Un moment complicat per a la UE

Els europeus voten aquesta setmana, entre dijous, 4 de juny, i diumenge, dia 7, un nou Parlament per a la Unió Europea, en uns comicis dominats per la crisi econòmica, la pitjor des de la II Guerra Mundial, i la incertesa sobre el futur d'Europa. La Unió Europea està en hores baixes. La renovació de les institucions europees, que s'obre amb aquests comicis, coincideix amb una depressió profunda que obliga a posar entre parèntesi els manaments de la seva aplaudida unió econòmica i monetària.

Brussel·les preveu per aquest any un decreixement del 4% i la pèrdua de 8,5 milions de llocs de treball els anys 2009 i 2010. Sis països ja estan en situació de dèficit públic excessiu –els estats francès i espanyol, la Gran Bretanya, Irlanda, Hongria i Grècia– i a cinc més –Polònia, Lituània, Letònia, Romania i Malta– la Comissió Europea els ha obert un expedient. A les urnes hi són cridats més de 375 milions de ciutadans dels vint-i-set estats membres, però probablement n'aniran a votar menys de la meitat, si es manté la tendència històrica. L'abstenció no ha deixat de créixer en les eleccions al Parlament Europeu: del 38,01 en els primers comicis directes celebrats el 1979 s'ha passat al 54,53% en els darrers del 2004, amb taxes espectacularment altes, que volten el 80%, en els nous estats membres de l'Europa central i oriental.

La crisi, no obstant això, podria contribuir a invertir aquesta tendència. Els sondejos a cada estat anuncien un vot generalitzat de protesta contra els partits governants –llevat, possiblement, de l'Estat francès, Polònia, Romania i Xipre– i el creixement electoral d'opcions nacionalistes i euroescèptiques que desconfien d'Europa com a recepta contra la crisi. El resultat podria ser un Parlament més multicolor, amb menor distància entre les dues famílies polítiques predominants –els conservadors del PPE i els socialistes (PSE)– i més veu per als dissidents de la construcció europea. Tot un seguit de partits alternatius aspiren a assoli un escó per primera vegada a Estrasburg, des de l'agrupació paneuropea Libertas, que va promoure amb èxit la campanya del «no» al Tractat de Lisboa en el referèndum irlandès el 2008, fins al Partit dels Pirates suec, que reivindica el dret de tothom a baixar de franc música i pel·lícules d'internet. A Itàlia presenta candidats un partit defensor de la igualtat d'oportunitats per als homes. Tot i que segons els estudis de què disposen les institucions de la UE les raons de política interna són sobretot les que decidiran el vot dels ciutadans en les eleccions europees, fins ara mai no havia estat tan important per al futur d'Europa l'elecció del Parlament. Només constituir-se, la nova cambra haurà de votar a mitjan juliol el candidat que designin els governs de la Unió perquè presideixi durant els pròxims cinc anys la Comissió Europea. El Parlament en l'última legislatura ha demostrat la transcendència que té en la vida quotidiana dels ciutadans, en haver impulsat, per exemple, preus més baixos per a les trucades de mòbil.