Europa en cada detall
El poder legislatiu creixent del Parlament Europeu marcarà alguns dels principals projectes i sectors econòmics del Camp i l'Ebre
Els més europeistes remarquen que el 70 per cent de la legislació vigent a Catalunya prové de la Unió Europea. No és menys cert que diumenge els ciutadans escolliran un Parlament Europeu (PE) del qual no emana cap poder executiu i que té un poder legislatiu encara limitat –l'encallat Tractat de Lisboa l'ha de reforçar–, però que comença a ser omnipresent, des de la limitació de l'edat per comprar material pirotècnic fins al dret a conèixer el preu del bitllet d'avió desglossat en impostos, recàrrecs i cànons afegits a la tarifa inicial, passant per un nou format de plàstic únic de carnet de conduir per a tots els països de la UE d'aquí a quatre anys. Europa té cada dia més veu i més autoritat, que com a tal desperta reaccions com les manifestacions contràries al pla de Bolonya a les universitats. I el PE té força en aspectes crucials de l'actualitat com ara la crisi econòmica, amb un pressupost anual de 500 milions d'euros per a la reintegració en el mercat laboral dels treballadors acomiadats per crisis sectorials o la discussió sobre la directiva del temps de treball, després del rebuig del PE a les 65 hores setmanals proposades pel CE.
I més enllà del ventall de matèries d'abast general tutelades des de Brussel·les, hi ha en joc projectes i directives concretes que afecten especialment la singularitat del Camp de Tarragona i les Terres de l'Ebre. Hi destaca el futur eix mediterrani ferroviari, tant per a passatgers com per a mercaderies, les polítiques comunes en agricultura i pesca, el rumb de la producció energètica o el mapa de les àrees de protecció mediambiental, que es mostren al peu d'aquesta plana i en la següent.
Hi ha altres exemples, i no pas forçosament menors. En el proper període hi ha en joc una legislació sobre competència entre ports: l'Associació d'Empreses Químiques de Tarragona (AEQT) denuncia que avui dia és «nou vegades més car» fer arribar un producte a l'Índia en una cisterna des de Tarragona que no pas des de Rotterdam, el gran monstre portuari del nord europeu.
Menys contaminació
Tot just els productors químics, a partir del que va establir el Parlament Europeu, han de registrar tots els productes produïts o importats en quantitats superiors a una tona, la qual cosa afecta unes 30.000 substàncies. A més, han de presentar plans per substituir les substàncies d'alt risc per unes altres de més segures i buscar alternatives als assaigs amb animals. Pel 2011 es preveu la prohibició de les exportacions de mercuri i els seus compostos, amb la qual cosa firmes com ara Ercros, que en fan servir per produir clor, hauran de confinar el mercuri sobrant en llocs autoritzats. El 2013 es podrien fer servir nous mètodes, com ara la subhasta, en el sistema de comerç dels drets d'emissió de CO2 a l'atmosfera, amb el repte de fer disminuir les emissions. Les empreses hauran d'utilitzar les millors tècniques per reduir les substàncies contaminants, com ara l'òxid nitrós o el diòxid de sofre. També es fomentarà l'emmagatzematge geològic del diòxid de carboni. Les plantes elèctriques, les refineries i altres plantes químiques o cimenteres de la demarcació se'n veurien afectades, ja que un terç de les principals empreses emissores de CO2 a Catalunya són a Tarragona, amb Repsol Petróleo al capdavant.
Així, la nova legislació sobre l'ús de pesticides prohibeix l'ús de diverses substàncies químiques. Els pagesos es queixen de l'encariment dels tractaments fitosanitaris.
En l'àmbit dels residus, es torna a apostar per la incineració amb aprofitament energètic, amb la qual cosa –hi ha en dansa el futur pla d'infraestructures de residus de Catalunya– les incineradores més eficients (s'estan fent millores a la de Sirusa, al Camp de Tarragona) seran considerades com a plantes de recuperació, en detriment dels abocadors.
Agents del territori han presentat a Brussel·les, durant els últims anys, casos com ara el de la caça en barraques, que Europa considera no selectiva i, per tant, il·legal, encara que el nou tribunal específic de l'Audiència de Tarragona hagi resolt que no és un delicte penal. També han arribat al PE el projecte de passeig de la Platja Llarga de Tarragona i el projecte Castor d'emmagatzematge i tractament de gas entre Vinaròs i Alcanar. I en sentit contrari, hi ha hagut advertències per part de la Comissió Europa a l'Estat per la massificació urbanística del litoral mediterrani, amb exemples evidents al llarg de la Costa Daurada.
Políticament, el pes d'Europa es mesura aquests dies amb dues balances: les inversions territorials i locals, a través dels fons de cohesió; i, d'altra banda (és un tema més filosòfic però no menys transcendent) la construcció de la societat europea, com li agrada dir al PSC. Els partits estan fent crides en ambdós sentits, tots amb el seu matís, ja que el signe de les decisions que hi ha sobre la taula dependrà de la composició de l'eurocambra, avui amb una majoria conservadora. L'únic partit que ha situat un candidat de la demarcació amb opcions reals de ser eurodiputat és CiU, de la mà del reusenc Salvador Sedó (UDC).
EN MANS DEL PE
Catalunya ha de rebre 1.372 milions d'euros dels fons europeus fins al 2013
Ò.M.JUn terç dels 100.000 milions d'euros del pressupost anual de la UE està dedicat a la política regional de cohesió. A través dels fons estructurals i de cohesió es financen projectes teòricament destinats a reduir les desigualtats i a generar riquesa a les regions. Administracions i iniciativa privada ho agraeixen profundament i, de fet, hi ha informes que conclouen que el PIB de Catalunya s'ha multiplicat per 3,2 des de l'entrada a la UE i que les exportacions han augmentat 12 punts. Els ajuts els gestionen les institucions del país, i en aquest sentit el PSC, que lidera els governs de la Generalitat i dels dos principals ajuntaments de la demarcació, s'ha jactat aquests dies del volum d'inversió executada en els últims sis anys gràcies als fons Feder. La injecció al Camp de Tarragona ha superat en aquest període els 20 milions d'euros.
Amb vista al nou període de fons estructurals fins al 2013, la incertesa era conèixer l'impacte de la reducció de fons que toquen a Catalunya i a Espanya derivada del creixement econòmic i de l'ampliació de la Unió Europea, però el fet que s'hagin creat els anomenats fons de transició i fons tecnològic, que prioritza no tant el finançament d'infraestructura com la investigació i la recerca, és la principal esperança. Com a aperitiu, el 50% del finançament de l'Institut Catalunya d'Investigació Química (ICIQ) de Tarragona, que va costar més de 27 milions, ja es va facturar a Europa, que disposa d'uns 53.200 milions d'euros per a innovació. Ara es preveu que Catalunya rebrà en els pròxims anys 679 milions d'euros del Feder, 84 milions més dins de l'apartat de projectes pluriregionals i 609 milions del Fons Social Europeu.
Per posar exemples concrets, la UE ha assumit el 72,2% dels 4.724 milions d'euros invertits fins ara en la construcció de la línia ferroviària d'alta velocitat Madrid-Barcelona-frontera francesa. També la meitat dels més de 45 milions que va costar la prolongació del dic de llevant del port de Tarragona. La cooperativa de la Selva del Camp i la planta de compostatge de Botarell s'han construït amb fons de la Unió Europea. L'anella verda de Tarragona i la remodelació del Camp de Mart aspiren a beneficiar-se de la nova convocatòria d'ajuts.
INVERSIÓ AMB FEDER EN ELS ÚLTIMS SIS ANYS
Tots pel corredor mediterrani
El tema estel·lar de la campanya ha estat un tren: el corredor mediterrani i l'impuls d'una línia transeuropea de mercaderies que doni cobertura als principals ports de la Mediterrània, entre els quals hi ha el de Tarragona, i que els permeti algun dia competir amb els grans referents portuaris que engoleixen el tràfic intens del mar de Nord. El PE ha tombat una proposta per liberalitzar els serveis portuaris –de fet el que demanen la majoria de partits catalans és harmonitzar les regles de joc als ports– i ha d'analitzar la lliure competència en el transport de mercaderies per carretera, i posar punt final a les restriccions de transport de béns dintre d'un Estat membre per part d'un transportista d'un altre país. Però el que anhela el territori, i en particular el port de Tarragona, és una sortida digna a les mercaderies per ferrocarril.
D'una banda, el corredor ferroviari per a passatgers sembla haver entrat ja, encara que sigui amb retard, en els plans de futur de la xarxa transeuropea de transport, que ha de ser revisada de manera imminent i els projectes de la qual reben un plus d'implicació econòmica i de seguiment tècnic per part de la Comissió Europea (CE), encara que siguin els estats els que tutelin l'execució dels projectes. Si l'Estat espanyol i el francès han escenificat que faran via amb l'alta velocitat, al racó més fosc hi ha el tren de mercaderies d'altes prestacions, tenint en compte que diverses fonts asseguren que l'actual línia del TAV que ha d'arribar a la frontera francesa no admet tècnicament el transport de càrrega.
El 2003, els ports espanyols del Mediterrani i diverses cambres de comerç es van unir per reclamar a Europa un corredor ferroviari d'altes prestacions per a mercaderies, des d'Algesires fins a Estocolm, el conegut com a projecte Ferrmed. El port de Tarragona hi era. Però el fet que Loyola de Palacio (PP) fos durant cinc anys la comissària d'Energia i Transport de la Unió no va tenir efectes en aquest sentit, i ara els partits nacionalistes catalans alerten que els espanyols volen fer passar aquesta hipotètica línia per Saragossa en perjudici dels ports catalans. La qüestió és que la Comissió Europea ha obert un gran procés de consulta pública sobre la integració de les xarxes de transport i una de les possibilitats és reforçar l'eix mediterrani també per a mercaderies.
L'aeroport de Reus tampoc no queda fora d'escena. Partits com Esquerra han denunciat que els tractats bilaterals entre l'Estat espanyol i països de fora de la Unió prioritzen Barajas i que això perjudica l'aeroport del Prat i, de retruc, els aeroports de Reus i Girona, a més a més d'«atemptar contra el liberalisme aeroportuari europeu».
L'energia neta: una oportunitat econòmica
Com a territori eminentment productor d'energia, i enmig del debat per la gestió dels residus nuclears, les comarques de Tarragona han d'estar per força pendents de les directrius europees en el sector energètic. L'actual portaveu d'energia de la CE, Ferran Tarradellas, creu que Tarragona té l'oportunitat d'explotar el sector de les energies renovables per sortir de la crisi. Les infraestructures energètiques –Europa advoca per la interconnexió i, en concret, per xarxes intel·ligents d'intercanvi, per reduir la dependència d'estats de fora de la UE– han de rebre enguany una important injecció econòmica de la CE, que preveu que l'objectiu del 20% d'energia renovable pot arribar, el 2020, a crear 2,8 milions de llocs de treball. L'altra cara és el debat sobre les centrals nuclears: Europa està donant autonomia plena als estats, tot i que els recorda que ara és el moment de prendre una determinació: el govern estatal no pot trigar a dir la seva sobre Garoña. El PP està a favor de l'energia nuclear, sense incrementar la quota tarragonina, i ICV diu clar que s'han de tancar les centrals. Entremig, molta indecisió, però tothom és partidari de parlar-ne a Brussel·les.
De la mateixa manera, en els propers mesos les propostes sobre la plena liberalització dels mercats del gas i l'electricitat tornaran al Parlament Europeu. Una de les qüestions clau és la polèmica clàusula de separació de la propietat dels centres generadors d'energia i la de les xarxes de distribució. Això pot fer possible trencar el gairebé monopoli que exerceixen algunes companyies a l'Estat espanyol. Els diputats han de discutir també propostes per millorar l'eficiència energètica dels edificis.
La meitat del pressupost en política agrària
L'agricultura s'endú un 42% del pressupost del PE. La intervenció pública en l'organització comuna del mercat (OCM) ha permès subsistir a alguns pagesos del Camp i l'Ebre, però actualment el sector denuncia el conservacionisme europeu en favor dels latifundis del nord i en detriment dels agricultors i els ramaders del sud d'Europa. Salomó Torres, portaveu d'Unió de Pagesos (UP), demana que les polítiques de suport públic siguin més «possibilistes», sense tantes restriccions –un dels cavalls de batalla és la limitació de l'ús de fertilitzants, sobretot pel que fa al conreu de l'arròs i l'oli–, i que es deixi d'afavorir la producció en països que no són membres de la UE, on els costos són menors i d'això «se n'aprofiten les mateixes multinacionals agroalimentàries que després distribueixen a Europa.» Les importacions de fruita seca de Califòrnia i Turquia, o de fruita dolça i cítrics procedents de l'Amèrica del Sud són algunes de les amenaces al camp tarragoní, si no s'actualitzen mecanismes d'equilibri. Els partits més liberals també demanen que les mesures de protecció dels mars que resulten restrictives amb la pesca tinguin més en compte les característiques de cada zona. Un altre tema que hi ha al calaix d'Europa és el conreu de productes transgènics, rebutjat pels partits d'esquerres.
El recurs dels ecologistes
Les polítiques proteccionistes de Brussel·les en relació amb el medi ambient van dur ICV a buscar la complicitat del PE i la CE en la seva lluita contra el projecte estatal de passeig marítim a la Llarga. Un dels instruments que Europa ha proporcionat als ecologistes és la Xarxa Natura 2000, amb més de 20.000 zones europees i el repte de recuperar algunes espècies en perill d'extinció. Recentment, però, el govern ha retallat zones incloses com ara la dels Prats de la Pineda. El grup ecologista Gepec hi ha presentat al·legacions basant-se en la directiva europea d'hàbitats.
La directiva marc d'aigua
La directiva marc de l'aigua és el marc legal, aprovat pel PE a finals del 2000, que permet crear processos participatius per planificar la gestió de l'aigua, qüestionada a Catalunya i a les Terres de l'Ebre durant l'últim episodi de sequera. L'Agència Catalana de l'Aigua està duent a terme els processos participatius i ja ha tancat el de l'Ebre, on els antitransvasistes es queixen que gairebé no hi ha temps que les opinions recollides s'incorporin al pla de conca que ha d'establir l'Estat. A més, la PDE vol portar a Europa la seva posició contrària al regadiu Xerta, i ha demanat el vot nul en les eleccions.
