Gibraltar vota per apostes

Sis quilòmetres quadrats de penyal al sud de la península han estat l'escenari de fites històriques com ara el naixement del Gibraltar Chronicle, el primer diari fundat a la pell de brau el 1801 i encara viu, i l'únic que va informar al seu dia tant de la batalla de Trafalgar com de la mort de l'almirall Nelson al HMS Victory. “Només ens ocupem de fets senzills, sense fantasia meravellosa”, prometia en l'edició inaugural el seu director, Charles Bovisson. Dos segles després d'aquesta declaració de principis, Gibraltar no votarà el 20-N, però el penyal no només rebat que la política espanyola no interessi, sinó que confia que desbordi prou passió per apostar sobre el desenllaç d'un fet –un debat de dos candidats– senzill en la cultura britànica, però tan insòlit en la hispànica que sembla una fantasia meravellosa.

Com si es tractés d'un derbi futbolístic de màxima rivalitat o d'un disputat combat de boxa, la casa d'apostes Betvictor, amb seu social a Gibraltar, inaugura en aquestes eleccions generals la possibilitat d'apostar en el cara a cara d'avui entre Mariano Rajoy i Alfredo Pérez Rubalcaba. Com en els duels esportius, no serà la brillantor desplegada sinó el resultat l'únic criteri que guiarà els guanys o les pèrdues. L'allau d'enquestes que certifiquen una victòria de Rajoy el 20-N fa que el seu triomf al debat es pagui a 1,28 euros per cada euro jugat, mentre que una victòria a les pantalles del Rubalcaba castigat pels sondejos es pagarà a 2,62 euros per cada euro apostat. Per ajudar a calibrar si 1,28 euros és molt o és poc, la remuneració d'apostar per Rajoy és similar a la que es paga per la victòria del Barça de Messi al Camp Nou en un partit de lliga contra un equip que es trobi entre l'equador i la part baixa de la classificació.

Si en esports com el futbol les cases d'apostes s'han sofisticat fins a l'extrem, cargolant l'atzar i permetent apostes ja no sobre el resultat final, sinó sobre qui veurà la primera targeta groga o rebrà la primera falta, la firma Betvictor ha analitzat les últimes intervencions de Rajoy i Rubalcaba per ampliar també el tauler de joc. Després de detectar que els aspirants del PP i el PSOE repetien fins a la sacietat tres conceptes -crisi, dret o drets i públic–, Betvictor planteja un joc: qui dels dos repetirà en més ocasions aquestes tres paraules durant els 120 minuts d'acarament. I aquí les suspicàcies ideològiques pesen a l'hora de taxar la reiteració. Com que els experts de la firma amb seu a Gibraltar intueixen que Rubalcaba serà el que més utilitzi els mots dret o drets i públic, si és ell el que els pronuncia més vegades es paga a 1,20 euros per cada euro jugat i a 1,25 euros per cada euro jugat, respectivament. Arran de la sospita que el mot crisi surti més cops dels llavis de Rajoy, la reiteració del líder del PP s'abona a 1,20 euros per euro apostat. Del que l'aposta prescindeix és del sentit de la cita, perquè aquesta nit computarà igual una frase en què el candidat pregoni la privatització dels serveis públics que una en què es blindin els serveis públics.

Tot i que el fil de la BBC i Sky contribueix que els llanitos sentin sovint més pròxima la commoció per revoltes com ara les de l'agost a Londres que el que succeeix a Madrid, la casa d'apostes no és aliena al moviment dels “indignats” del 15-M que va néixer a la Puerta del Sol en vigílies de les eleccions municipals del maig. Menystenint que Rubalcaba fos precisament el vicepresident i el ministre de l'Interior del govern espanyol que va suscitar el brot d'indignació, cinc mesos després Betvictor creu que el cap de llista socialista serà el primer a citar el 15-M en una intervenció. Així que l'opció que Rubalcaba parli del 15-M abans que Rajoy es paga només a 1,30 euros per euro. Per als temptats a creure que un líder polític no està atent a petiteses com aquestes quan hi ha en joc ser el pròxim inquilí de La Moncloa i no cometre cap error en horari de màxima audiència televisiva, cal recordar que José Luis Rodríguez Zapatero va acceptar la juguesca de Jordi Évole el 2008 en l'últim debat amb Rajoy i es va voler assegurar el vot follonero citant abans que el rival el nom de Javier Bardem. Al preu, això sí, de cargolar fins a l'extenuació l'acabament d'una frase per encabir-hi l'actor amb calçador, com si es permetés una llicència teatral fora de guió.

Si bé Betvictor ha obert una escletxa comercial associant les apostes a la política diària, els seus responsables no desvelen els criteris per triar unes apostes i desestimar-ne unes altres. Per exemple, deixa fora de qualsevol aposta si el moderador o àrbitre del debat serà tendenciós o no després del seu efusiu agraïment públic a un dels contrincants pel simple fet de saltar al terreny de joc. “Vull agrair als dos candidats que s'ofereixin a celebrar un cara a cara, però especialment a Rajoy, perquè tal com van les enquestes s'hi podria haver negat”, havia lloat el periodista Manuel Campo Vidal, que d'ençà del primer cara a cara González-Aznar del 1993 emergeix cada quadrienni com l'únic moderador apte per la seva nul·la vinculació a cap televisió.

Si a la vicepresidenta Elena Salgado l'èxit recaptador de la casa d'apostes li deixa el disgust que la tributació viatgi al penyal que el Tractat d'Utrecht del 1713 exclou de la hisenda espanyola, Betvictor afronta un dilema: com pot saber si ha guanyat Rajoy o Rubalcaba? Fins ara tenia l'aliat infal·lible de la premsa esportiva, que almenys publica el marcador final idèntic al marge d'afinitats, però avui tem que el resultat sigui tan interpretable que el varem del triomf l'hagi de llegir en la crònica distant del Gibraltar Chronicle.