El PP perd pistonada però es manté com a tercera força

Dic de contenció a la marea blava. Aquest va ser el paper que va exercir ahir Catalunya davant del tsunami popular que va negar el mapa. El triomf sense fissures que es va estendre com un llençol per l'Estat va quedar curt en arribar al Principat. El PP hi va obtenir 713.596 vots i onze diputats (amb el 99,69% de vots escrutats), tres més que en les anteriors eleccions però un per sota del màxim històric obtingut l'any 2000 amb la majoria absoluta de José María Aznar. Assolir aquesta marca era l'objectiu de mínims que els populars s'havien fixat.

Les expectatives, doncs, eren molt altes i el confeti que va planar sense complexos per sobre dels caps pensants dels de l'albatros durant tota la campanya tenia ahir un gust agredolç.

“Nosaltres sortíem amb l'objectiu de contribuir a una victòria del PP a Espanya per tal d'assegurar un govern sòlid i fer front a una economia feble. I ho hem aconseguit”, va assegurar ahir Jorge Fernández Díaz, el cap de llista dels populars per la circumscripció de Barcelona. Però el cert és que la fita era molt més ambiciosa i “contribuir” no va ser, en cap cas, el verb emprat pels populars al llarg de la cursa electoral. Tant Fernández Díaz com Mariano Rajoy, durant les seves dues visites a la demarcació de Barcelona, així com la presidenta del PP, Alícia Sánchez Camacho, ho havien repetit com una lletania: Catalunya ha de “liderar” el canvi a Espanya. Una revolució, doncs, que el PP volia apuntalar amb un resultat històric al Principat. Ahir, a diferència del que va succeir en les dues darreres cites electorals, el PP no va batre cap rècord ni va escalar cap graó en el podi que mesura la relació de forces a Catalunya, però va mantenir la seva, fins ara imparable, tendència a l'alça. Una dada que Camacho no va voler passar per alt: “Des que ocupo la presidència d'aquest partit, el PP ha crescut en les autonòmiques, en les municipals i en les estatals.” La líder popular tampoc va oblidar-se de mostrar l'èxit més indiscutible de la nit: l'escó gironí que recaurà en Enric Millo. Un triomf amb gran càrrega simbòlica, atès que aquesta demarcació era l'única de tot l'Estat en què els blaus no havien obtingut cap diputat des del 2000.