Ganes d'aixecar murs on no n'hi ha

Demà farà dos mesos de la mani­fes­tació de l'Onze de Setem­bre que va començar a can­viar el nos­tre petit món, i ahir, 9 de novem­bre, dia que va començar la cam­pa­nya elec­to­ral més deci­siva de la democràcia, feia 23 anys que va caure el mur de Berlín. Dre­tes i esquer­res fan ser­vir la sim­bo­lo­gia d'aixe­car o fer caure murs segons els convé, tot i que Ciu­da­da­nos com­para la inde­pendència amb el mur de Cis­jordània, el de Berlín (?) i el de la fron­tera entre Mèxic i els Estats Units. És una com­pa­ració absurda i molt ofen­siva, perquè, si alguna cosa ha demos­trat al llarg d'aquests anys Cata­lu­nya, és que som un país d'aco­llida i hos­pi­ta­lari més que cap altre, i l'aposta per l'auto­de­ter­mi­nació és fa empa­rant-nos en el nos­tre dret a deci­dir i poder pro­jec­tar un futur millor i en pau.

Fal­ten

dies

15