“Ens podem convertir en un país del Tercer Món”

Estan posant el sector al límit del col·lapse. Quan va començar la crisi, semblava que el pressupost per a cultura tot just començava a millorar, tot i significar la meitat del que s'aporta a Europa. El col·lapse ja és aquí quan el TNC o el Lliure es veuen obligats a tancar sales: no es pot reduir més la programació. A Catalunya, molts municipis avui mantenen unes programacions que són només de dos o tres títols.

Correm el risc de quedar-nos quasi sense artistes i també correm el risc de perdre el públic que s'ha anat creant, és a dir, correm el risc de convertir-nos en un país tercermundista. Hem assolit una fita després de trenta anys de treball. Ara, en quatre o cinc anys de crisi, ens exposem a haver de partir de zero. Necessitarem uns 25 anys més per tenir massa crítica d'autors, actors i públic.

El país ha de fer possible que el teatre i la cultura tinguin les condicions que tenen als països civilitzats. Si per a això ha d'incomplir previsions, que les incompleixi. De tota manera, la cultura és una part ínfima del pressupost de la Generalitat.

Avui els teatres nacionals de França ja tenen tancada la programació 2013/14; aquí és impossible. Fa dos anys no ho entenien, ara ens volen donar un cop de mà.