Amb la tisora al pit
DRAMA L'Estat colla perquè el govern retalli 4.000 milions més OFEC Rajoy no paga deutes i redueix les aportacions socials patiment S'estén l'alarma a tots els sectors
La Generalitat deu 1.000 milions als proveïdors sanitaris
¿Pot pair la ciutadania una nova retallada de 4.000 milions d'euros? El carrer bull i el govern d'Artur Mas s'ha declarat incapaç de rebaixar el dèficit d'enguany fins al 0,7% del PIB. Per arribar al llindar marcat per l'Estat, la Generalitat hauria d'executar de cop un ajustament equivalent al dels dos últims anys. Si el novembre del 2011 Mas ja alertava que en alguns sectors s'havia “tocat os”, els efectes de la tisorada que exigeix ara Mariano Rajoy als territoris podrien perjudicar els serveis públics fins a límits inassumibles per a Catalunya. Un país amb severs problemes de liquiditat, que pateix un dèficit fiscal crònic del 8% del PIB i guarda una llarga llista de deutes impagats per un Estat deslleial que rebaixa les aportacions en polítiques socials i contínuament l'obliga a assumir despeses imprevistes.
L'executiu espanyol, a més, ha frenat els intents catalans d'obtenir ingressos a partir de nous impostos, com ara el tribut sobre els dipòsits bancaris o l'euro per recepta. I la Generalitat, amb la tisora al pit, es resisteix a quadrar els pressupostos a costa d'una dramàtica rebaixa de la despesa. El conseller de la Presidència, Francesc Homs, ha reptat el ministeri d'Hisenda a “tenir el coratge” de determinar quins serveis s'han de tancar. Mentrestant, el Departament d'Economia treballa amb diversos escenaris de dèficit, entre ells el de l'1,5% del PIB a banda del 0,7% obligatori, i espera que Rajoy es posi a la raó i flexibilitzi finalment les exigències als territoris. Qui dia passa, any empeny.
Els primers damnificats pels ajustos d'enguany són els treballadors públics. El govern ja ha decidit suprimir l'equivalent a una paga extra per estalviar 375 milions del total de 730 que vol obtenir del capítol de personal. Davant de la magnitud de la tragèdia, tots els sectors estan en peu de guerra. El Consell Nacional de la Cultura reclama que la Generalitat apugi fins al 2% del seu pressupost les partides destinades a aquest àmbit. Els proveïdors sanitaris estan col·lapsats. El govern de Mas deu 302 milions a les farmàcies i 640 als centres sanitaris concertats. A les universitats, estudiants, professors i personal d'administració i serveis feien vaga fa una setmana per protestar contra les tisorades. La factura del deute a les entitats socials, segons dades del tercer sector, s'enfila fins als 435 milions. Són alguns exemples d'una llista interminable.
De defensor a detractor
El president Mas es va estrenar al Palau de la Generalitat com a ferm defensor de l'austeritat, en línia amb els mandats europeus. Ara defensa que és inassumible. Després de liquidar dos pressupostos desagraïts i impopulars que han reduït el forat públic a la meitat; un cop constatat el nul compromís de Rajoy per limitar el dèficit fiscal i pagar els deutes pendents, i vista la implacable determinació de Madrid de lligar curt els territoris amb la caixa, reclama la flexibilització per preservar l'estat del benestar. CiU i ERC reclamen al ministre Cristóbal Montoro que, si l'objectiu espanyol es manté en el 4,5%, accepti l'1,7% com a límit, un percentatge que prové de l'aplicació la llei espanyola d'estabilitat pressupostària. El govern ha presentat un requeriment a l'executiu estatal perquè, precisament, incompleix la norma i l'amenaça de recórrer als tribunals. La Generalitat va tancar el 2012 amb el dèficit en l'1,96%.
Plena dependència
ERC intenta empènyer CiU per saltar-se l'objectiu si el govern espanyol s'entesta a mantenir el 0,7%. Seria, a la pràctica, el detonant de l'agenda sobiranista. Davant del desafiament, el govern espanyol podria acabar intervenint Catalunya en aplicació de la llei d'estabilitat pressupostària, fins arribar a una pràctica suspensió de l'autonomia. La Generalitat, a més, depèn cada mes de les transferències de l'Estat. És l'administració espanyola la que recapta la majoria dels impostos dels catalans en virtut del model de finançament. El tancament dels mercats financers també ha convertit l'executiu de Mas en dependent de l'anomenat fons de liquiditat espanyol. Per a aquest 2013, ha demanat a l'Estat 9.073 milions, la majoria dels quals es destinaran a venciments de deute. L'única partida pressupostària que ha augmentat en els últims anys ha estat la dels interessos. S'hi van destinar 1.119 milions el 2010, 1.478 el 2011 i 1.994 el 2012.
L'accés a l'anomenat rescat de Montoro obliga la Generalitat a retre comptes contínuament de l'estat de la tresoreria. Per estrènyer encara més el control, el Consell de Ministres va aprovar divendres la creació d'una autoritat fiscal independent que vetllarà per les arques dels territoris. CiU parla d'asfíxia financera. ERC, com a condició per donar suport als durs pressupostos que s'albiren, li reclama que faci pedagogia de l'ofec. Acció, reacció: els convergents engeguen dues campanyes per explicar que Madrid és el vertader culpable del drama social. La gran incògnita és si Rajoy afluixarà la corda. I si demanarà res a canvi.
