El dèficit s'eixugaria amb una quarta part de l'espoli fiscal d'un sol any
La Generalitat va tancar el 2012 amb un forat de l'1,96% del PIB i pateix una sagnia tributària del 8% cada any
El 2009 no van tornar 16.400 milions
N'hi hauria prou amb una quarta part dels impostos d'un any que paguen els catalans i que no tornen per eixugar el dèficit de la Generalitat. El conseller d'Economia, Andreu Mas-Colell, va tancar el 2012 amb un forat de l'1,96% del PIB. Però es calcula que Catalunya perd anualment un 8% del PIB amb la sagnia tributària. La xifra prové de la darrera balança fiscal elaborada pel govern l'any passat. L'executiu de Mas va homogeneïtzar les dades disponibles, des del 1986 fins al 2009, per poder comparar l'evolució del dèficit fiscal català. La conclusió que es va extreure de la balança neutralitzada i calculada pel mètode del flux monetari és que l'espoli s'ha mantingut durant més de vint anys tot i les millores en el finançament introduïdes per les diverses reformes del model.
El fracàs de l'intent d'Artur Mas per negociar amb Mariano Rajoy un pacte fiscal que rebaixés la sagnia tributària a la meitat ha ajornat el debat sobre el sistema. Rajoy preveu obrir el meló del finançament autonòmic aquest any, però sembla difícil que s'avingui a consensuar un model singular per a Catalunya, que està subjecta al règim comú. Així, amb tan sols una quarta part de l'espoli fiscal anual, la Generalitat podria netejar el dèficit públic i estalviar-se les retallades que amenacen el manteniment de l'estat del benestar.
La darrera reforma del model de finançament tampoc no va aturar el drenatge. El 2009, el primer any d'aplicació del sistema vigent, acordat per l'aleshores conseller Antoni Castells amb el govern de José Luis Rodríguez Zapatero, el dèficit fiscal va arribar al 8,4% del PIB, l'equivalent de 16.409 milions d'euros. Des del 1986 i fins al 2009, Catalunya va acumular un espoli de 213.963 milions d'euros, segons els càlculs de la Generalitat.
La caixa de Pandora
El de les balances fiscals és un dels secrets millor guardats pel govern espanyol. L'Estat tan sols va reconèixer l'espoli català una vegada. Era l'estiu del 2008 i es negociava el darrer sistema de finançament. L'executiu de José Luis Rodríguez Zapatero va admetre que el 2005 (l'únic any que va estudiar) el dèficit fiscal va superar els 14.800 milions (el 8,7% del PIB), segons el sistema del flux monetari, un dels dos mètodes validats pels experts, que pren com a referència la localització territorial de la despesa del sector públic. Catalunya va ser aquell any el segon territori que més recursos va aportar en proporció a la seva riquesa. El primer va ser les Illes Balears. Els seguien el País Valencià i Madrid.
Com pesa a la butxaca?
El 2009 l'espoli català va representar 2.250 euros per a cada ciutadà. Dit d'una altra manera, 43 cèntims de cada euro que l'Estat recapta a Catalunya no tornen. Per establir aquesta comparació s'han exclòs del càlcul la Seguretat Social i l'atur. Aquest és el pes del desequilibri entre els ingressos aportats i les despeses destinades a Catalunya.
