Pedagogia per les Espanyes

Fer pedagogia arreu d'Espanya per explicar el dret a decidir és una bona idea que ha tingut el grup d'ICV encapçalat per Joan Herrera. Tot i que caldria preguntar-se si la iniciativa servirà d'alguna cosa en un ambient que s'ha enverinat més del que estava previst.

Crec que fer les Espanyes en so de pau per explicar què és el dret a decidir, la consulta, la pregunta, la data i el perquè de tot plegat serà positiu. Ara mateix la realitat fora de Catalunya està distorsionada per grups que ataquen sense mesura i amb arguments buits, i que estan a prop d'aconseguir que arreli la idea que tots els catalans volen marxar d'Espanya per caprici i per egoisme. Idees que han aconseguit difuminar les explicacions catalanes que fins fa ben poc eren més suaus sobre els greuges comparatius, els avantatges per a les dues parts d'un estatus diferenciat, la història i sobretot el desig actual de voler votar l'autodeterminació.

Ara mateix, cal trobar fórmules perquè Catalunya caigui més simpàtica i que sigui més digerible fer entendre a les espanyes el dret a decidir. Serà difícil aconseguir res si de Catalunya només surt la idea que Espanya ens roba i que els espanyols són el mal de tots els mals.

Ben segur que aquesta pedagogia s'hauria d'haver fet abans. Són moltes les persones espanyoles que entenen el problema català, que poden ser sensibles a la causa i que avui estan amagades perquè creuen que tot plegat és una estratègia de partits obligats a vendre una idea i d'inventar-se enemics per no quedar atrapats per la manca de credibilitat general de la classe política.

Ara mateix seria imprescindible per al procés sobiranista tenir més aliats fora de Catalunya. A Espanya i a la resta d'Europa. En l'època de la Transició n'hi havia, portats pels aires de reforma i de canvis. Ara, en pedagogia i d'altres formes caldrà trobar amics.