Política

Rigau i Wert atien la marea groga

icona ·

La comunitat educativa ha popularitzat les samarretes grogues com a símbol contra les retallades i la LOMQE

El 2013 s'han fet dues vagues en què s'han vist les manifestacions més massives dels últims anys

Les finances de les universitats, sota mínims

L'educació ha estat
un dels sectors més castigats per les retallades dels últims tres anys

Tot va començar quan el tri­par­tit ago­nit­zava. La comu­ni­tat edu­ca­tiva estava en alerta per la recent apro­vació de la llei d'edu­cació de Cata­lu­nya (LEC), la supressió d'alguns ser­veis edu­ca­tius a alum­nes amb neces­si­tats edu­ca­ti­ves espe­ci­als i els retards en la cons­trucció de nous equi­pa­ments esco­lars, quan un grup d'AMPA de Bada­lona va deci­dir coor­di­nar-se per defen­sar l'escola pública. Ales­ho­res, la comu­ni­tat edu­ca­tiva cata­lana no tenia cap color que els dis­tingís i la Fede­ració d'AMPA de
Bada­lona va deci­dir posar fil a l'agu­lla per resol­dre-ho i, per a la seva ciu­tat, van triar el groc: ben llam­pant i ben visi­ble.

“Es va esco­llir el color groc per casu­a­li­tat”, reme­mora Carme Martínez, direc­tora de l'escola Artur Mar­to­rell i mem­bre de Bada­lona Es Mou. “David Guer­rero, de l'AMPA de l'escola Pla­nes i Casals, va fer-ne el dis­seny i des de Bada­lona Es Mou vam dis­tri­buir direc­ta­ment les pri­me­res 40.000 samar­re­tes.” L'èxit de les samar­re­tes amb el lema “SOS ense­nya­ment públic de qua­li­tat” estam­pat va ser ful­gu­rant i de seguida es van escam­par arreu del país. Eren temps en què encara era ini­ma­gi­na­ble l'abast de les reta­lla­des que aca­ba­ria apli­cant la nova con­se­llera d'Ense­nya­ment, Irene Rigau.

“La samar­reta groga va néixer com a símbol de la defensa de l'escola pública”, recorda Ana Elvira Sánchez, por­ta­veu d'USTEC-STEs. Les lec­tu­res d'aquest mis­satge, però, han anat gua­nyant mati­sos amb el pas del temps. Al prin­cipi, la samar­reta estava for­ta­ment vin­cu­lada a les rei­vin­di­ca­ci­ons dels mes­tres sobre les seves con­di­ci­ons labo­rals. Després, amb les pri­me­res res­tric­ci­ons pres­su­postàries impo­sa­des per Rigau, es va con­ver­tir en el símbol de la lluita con­tra les reta­lla­des i, últi­ma­ment, també ho és de l'opo­sició a la llei orgànica per a la millora de la qua­li­tat edu­ca­tiva (LOMQE). L'èxit de la samar­reta groga ha arri­bat fins a tal punt, que ja s'ha encu­nyat un nou terme, la “marea groga” per defi­nir les mul­ti­tu­dinàries mani­fes­ta­ci­ons dels últims anys con­tra les reta­lla­des i la llei Wert.

De fet, la samar­reta en qüestió tenia molts números per tri­om­far. Les reta­lla­des dels últims anys s'han acar­nis­sat en els ser­veis bàsics, a les mans de les comu­ni­tats autònomes, que han estat les més cas­ti­ga­des a l'hora d'impo­sar mesu­res d'aus­te­ri­tat, com ara el límit del sos­tre de dèficit. L'edu­cació, jun­ta­ment amb la sani­tat i els ser­veis soci­als, ha estat una de les prin­ci­pals vícti­mes de la tiso­rada.

S'ha “tocat os”

En el cas de l'edu­cació, el que va començar, bàsica­ment, com una reducció sala­rial dels docents s'ha trans­for­mat en un veri­ta­ble tsu­nami de mesu­res que, segons els peda­gogs, ha por­tat al límit el sis­tema edu­ca­tiu. El mateix govern català admet que s'ha “tocat os” i que ja no hi ha marge per reta­llar més.

Va obrir el foc la con­se­llera Rigau amb la supressió, només d'arri­bar al govern, de la sisena hora a la major part de les esco­les públi­ques i del pla 1x1 d'intro­ducció d'ordi­na­dors a l'aula posat en marxa pel tri­par­tit. Després va arri­bar un aug­ment d'hores lec­ti­ves dels pro­fes­sors, que van pas­sar a tenir menys temps per a reu­ni­ons i per pre­pa­rar-se les clas­ses. El Depar­ta­ment d'Ense­nya­ment reso­lia, d'aquesta manera, el dilema d'aten­dre més alum­nes amb menys mes­tres, un sis­tema que, segons Rigau, s'aca­barà a par­tir del curs vinent quan, per pri­mer cop des de fa anys, s'ampliarà el nom­bre de mes­tres, aquesta vegada en mil docents més.

Fins ara, però, les mesu­res d'estalvi s'han anat suc­ceint sense atu­ra­dor i han cobert totes les eta­pes edu­ca­ti­ves, des de les esco­les bres­sol –a les quals la Gene­ra­li­tat ha reduït dràsti­ca­ment l'apor­tació–, fins a la uni­ver­si­tat.

Una de les que més mala­ment han cai­gut entre els mes­tres és la del retard de fins a deu dies en les subs­ti­tu­ci­ons de les bai­xes dels docents, cosa que obliga les esco­les a fer equi­li­bris amb el migrat per­so­nal de què dis­po­sen. També ha estat molt mal rebuda la decisió del govern de rebai­xar fins al 85% el sou dels pro­fes­sors subs­ti­tuts a canvi de fer només un 85% de la jor­nada labo­ral. A banda de l'evi­dent greuge sala­rial, els subs­ti­tuts no poden
par­ti­ci­par en totes les reu­ni­ons
de coor­di­nació, com sí que fan els seus com­panys de cen­tre.

L'aug­ment del nom­bre d'alum­nes per mes­tre, el tan­ca­ment d'algu­nes esco­les i la reta­llada en el finançament de les des­pe­ses ordinàries dels cen­tres han aca­bat d'encen­dre els ànims, també als cen­tres con­cer­tats, amb els quals la Gene­ra­li­tat acu­mula molts deu­tes pen­dents. La situ­ació de les esco­les con­cer­ta­des ha arri­bat fins a tal punt que han adver­tit que ja n'hi ha mol­tes que estan “al caire de la fallida”.

També han llançat un SOS des­es­pe­rat les uni­ver­si­tats públi­ques, que en els últims tres anys han estat objecte d'una reta­llada pres­su­postària que ha dei­xat sota
mínims les seves arques. Espe-
cial­ment deli­cada és la situ­ació
de la Uni­ver­si­tat Politècnica de
Cata­lu­nya (UPC), que ha vis­cut un últim any molt con­vuls, amb canvi pre­ma­tur de rec­tor inclòs, per la seva pre­ca­ri­e­tat finan­cera, que l'ha dut a tenir un deute acu­mu­lat de 100 mili­ons d'euros.

La qüestió que ha sus­ci­tat més polèmica, però, ha estat la insu­fi­ci­ent quan­ti­tat de beques men­ja­dor, sobre­tot després que el Síndic de Greu­ges alertés d'un nom­bre crei­xent de casos de mal­nu­trició
infan­til a Cata­lu­nya.

El males­tar del sec­tor edu­ca­tiu s'ha mani­fes­tat, espe­ci­al­ment el 2013 amb dues vagues en què han par­ti­ci­pat totes les eta­pes edu­ca­ti­ves: des de les esco­les bres­sol fins a les uni­ver­si­tats. Con­vo­cats pel Marc Uni­tari de la Comu­ni­tat Edu­ca­tiva (MUCE), mes­tres, estu­di­ants i pares van tenyir de groc els car­rers de les ciu­tats cata­la­nes en les vagues del 9 de maig i el 24 d'octu­bre. Les dues jor­na­des es van con­ver­tir en un clam con­tra les reta­lla­des i con­tra la reforma edu­ca­tiva. Les mani­fes­ta­ci­ons de l'octu­bre van ser les més mul­ti­tu­dinàries de les últi­mes dècades, tot i que, com ja havia pas­sat els últims anys, el segui­ment de la vaga pel que fa als mes­tres va ser molt desi­gual.

La clau de l'èxit ha estat, sens dubte, l'efecte amenaça de la llei Wert sobre un sec­tor molt cas­ti­gat per les reta­lla­des. La reforma edu­ca­tiva del PP va cul­mi­nar fa unes set­ma­nes el seu pas tri­om­fal pel Congrés dels Dipu­tats i el Senat, on la majo­ria del govern ha impo­sat la majo­ria abso­luta i no ha permès gai­res esme­nes. Si res no ho impe­deix, a par­tir del curs vinent entrarà en vigor una norma que, entre altres coses, imposa el cas­tellà com a llen­gua vehi­cu­lar a les esco­les de Cata­lu­nya, jun­ta­ment amb el català, tre­pitja les com­petències de les comu­ni­tats autònomes, uni­for­mitza con­tin­guts. als quals blinda amb revàlides, supri­meix la selec­ti­vi­tat i dóna més pes a la religió a l'escola. A Cata­lu­nya, però, la comu­ni­tat edu­ca­tiva ja ha avançat que no aca­tarà la LOMQE
i la con­se­llera d'Ense­nya­ment, que no can­viarà el model lingüístic.

Tot ple­gat fa pre­veure un any 2014 mogut, en què caldrà posar-se sovint la samar­reta groga i, mal­grat les penúries econòmiques, treure for­ces d'on sigui per millo­rar uns
resul­tats edu­ca­tius que, segons el recent informe PISA, són encara lluny de l'excel·lència.

4
cursos
, comptant aquest, fa que la comunitat educativa catalana porta la samarreta groga en les seves mobilitzacions.


Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.
[X]

Els nostres subscriptors llegeixen sense anuncis.

Ja ets subscriptor?

Fes-te subscriptor per només 48€ per un any (4 €/mes)

Compra un passi per només 1€ al dia