Aires d'escissió
Creix el nombre de suports per construir una alternativa d'esquerres catalanista
La direcció assegura que el PSC no pot ser “esclau” de tres diputats i pregunta als díscols si l'escó serà per a un altre partit
La posició de la direcció i la dels diputats rebels de la família socialista continuen completament enfrontades dos dies després que el Parlament aprovés, amb el vot de tres diputats del PSC, la petició a Madrid per convocar el referèndum. El termini per lliurar l'acta de diputat que la direcció socialista reclama als díscols acaba demà i mentrestant creix la tensió.
A la disputa pels escons, s'hi afegeix l'enrariment del panorama socialista per l'augment del nombre d'adhesions al text que reclama, d'una banda, una aposta clara del PSC per la consulta i, de l'altra, el redreçament de l'espai socialista amb la creació d'una alternativa catalana d'esquerres que aglutini partits progressistes. De les 122 signatures que es van presentar dijous, el manifest en recollia ahir unes 600, segons el document que han penjat a la xarxa els impulsors. Davant d'aquest escenari, la direcció del PSC, representada ahir per les paraules del secretari d'acció política, Antonio Balmón, llançava una pregunta als crítics: “L'escó, si no és del PSC, serà d'un altre partit?”, replicava el també alcalde de Cornellà de Llobregat, que un dia abans s'havia referit a l'existència d'“interessos espuris” per part dels diputats que havien trencat la disciplina del partit.
El discurs de la direcció s'endureix. Balmón advertia que la formació socialista “no pot ser esclava de tres diputats” i instava un cop més els tres parlamentaris a actuar de manera “coherent” i a renunciar a l'acta de diputat. Els crítics, per la seva banda, rebutgen deixar l'escó i avui hi ha previst a les Cotxeres de Sants un acte d'Avancem, corrent del PSC impulsat per Joan Ignasi Elena, un dels diputats crítics, per refermar el suport als diputats rebels, ja que consideren que van actuar en representació d'un sector ampli dins del PSC que vol una posició més clara del partit amb relació al referèndum i un protagonisme del partit allunyat del PP i Ciutadans.
L'expulsió, en l'horitzó
Si res no canvia abans de diumenge i els diputats no han lliurat l'acta, es dóna per fet que serà el mateix primer secretari del partit, Pere Navarro, qui traslladarà el conflicte, entre demà i dilluns, a la comissió de garanties del partit per determinar la sanció a aplicar. L'expulsió és una de les mesures que hi ha damunt la taula, tot i que cap dirigent del partit s'hi vol referir amb aquest terme. “El partit té els seus mecanismes”, es va limitar a dir Balmón, que considerava que el pitjor que pot passar al PSC és “el soroll i les coses difuminades”. “Això sí que ens pot passar factura”, asseverava. Però mentre sona l'eco de l'expulsió, a la demarcació de Girona també ressonen les veus de militants i regidors de les comarques gironines que anunciaven una estripada de carnet si la direcció consumava el càstig. En contrapartida, el primer secretari de les comarques gironines i diputat al Parlament, Juli Fernández, va demanar calma als militants i els va adreçar una carta en què es reclamava la necessitat d'enfortir la cohesió interna del partit. La missiva, que ahir havia rebut 212 adhesions segons fonts de la direcció gironina a aquest diari, aposta per continuar construint un camí propi a favor del dret a decidir i practicar una política que s'allunyi del nacionalisme de CiU. La direcció del PSC ho fia tot a l'aposta per la reforma federal d'Espanya, i més ara que té el suport del PSOE, tot i que la proposta inicial dels socialistes catalans quedés recopilada, a la baixa, en la declaració de Granada.
Alternativa al PSC?
A tot aquest enrenou, ahir també s'hi afegien més veus a favor de la construcció d'una alternativa catalana d'esquerres, proposta que s'inclou en el manifest signat per militants, càrrecs i exconsellers del PSC, fet públic dijous passat durant la celebració del ple. Una de les últimes veus a afegir-se a aquesta demanda va ser Ernest Maragall –exdiputat i membre del govern de José Montilla–, que ahir va fer una petició clara als tres parlamentaris socialistes. “Us necessitem com a diputats”, era el missatge que Maragall enviava als diputats Marina Geli, Joan Ignasi Elena i Núria Ventura. Maragall, que va fundar Nova Esquerra Catalana quan va deixar el PSC, va esperonar els crítics a formar part d'aquesta nova alternativa que es vol construir. En aquest sentit, ja fa mesos que l'exdiputat socialista manté contactes amb altres formacions, entre les quals ERC i ICV, per crear aquest espai que aglutini les forces progressistes i el socialisme catalanista. L'exconseller Antoni Castells, signant del manifest de suport als díscols, també és partidari de la creació d'aquesta nova formació, igual que l'exconsellera Montserrat Tura, si bé ahir va matisar que “encara no era el moment‘. Balmón ironitzava sobre aquest fet suggerint que es convertiria en “un partit de caps”. L'alcalde de Lleida, Àngel Ros, que va renunciar a l'escó per no haver de trencar la disciplina de vot, va demanar ahir a la direcció que no expulsés els crítics, als quals va reclamar que no fundessin cap altre partit. Geli, Elena i Ventura reivindicaven ahir formar part de la sigla del PSC.
