JOSEP SERRALLONGA

ALCALDE DE LA CELLERA DE TER (CAM)

«El gros dels projectes que hem engegat es veurà d'aquí un any»

En el seu primer mandat al capdavant de l'Ajuntament, destaca el bon funcionament de l'equip de govern i considera que la feina feta començarà a percebre's el 2010

Josep Serrallonga (Cellera Acció Municipal) va ser elegit alcalde el 2007 per àmplia majoria, després d'haver estat regidor a l'oposició durant tres mandats.

–Quina valoració fa d'aquest període al capdavant del consistori?
–«Han estat dos anys positius. S'ha fet feina. Evidentment no s'ha fet tot el que inicialment s'havia plantejat, perquè sempre surten imprevistos que no et permeten fer tot el que volies fer. Estic content també de la gent de l'equip de govern i de la gent que anava a la llista i no van sortir elegits: en aquests dos anys s'han implicat molt. La relació amb l'oposició és bona.»
–Parli dels projectes fets i engegats aquests dos anys.
–«Hi ha dos tipus de projecte. Els del primer any o any i mig, que són projectes que venien de l'anterior equip de govern, i els projectes que hem engegat nosaltres, el gros dels quals es veurà potser d'aquí un any. Entre els projectes que s'han fet, hi ha un porxo cobert al CEIP Juncadella, la rehabilitació de la capella del cementiri, la urbanització del passeig del Carrilet. Pel que fa a la instal·lació de gespa del camp de futbol, vam decidir tirar-ho endavant nosaltres, i es pot inaugurar el mes de setembre. Un altre projecte que hem endegat és la construcció d'una nau per a la brigada municipal, que s'executarà el 2009. La restauració de l'escola d'art, a l'antiga estació del tren del Pasteral, volem executar-la el 2010. L'enllumenat de la C-63 al tram que passa pel Pasteral també el volem fer el 2010. La portada d'aigua al Pasteral, amb subvencions de l'ACA i el fons estatal d'inversió local, s'executarà el mes de setembre. Amb això haurem cobert el dèficit d'aigua potable al Pasteral.»
–El tema del consultori i el geriàtric roman obert?
–«S'ha fet un canvi de normes subsidiàries, al sector entre l'avinguda de Montserrat i la plaça de la Vila, per ubicar-hi equipaments. Hi podria anar el consultori. Quant a la residència per a gent gran de la zona del Ter-Brugent, lluitarem perquè s'ubiqui a la Cellera.»
–En quin punt està el projecte de convertir el molí de la Pardina en un centre d'interpretació i museu de l'aigua?
–«La prioritat ara és adquirir-lo. S'han mantingut converses amb Fogasa, el fons de garantia de l'Estat espanyol, que n'és el titular. Fa més d'un any van mostrar voluntat de vendre, però encara estem en una situació d'impasse. Fogasa ha ofert el molí a un preu amb unes parcel·les adjacents i hi ha unes altres parcel·les que també volen vendre. Ara estem en fase d'identificació, perquè n'hi ha que ni existeixen com a parcel·la, perquè hi ha alguna edificació, i d'altres que ja són de titularitat privada. Esperem d'aquí a final d'any identificar totes les parcel·les i poder dir a Fogasa quin preu podem pagar. No estem d'acord amb la valoració que en fa Fogasa, perquè el molí és un edifici en estat ruïnós, tot i estar declarat bé d'interès local. Fogasa tenia la responsabilitat de mantenir el molí i no ha complert.»
–També s'han adquirit ja uns terrenys al costat del riu Ter...
–«L'Ajuntament ha adquirit terrenys entre la zona industrial i el Ter. Prop de 40.000 metres quadrats amb la intenció de fer-hi una mena de passeig. Aviat començarem a condicionar-lo. Quant a inversions, també remodelarem la planta baixa de l'edifici de l'Ajuntament per fer un millor accés al consistori i la biblioteca. També s'està adequant un local davant del consistori per ubicar-hi els serveis externs.»
–Un tema que sembla que no es podrà tirar endavant és mancomunar els serveis de policia local amb Anglès.
–«Se'n va fer una demanda no formal al Departament d'Interior. La llei sembla que no permet mancomunar un municipi amb un altre que ja tingui policia local: cal sempre dos municipis que no en tinguin, cosa que és una mica estranya. Amb Amer se n'ha parlat alguna vegada, però mai no ens hem assegut a parlar-ne de veritat. El primer intent que vam fer va ser amb Anglès, que ja en tenen i és a dos quilòmetres. El trànsit d'Anglès a la Cellera és molt més fluid; cap a Amer ja queda més allunyat, i Bonmatí, Osor, Brunyola o Susqueda encara més.»
–Vist ja en perspectiva, quin balanç fa de la creació de la variant. Ha perjudicat el comerç?
–«Des del punt de vista municipal i de la gent que estava afectada s'ha valorat molt positivament, perquè ha tret molt de trànsit de dins del poble. Des del punt de vista comercial ben segur que alguna botiga o restaurant han quedat afectats. Això ara s'intentarà compensar amb una senyalització des dels dos extrems de la variant que acompanyi l'entrada cap a dins del poble. Ara, des de punt de vista del municipi s'ha aconseguit un benefici important, tot i que hi hagi hagut algun inconvenient. En temes de promoció de la vila, també es rehabilitarà un antic safareig, en el marc del fons estatal d'inversió local.»
–Es tornarà a presentar?
–«Això, ara mateix, no està decidit.»


Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.
guerra a gaza

Turquia talla totes les relacions comercials amb Israel

barcelona
Àlex Neira
Alcalde de Sant Andreu de Llavaneres (PSC)

“Venia de fer de policia amb molts quilòmetres de carrer”

Sant Andreu de Llavaneres
12 DE MAIG

El ‘presidente’ és Pedro

Sant Boi de Llobregat

Més mobilitat ferroviària

Girona

Estudiants desencantats

LA BISBAL D’EMPORDÀ

Cañigueral defensa l’impuls del contingut audiovisual en català per als infants

LA BISBAL D’EMPORDÀ
israel

L’Exèrcit israelià nomena el substitut del cap dels serveis d'Intel·ligència

barcelona
GIRONA

Ernest Urtasun: “Salvador Illa no està preparat per governar”

GIRONA
escòcia

John Swinney es perfila com a nou líder de l’SNP amb la retirada de Kate Forbes

barcelona