Salou o un relat kafkià

Els periodistes que ahir al matí ens vam aplegar a la sala de premsa de l'Ajuntament de Salou havíem arribat amb una previsió més o menys clara: tots esperàvem sortir d'allà amb la notícia del trencament del pacte del govern entre CiU i el PP, que fa que trontolla gairebé des de la seva signatura, fa tres anys. Una hora després, teníem insinuacions entre negatives d'una moció de censura i amenaces de querelles entre socis de govern que semblen curar-se màgicament amb la simple cessió d'una alcaldia.

El divendres passat l'Ajuntament de Salou va fer públic l'ordre del dia del ple ordinari d'aquest mes, en què, teòricament, s'havia de produir la renúncia de l'alcaldia de Pere Granados (CiU) i la presa de possessió de Marío García (PP) segons el pacte subscrit el 2011. A la convocatòria, tal i com ja feien preveure les declaracions els darrers mesos de l'actual alcalde, no hi havia cap referència al traspàs de la vara de comandament, i tots esperàvem que els populars, tal i com havien vingut anunciant, ho prendrien com la senyal per deixar el govern i passar a l'oposició, i posar fi així a la situació si més no estranya de mantenir-se com a socis d'un alcalde que els ha acusat repetidament de deslleials.

La realitat, però, va seguir uns camins diferents i força més kafkians que els que portàvem perfilats en les nostres agendes periodístiques. El cap dels populars a Salou, Mario García, va anunciar que la seva formació es manté al govern a l'espera que es convoqui un ple extraordinari el dimecres 25. Com que està força clar que l'actual alcalde no ho farà, la forma en què el popular ho vol intentar va resultar si més no sorprenent. “Treballarem per aconseguir el suport de l'oposició per forçar la celebració d'aquest ple”, va anunciar Mario García.

El popular es referia formalment al mecanisme que tenen els regidors i que els permet forçar la celebració d'un ple sobre temes de la seva elecció si aconsegueixen el suport d'una quarta part dels representants municipals. El cas és, però, que quan aquest contingut es refereix a forçar la renúncia al càrrec de l'actual alcalde i escollir-ne una de nou, la llei de règim local té un nom per a aquest ple en particular: moció de censura.

I és que el PP de Salou ha insistit molt darrerament en què no ha entrat a negociar cap moció de censura i que no s'ho planteja ni davant de la possibilitat que CiU quedi en minoria, com si fos l'expressió maleïda. La realitat és que, des de fora, resulta tant sorprenent que CiU no expulsi del govern un soci a qui ha acusat repetidament i de forma pública de voler fer-li el llit com que el PP busqui suports en l'oposició per ser alcalde (li posin el nom que li posin) sense tampoc moure's de la seva cadira a l'executiu. I amb una aritmètica, per cert, que sembla que li dóna l'esquena i li farà difícil sumar els suports necessaris.

Per fer una volta de rosca més, els populars no es van estalviar ahir cap retret envers els seus socis de govern, i van repetir les expressions de deslleialtat i irresponsabilitat que tant hem vist circular en sentit contrari en aquest curiós intercanvi polític. I Mario Garcia fins i tot va anar més enllà i va anunciar que, o l'alcalde porta als jutjats les suposades irregularitats amb fons públics que ha comès el PP a l'Ajuntament de Salou que ha anat insinuant darrerament, o bé seran ells els que presentaran una querella per injúries. Situació que, per a Garcia, no seria incompatible amb seguir governant junts si CiU li cedís l'alcaldia. “L'estabilitat de Salou és el principal.”

És cert que els que solem seguir l'actualitat municipal de Salou estem acostumats a viure situacions rocambolesques. Després, però, de la moció de censura de l'any 2009 (en què la direcció nacional de CiU va fer la carambola de donar suport a un alcalde independent i de fer fora del govern el seu cap de llista just quan li faltava un mes per ser alcalde), molts ens pensàvem que el llistó ja havia quedat massa alt per poder-lo superar en un futur. Probablement ens equivocàvem.