“A Catalunya vivim una situació límit”

Des del punt de vista polític, constato que hi ha un convenciment absolut que anem cap a la celebració de la consulta, per part dels grups que en el seu moment s'hi van comprometre. D'altra banda, hi ha unes forces polítiques que no només prenen posició amb el no, sinó que volen evitar que es voti. Des del punt de vista democràtic, avui és injustificable que no es doni la veu als ciutadans. S'ha de fer la consulta i respectar-ne el resultat.

Penso que més aviat no. De totes maneres, si ho comparem amb la realitat que vivim a Catalunya, pràcticament hauríem de considerar que vivim en una situació límit perquè la política de l'Estat és totalment recentralitzadora, amb la voluntat de refer el sistema autonòmic a la baixa.

Sí, i tant, i de fet m'he adherit al manifest.

És una manera de veure-ho diametralment oposada al meu punt de vista i al que pensem, crec jo, la majoria d'alcaldes d'aquest país. Precisament un dels aspectes que vull destacar, en la meva condició d'alcalde –i potser l'opinió pública no hi dóna prou rellevància–, és el paper transcendent que estan tenint els ajuntaments, el paper dels municipis, en aquest procés. En aquest aspecte, crec francament que el municipalisme està tenint a Catalunya pràcticament una sola veu defensant la consulta i defensant la possibilitat que els ciutadans es manifestin. Això vol dir que hi haurà ciutadans que es pronunciaran a favor del sí i n'hi haurà que diran que no, i que hi haurà un respecte per les dues opcions. El que no es pot justificar –ja ho he dit abans– és no deixar votar. El futur de la democràcia –i espero que en tingui, de futur– depèn de donar més veu a la ciutadania. Catalunya té l'oportunitat de donar exemple sobre aquest exercici democràtic precisament el 9 de novembre.