La JEC desestima el recurs de CiU contra la retirada de les estelades dels ajuntaments

La Junta Electoral Central (JEC) ha comunicat aquest dimecres a CiU que desestima el recurs que va interposar contra la resolució que obliga els ajuntaments catalans a retirar les estelades en edificis públics durant el període electoral. La JEC justifica la decisió apel·lant a la neutralitat dels poders públics i sostenint que les estelades “simbolitzen les aspiracions d'una part de la societat catalana, però no de tota ella”.

La Junta ha adoptat l'acord durant la reunió que ha mantingut aquest dimecres en què tenia sobre la taula, entre altres, el recurs de CiU contra l'ordre del passat 13 de maig en la qual va donar la raó a l'entitat unionista Societat Civil Catalana (SCC). En la seva resolució la JEC va acordar que es retiressin totes les estelades dels edificis públics i col·legis electorals adduint que “els poders públics estan obligats a mantenir estrictament la neutralitat política” i no poden col·locar a les seves seus “símbols que puguin considerar-se partidistes”.

L'ordre va obtenir una acollida desigual per part dels municipis catalans. Els més reticents a fer efectiva la retirada han rebut ordres complementàries per part de les Juntes Electorals de Zona (JEZ), que han obert expedients als ajuntaments de Canet i Sant Pol. En paral·lelament, els Mossos han començat a requerir als ajuntaments que retirin les estelades. El conseller d'Interior, Ramon Espadaler, ha alertat que la imatge dels agents despenjant banderes no beneficia ningú.

La resolució de la Junta Electoral Central d'aquest dimecres basa la decisió de desestimar el recurs en tres arguments. El primer és que “la igualtat en el sufragi universal és essencial en la representació democràtica” i “per això la llei encomana a l'Administració Electoral preservar-la i prohibeix als poders públics -que estan al servei de tots els ciutadans- prendre partit a les eleccions”.

El segon assegura que “les banderes estelades simbolitzen les aspiracions d'una part de la societat catalana, però no de tota ella”.

I el tercer recorda que “les llibertats ideològica i d'expressió són drets fonamentals de les persones, no dels governants, únics obligats per l'Acord recorregut, de manera que els ciutadans poden exercir-los sense més restriccions que les que imposi el respecte als drets dels altres”.

La resolució és ferma per la via administrativa, però encara pot ser objecte de recurs contenciós administratiu davant de la Sala Tercera del Tribunal Suprem (TS) en el termini de dos mesos des de la seva notificació, d'acord al que disposa l'article 12.3.a de la Llei de Jurisdicció Contenciosa-Adminsitrativa.

Per últim, la Junta acorda traslladar la resolució a les Juntes Electorals Provincials de Barcelona, Tarragona, Lleida i Girona “per al seu coneixement i trasllat a les corresponents Juntes Electorals de Zona”.