Territori gironí?

Igual que una norma no escrita diu que el conseller d'Agricultura ha de ser de Lleida, s'hauria d'aplicar també que el conseller de Territori (abans, d'Obres Públiques) sigui gironí. De fet, tres dels últims cinc ho han estat. La proposta no és meva, sinó justament del primer d'aquests últims cinc, Pere Macias, que, com a president del Cercle d'Infraestructures, va ser qui va presentar dilluns a la nit a l'hotel Ultònia la conferència de Santi Vila que servia per celebrar els 10 anys d'aquesta fundació. Normalment els actes del cercle a Girona són esmorzars a la Cambra de Comerç, però com que la invitació al conseller va coincidir amb una altra que li havien fet des dels Sopars Col·loqui de l'Ultònia, es va decidir unir les dues convocatòries. Vila, que ja d'entrada va avisar que ell hauria preferit l'esmorzar perquè no és gaire noctàmbul (i la conferència després del sopar va arrancar a tres quarts d'onze de la nit!), va apuntar-se de seguida a la idea de Macias. “Ja tinc un argument més per dir-li, al president Mas, que sóc molt necessari. Dir-li que en cal un i que sigui de Girona”, va dir rient.

La conferència es titulava Infraestructures vitals per a Girona i Catalunya, però Vila estava ja en precampanya –va arribar tard perquè venia de la presentació de la llista Junts pel Sí– i va parlar molt poc de Girona. Va centrar-se a alertar tant del perill que suposaria que s'imposés el pensament dels que volen apostar pel decreixement –en referència a Podem– com de la inacció davant d'un Estat que ens posa tantes dificultats. “Jo el que vull ara ja són fets i poder decidir quins fets.” I això ho deia el conseller més dialogant del govern amb l'Estat. De fet, ell ja es va autoincloure en el grup dels “més tranquils” que han fet el pas a la independència. L'exemple del dia era l'anunci de la ministra Pastor que avui començaran les obres del tren llançadora a l'aeroport de Prat, adjudicades el 2010. “Com pot ser que hagi costat tant connectar el Prat amb Barcelona després d'una legislatura prodigiosa de diàleg!”, va exclamar-se Vila, que va remarcar que Ada Colau havia dit “que no tenia clar que això fos prioritari”. Les úniques referències gironines van ser al desviament de camions de l'N-II, que tant Macias com Vila van destacar com a “model èxit” que el PP s'ha desdit d'estendre per por que l'afectés electoralment, i una al·lusió de passada al cas de TP Ferro quan Vila va parlar de l'arribada del TAV a la frontera com un dels grans reptes en infraestructures que hi havia el 2000 i que ja s'han més o menys resolt.

Al torn de paraules final, però, Vila va haver de deixar l'alta política i tornar al territori. Els interessos dels assistents eren concrets i gironins: des dels regants del Ter que li van recordar la sequera del 2008 i que el problema no s'ha resolt i pot afectar el futur creixement de Girona –Vila va dir que s'han pres mesures i no es podria repetir, però va reconèixer que cal obrir el debat de l'aigua– fins a l'alcalde de Cruïlles preguntant-li com pensa el govern buidar l'abocador tancat –Vila va reiterar que s'està estudiant com fer-ho sense causar un gran problema ni econòmic ni ambiental–, passant per la petició de la Garrotxa perquè es presenti el projecte constructiu de la variant d'Olot –Vila va anunciar que abans de vacances anirà a la ciutat a fer-ho i va escudar-se en la manca de recursos del departament per justificar la tardança, admetent, a més, que la majoria es concentren a l'àrea de Barcelona–... I és que el conseller gironí de Territori potser va fer poc gironisme en la conferència, però al torn final va deixar clar que sent de casa tot es domina més i, per tant, no estaria de més reivindicar la idea de Macias que una conselleria tan clau sigui territori gironí.