Política

SANTI VILA

NÚMERO 17 DE JUNTS PEL SÍ A LA CIRCUMSCRIPCIÓ DE GIRONA

“Hem de dir prou a haver d'anar a pidolar a Madrid”

Afirma que estem en un moment excepcional i per això ha calgut una solució excepcional com la llista unitària

Avisa que si no es guanya el 27-S hi haurà “una claríssima involució” en l'autogovern català, que, de fet, Rajoy ja ha iniciat durant aquesta legislatura

Es posa a disposició del president Mas per repetir com a conseller

De Figueres al govern
Historiador de professió, Santi Vila (Granollers, 1973) es va iniciar en política a l'Ajuntament de Figueres, on va entrar com a regidor el 1999 i va ser alcalde del 2007 al 2012. En les municipals del 2011, es va convertir en el primer alcalde que va obtenir majoria absoluta a la ciutat. Paral·lelament, des del 2006 va ser també diputat al Parlament de Catalunya. Cap de llista de CiU per Girona tant a les catalanes del 2010 com del 2012, aquesta última legislatura ha estat conseller de Territori i Sostenibilitat. És considerat una de les cares moderades de CDC.
Em sento molt honorat de tancar aquesta llista, perquè és una
llista ciutadana

Santi Vila, actual conseller de Territori i Sostenibilitat, tanca la llista gironina de Junts pel Sí.

Podem dir que Junts pel Sí és una llista per a la història?
Sense cap mena de dubte. Un moment excepcional requeria una solució tan excepcional com aquesta. S'ha hagut de fer això perquè no han deixat que tranquil·lament els ciutadans puguin escoltar, pensar i decidir lliurement el seu futur. Com que l'Estat espanyol té un dèficit marcat de qualitat democràtica, s'ha hagut de buscar una solució així, que només serà guanyadora si tots generosament hi donem suport.
És dels membres més moderats de CDC, no se n'ha amagat mai. Què l'ha dut a fer el pas cap a l'independentisme?
Justament el fet que vivim unes circumstàncies molt extremes en què és absolutament necessari que els matisos deixin pas a la idea central: guanyar i fer veure al món que som una nació i tenim dret a decidir el nostre futur.
Ha rebut crítiques per la bona entesa amb la ministra Pastor?
Només hem rebut elogis i reconeixements. Sempre hi ha algun eixelebrat a qui allò quotidià no li interessa, però en aquest govern hem intentat combinar un horitzó de llibertat plena, de futur, amb el bon funcionament de les qüestions quotidianes. I, per tant, l'única opció que teníem era el diàleg com a vocació i actitud, i la recerca de l'acord continu com a obligació.
I està satisfet del resultat?
El resultat és agredolç, s'ha de reconèixer. No pot ser que Catalunya, el govern català i els consellers, tot i que som una nació que aportem més del 19% del PIB i som més del 30% de la població de l'Estat, tinguem la sensació que, mes sí, mes no, hem d'anar a pidolar a Madrid perquè ens resolguin algun dèficit, ens atenguin una petició concreta... I quan tornes sembla que t'han fet un favor. La pregunta que s'han de fer els catalans és si hi ha necessitat d'això. No hem de dir prou? Hem d'obligar en Vila a anar cada mes a Madrid a abaixar-se els pantalons i a barallar-se i després fer el seguiment per veure si les coses surten bé o no?
El 2012 anava de número 1 de CiU a Girona; ara és l'últim de la candidatura de Junts pel Sí. No és una davallada molt gran?
Jo em sento molt honorat de tancar aquesta llista, perquè és una llista ciutadana, no per als polítics professionals. Els polítics professionals són molt importants en una democràcia madura; que ningú s'equivoqui: són imprescindibles. Una societat madura sense polítics s'enfonsaria. Però aquest moment requeria que els polítics féssim un pas enrere. Em sento molt honorat, senzillament, de fer costat a tots aquests ciutadans que volen passar al davant.
Té esperances de repetir com a conseller?
Això ho heu de preguntar al president. Jo li he dit que per a mi ha estat un honor servir-lo, perquè entenia que servint-lo a ell servia els catalans. Si el país té la sort que el president Mas pugui tornar a formar el govern, li correspondrà a ell dotar el país del millor govern. A partir d'aquí, em té a la seva disposició.
Què passa si no es guanya?
Hem de treballar per fer tots els possibles per guanyar, perquè el país s'hi juga molt i, si no guanyéssim, crec que es confirmaria una claríssima involució en l'autogovern. Lluny de quedar com estem, aniríem molt enrere. De fet, el procés de regressió autonòmica ja ha començat i, en aquesta legislatura de Rajoy, han estat moltes les decisions que han intentat laminar l'autogovern i la identitat nacional dels catalans.
A les eleccions espanyoles, també s'hi ha d'anar junts?
Sí, crec que les generals són el segon round després d'aquest que ara jugarem i, per tant, el país ha d'anar unit; hem de fer una gran candidatura també a Madrid i des d'allà no parar fins que els catalans hàgim pogut decidir lliurement el nostre futur.



Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.
[X]

Aquest és el primer article gratuït d'aquest mes

Ja ets subscriptor?

Fes-te subscriptor per només 48€ per un any (4 €/mes)

Compra un passi per només 1€ al dia