Espanya ens estima
Per terra, mar i aire
El ministre de Defensa llança la pedra i amaga la mà: “Si tothom compleix el seu deure, li asseguro que no farà falta” que intervingui l'exèrcit a Catalunya. Pedro Morenés va sacsejar la política amb un avís inequívoc al govern que pugui sorgir del 27-S sobre quin és el paper que poden jugar els militars si es fa una declaració unilateral d'independència. “Cadascú ha de complir el seu deure, les forces armades, els governants i els governats”, incidia el dirigent del PP en una entrevista a RNE. En un tres i no res, el ministre va ser literalment bombardejat per les crítiques dels partits de l'oposició, que van veure en les seves afirmacions un interès de l'executiu espanyol per generar por en l'electorat català amb una actitud “irresponsable”.
Tant és així que la vicepresidenta, Soraya Sáenz de Santamaría, va haver de sortir en defensa de Morenés suggerint que s'havien tergiversat les seves paraules de manera interessada i hi afegia que “no hi ha cap perspectiva, ni cap previsió, ni cap intenció” que l'exèrcit actuï a Catalunya. La número dos de La Moncloa insistia, doncs, que l'Estat ara per ara se centra en actuar per la via judicial i, de fet, ahir mateix el PP –enmig de la cridòria de la resta de grups del Congrés– confirmava que continua endavant en la seva intenció perquè, en un futur immediat, el Tribunal Constitucional tingui capacitat per castigar un dirigent que no acati les seves resolucions fins i tot suspenent-lo de funcions.
Les insinuacions sobre una eventual mobilització de l'exèrcit mai no havien traspassat els despatxos o les converses informals. De fet, més enllà d'estirabots puntuals d'algun militar, el ministeri havia procurat quedar més o menys al marge del debat. Ahir, però, Morenés va deixar caure que l'exèrcit també té un paper constitucional en el supòsit que en un determinat territori s'incompleixi la llei. Al cap i a la fi, la Constitució assenyala que “les forces armades, constituïdes per l'exèrcit de terra, l'armada i l'exèrcit de l'aire, tenen com a missió garantir la sobirania i independència d'Espanya, defensar la seva integritat territorial i l'ordenament constitucional”. El que indiquen els experts és que l'ordre d'intervenció és una prerrogativa de l'executiu espanyol i, en aquest sentit, es destacava el valor que suposa que s'hagi pronunciat un dirigent polític.
Els partits catalans van denunciar, doncs, que la vigília de la campanya el PP hagi optat per intensificar el missatge de la por que fins ara se centrava en l'economia i en una eventual sortida de Catalunya de la UE. Així, mentre que Pere Macias, de CDC, avisava Morenés que no aconseguirà el seu objectiu d'espantar l'electorat, Josep Antoni Duran i Lleida, d'Unió, ho qualificava de “bajanada majúscula”, mentre que el republicà Joan Tardà el titllava “d'insensat”.
El president del Suprem alerta contra la “frustració”
La judicatura iniciava ahir el nou curs amb un acte solemne, presidit pel rei Felip VI, sense passar per alt una de les qüestions que ben segur marcaran la seva agenda dels pròxims mesos. Això sí, el president del Tribunal Suprem i del CGPJ, Carlos Lesmes, alertava que, al marge de la llei, “no hi ha democràcia, només miratges, en definitiva, frustració”. Lesmes, doncs, advertia que la ruptura “unilateral” dels valors de la convivència suposa traspassar els límits de “l'honestedat”. També la fiscal general de l'Estat, Consuelo Madrigal –en al·lusió a les crítiques rebudes perquè s'hagi posat en marxa la investigació del 3%–, clamava contra “l'injust” qüestionament de la “imparcialitat de la fiscalia tot demandant que no s'instrumentalitzi políticament o electoralment la tasca d'aquests treballadors.
