“El PP és la marca blanca de Ciutadans”

En les reunions que mantenim amb diferents sectors de la societat, hi ha un sentiment comú que cal canviar les coses i que Ciutadans és una de les grans opcions de canvi. El nostre eslògan és Una nova Catalunya per tothom i argumentem cada proposta. Per exemple, en matèria d'educació, proposem guarderies universals i públiques i llibres de text per als escolars gratuïts. I expliquem com ho farem: eliminant totes les partides que la Generalitat, des d'un principi partitocràtic, destina a alimentar el sentiment independentista. El 28 tenim l'oportunitat de fer, d'una vegada per totes, un gran govern català amb Inés Arrimadas al capdavant. El nostre objectiu és reconstruir els vincles de Catalunya dintre d'Espanya i dintre d'Europa.

En el debat de dimarts a TV3, es va veure que l'únic partit que fa propostes és Ciutadans. Va ser una llàstima veure com Lluís Llach perdia part del prestigi que l'honora com a músic i com a cantautor. I no entenc com s'ha deixat utilitzar per representar la candidatura de Junts pel Sí. Utilitzen la seva imatge per tirar endavant la candidatura del sentiment. Però amb sentiments no es governa; es governa amb propostes i amb programa. I també vaig escoltar el senyor Millo defensant el principi d'ordinalitat. Aquesta ordinalitat que el PP s'ha tret de la màniga, perquè si el senyor Millo consultés el diccionari de la RAE veuria que aquesta paraula no existeix, és la mateixa que manté el greuge comparatiu entre territoris. Nosaltres defensem l'equitat i la redistribució, que vol dir garantir el concepte finalista a la persona, en serveis socials, educació, sanitat, visqui a l'autonomia que visqui dins d'Espanya.

El senyor Millo i el PP són en aquests moments la marca blanca de Ciutadans; una marca que ha estat desvirtuada en el temps pels seus propis dirigents. Una marca que ha abandonat els valors que havia defensat en altres èpoques deixant orfe el seu electorat.

Nosaltres no fem política per derrotar els diputats d'altres partits, sinó que fem política per a la ciutadania. No treballem en l'àmbit de la partitocràcia, és a dir, en interès del partit. És evident que tenim votants que en altres moments han votat altres opcions polítiques com el PP o el PSC o gent d'UDC. Però els vots que tindrem seran per la confiança que genera el nostre projecte.

No és que no les tinguem en compte, sinó que creiem que tal i com volen arribar alguns a la independència, incomplint l'ordenament jurídic, és un impossible. I els que ho promouen ho saben. I han anat alimentant un sentiment independentista amb una pluja fina que també els han permès, i això també és denunciable, els governs del PP i del PSOE amb el canvi sistemàtic de cromos. Així que tot el respecte cap a la persona que se sent nacionalista. Però pel que fa a la ideologia del nacionalisme, ens trobaran de cara explicant tot el que comporta, tot allò que no expliquen els que estan per la independència.

Les conseqüències econòmiques que suposaria la independència a partir dels aranzels. Si les empreses catalanes han de començar a pagar aranzels deixaran de ser competitives. I això podria redundar en una baixada de qualitat de tot el que es produeix a Catalunya i una baixada dels salaris dels catalans. Quan parlen de la independència com a solució, és fonamental que surtin i que expliquin la conseqüència del minut u d'això que intenten vendre.

M'estimo la meva terra, Catalunya, i no m'agradaria veure un escenari de trencament i d'una situació d'inflexió de conseqüències inimaginables. Mentre uns treballen per trencar la convivència, nosaltres continuem per mantenir-la i cuidar-la. Si surt una majoria independentista, el que haurà de fer és posar-se immediatament a treballar des del Parlament i fer totes les polítiques possibles per millorar la vida dels catalans. No hi ha més. El viatge cap a Ítaca s'acaba en el moment en què s'acaba l'eslògan de la independència. El plebiscit no existeix.

A partir del 28 haurem d'analitzar les dades i començar a parlar del futur per a Catalunya. Si s'ha de fer un front comú, hauran de ser els del PP i els del PSC els que hauran de venir a parlar amb Ciutadans. De tota manera no ens presentem per quedar-nos a l'oposició, sinó per governar Catalunya a partir del dia 28. Hi ha una majoria de catalans que aniran a les urnes a dir que ja en tenen prou.

El que em transmet la ciutadania és que hem arribat a un punt d'inflexió i hi ha molta gent que confessa que feia molts anys que no anava a votar perquè la política i els polítics els havien desgastat, amb mentides sistemàtiques, i aquesta vegada hi aniran. No sé què votaran. I l'únic que els demano és que surtin i votin.