L'efecte Romeva en la premsa europea

La jugada inesperada de Junts pel Sí de col·locar de cap de llista Raül Romeva ha tingut també un efecte positiu de cara a la repercussió internacional del procés. Els 10 anys d'eurodiputat de Romeva, en què va encapçalar les llistes dels parlamentaris més pencaires, han deixat un pòsit que ara aprofita la coalició independentista per obtenir un ressò més ampli per al seu projecte sobiranista.

El diari anglès The Guardian dedicava dies enrere un extens article a oferir un perfil del cap de llista de Junts pel Sí, que servia alhora per explicar l'estat de la qüestió catalana després de la Diada –que va reactivar l'interès dels corresponsals estrangers– de cara a les eleccions del 27 de setembre.

Tot i ser un diari marcadament progressista, no es pot esperar una visió gaire favorable al procés català per part de The Guardian, que durant el referèndum escocès va prendre una posició decididament unionista, i va servir de plataforma a les mateixes campanyes de la por que ara vivim els catalans.

Romeva és presentat com “el líder separatista que vol trencar Espanya” al capdavant d'una coalició que reuneix “el partit conservador CDC, l'esquerrà ERC i moviments ciutadans independentistes, com a signe del temps extraordinari que experimenta Catalunya”. El diari britànic va més enllà i entra en els detalls: “Un home d'esquerres que vesteix texans i gasta ulleres de color groc brillant, Romeva, és un pont entre els grups diversos que conformen Junts pel Sí. Nascut a Madrid i criat a Catalunya, diu que la seva posició independentista es va consolidar l'any 2010, quan el Tribunal Constitucional espanyol va dictaminar que l'estatus i els poders de Catalunya no podien ser considerats sinònims de la condició de nació.”

The Guardian relata alhora l'ascens imparable del sobiranisme a Catalunya en els darrers cinc anys: “El 2010, menys del 20% dels catalans donaven suport a la independència, segons el Centre d'Estudis d'Opinió. El novembre del 2013 aquesta proporció havia crescut fins al 48,5%.”

El caràcter plebiscitari de les eleccions és perfectament comprès pel diari londinenc: “La coalició de Romeva busca convertir els comicis del 27 de setembre en un referèndum de facto sobre la independència, segregant els partits en funció de la seva posició sobre la qüestió i posant en marxa el moviment més ambiciós de la regió en els darrers anys, en el marc del seu impuls per separar-se d'Espanya. Les enquestes suggereixen que els partits pro independència podrien aconseguir una majoria ajustada en el Parlament regional de 135 escons. Si ho fan, el líder català Artur Mas s'ha ofert per encapçalar un govern de transició que durarà 18 mesos com a màxim, que iniciarà la redacció d'una constitució catalana i els treballs encarats a negociar la secessió amb el govern central de Madrid.”