Política

RAMON USALL

CAP DE LLISTA DE LA CUP A LLEIDA

“Cal aturar l'èxode de joves ponentins cap a Barcelona”

“Allargarem la mà per proclamar la independència i tindrem el puny tancat per fer front a la pobresa i la precarietat”

“Ponent i el Pirineu es troben en estat d'emergència, els joves marxen perquè no hi troben oportunitats”

Pro­fes­sor d'història a l'ins­ti­tut de les Bor­ges Blan­ques, de 37 anys, autor d'un tesina sobre la inde­pendència d'Algèria i una tesi doc­to­ral sobre la de Kosova, escrip­tor de novel·la negra amb Tots els camins por­ten a Roma­nia (Pagès Edi­tors, premi Manuel Cer­queda 2007) i amb una altra en pre­pa­ració i arti­cu­lista a L'Espor­tiu amb una sèrie sobre la política en el fut­bol, Ramon Usall va començar a mili­tar en orga­nit­za­ci­ons de l'esquerra inde­pen­den­tista men­tre estu­di­ava a la uni­ver­si­tat. El 2007 va ser el cap de llista de la CUP a la Pae­ria de Lleida (no va arri­bar per un miler de vots) i ara encapçala la llista al Par­la­ment en unes elec­ci­ons que la CUP pre­senta ja com a cons­ti­tu­ents del nou estat. Les enques­tes que han apa­re­gut durant la cam­pa­nya li augu­ren l'escó. Però l'objec­tiu de la CUP, explica, és asso­lir el segon, que ocu­pa­ria l'ara­nesa Mireia Boya.

Sou opti­mis­tes, doncs?
L'esquerra inde­pen­den­tista serà al Par­la­ment per pro­cla­mar la república cata­lana no només amb la veu de Ponent, sinó també del Piri­neu i de l'Aran. Serien uns objec­tius excel·lents. L'objec­tiu del final de cam­pa­nya és por­tar la Mireia al Par­la­ment.
La veu d'una altra rea­li­tat naci­o­nal, doncs.
Nosal­tres pen­sem que els dis­cur­sos han d'anar acom­pa­nyats de pràctica. Cos­pe­dal va venir a Bar­ce­lona i ens va acu­sar de voler aixe­car fron­te­res. Nosal­tres li res­po­nem que som inde­pen­den­tis­tes sense fron­te­res, som inter­na­ci­o­na­lis­tes. I això implica el res­pecte a tots els altres pobles. I l'Aran, que ha de ser el bres­sol d'una futura Occitània lliure.
En una futura república cata­lana, quin paper cre­ieu que ha de tenir l'Aran?
Nosal­tres cre­iem que l'Aran, al final, ha de ser el que els ara­ne­sos i ara­ne­ses vul­guin. La república cata­lana ha de res­pec­tar la volun­tat dels ara­ne­sos, res­pec­tant aquesta per­so­na­li­tat naci­o­nal, cul­tu­ral i lingüística que té.
La legis­la­tura que ara acaba ha fina­lit­zat amb un cert pater­na­lisme dels altres par­tits cap a la CUP?
La CUP té un plan­ter que apunta molt bones mane­res. La feina del grup par­la­men­tari no ha estat bona sinó excel·lent. Ha ser­vit per visu­a­lit­zar que en aquest país hi ha un pro­jecte que no par­teix del 2012, sinó que l'esquerra inde­pen­den­tista defensa des de fa qua­tre dècades la rup­tura democràtica, i que té molts ros­tres i mol­tes veus que poden defen­sar molt bé aquest pro­jecte.
De qui us con­si­de­reu hereus?
Hi ha un fill roig que va des de la resistència anti­fran­quista fins a aquells que van defen­sar la rup­tura durant el pacte cons­ti­tu­ci­o­nal espa­nyol, que per cert el van pac­tar dotze senyors fumants puros nego­ci­ant amb el búnquer fran­quista una Cons­ti­tució que s'ha demos­trat que era la con­tinuïtat, amb for­mes més ama­bles, del que havia estat el fran­quisme, sobre­tot pel que fa a una Espa­nya única i indi­vi­si­ble.
Segons quin sigui el resul­tat la CUP serà clau per con­for­mar una majo­ria a favor de la inde­pendència. Es veu vostè votant Artur Mas com a pre­si­dent?
Aques­tes no són unes elec­ci­ons autonòmiques, són unes elec­ci­ons ple­bis­citàries i cons­ti­tu­ents. Ens pre­sen­tem per pro­cla­mar la república i ini­ciar el procés de la seva cre­ació. No ens tro­ba­ran per inves­tir un pre­si­dent autonòmic si el que volen és això; si ens tro­ben, serà per fer tots els pas­sos per pro­cla­mar una república cata­lana i en suport de les clas­ses popu­lars.
Però també cal fer balanç
de govern.
Nosal­tres hem estat i serem molt crítics. Ara aques­tes elec­ci­ons tenen un caràcter ple­bis­ci­tari i estan cen­tra­des en la inde­pendència, però plan­te­gem que estem en una etapa d'emergència social. Cal un pla de xoc per atu­rar les mesu­res soci­als regres­si­ves, un pla que implica des­no­na­ment zero, pre­ca­ri­e­tat zero i reta­lla­des zero. La nova república s'ha de fun­dar sobre la base de la igual­tat i la justícia social. Allar­ga­rem la mà per pro­cla­mar la inde­pendència i alhora tin­drem el puny tan­cat per fer front a la pobresa que assola les clas­ses popu­lars.
Puny tan­cat també pel que fa a l'equi­li­bri ter­ri­to­rial?
Les Ter­res de Ponent i el Piri­neu es tro­ben en un estat d'emergència que s'arros­sega des de fa anys. Les expec­ta­ti­ves dels joves que es volen que­dar al ter­ri­tori són la pre­ca­ri­e­tat i l'atur. Un 45% d'atur juve­nil és insos­te­ni­ble. Qua­tre mil joves ponen­tins han mar­xat a l'estran­ger i cada set­mana hi ha èxode de ponen­tins cap a Bar­ce­lona que hi van a tre­ba­llar perquè al ter­ri­tori no tenen opor­tu­ni­tats.



Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.
[X]

Aquest és el primer article gratuït d'aquest mes

Ja ets subscriptor?

Fes-te subscriptor per només 48€ per un any (4 €/mes)

Compra un passi per només 1€ al dia