El govern espanyol avisa que estudiarà impugnar la declaració d'inici del procés d'independència quan s'aprovi

El ministre de Justícia, Rafael Catalá, ha afirmat aquest dimarts que el seu executiu estudiarà “jurídicament” la declaració d'inici del procés de sobirania que Junts pel Sí i la CUP han registrat al Parlament i la impugnarà tan bon punt s'aprovi si la veu inconstitucional. “Si considerem que és inadequada o que incompleix el nostre ordenament jurídic la impugnarem on correspongui”, tan “a l'àmbit constitucional (al Tribunal Constitucional) o a la justícia”, ha dit Català, que ha recordat que mentrestant la qüestió es troba en un àmbit de “declaracions” que “tenen més a veure amb la irresponsabilitat d'alguns” que no pas “amb aspectes jurídics en sentit estricte”.

Catalá ha fet aquestes manifestacions a les portes del Tribunal Suprem, on aquest dimarts ha lliurat al president del Consell General del Poder Judicial (CGPJ) la causa de l'assassinat del general Prim. Poc abans al Parlament Junts pel Sí i la CUP han presentat al Registre del Parlament una declaració d'inici del “procés de desconnexió democràtica” que estableix que no se supeditarà “a les decisions de les institucions de l'Estat espanyol, en particular del Tribunal Constitucional, a qui considera deslegitimat i sense competència”.

Segons el ministre, si el seu executiu determina que la declaració és contrària a la Constitució li tocarà fer “un cop més” la “defensa de l'Estat de dret” que ostenten els espanyols. Amb tot ha recordat que no pot actuar abans que el document s'aprovi al Parlament perquè “existeix la llibertat d'expressió i l'exercici de l'acció política”, i qualsevol acord “quan té transcendència política és quan sorgeix hipotèticament la possibilitat de la impugnació”.

De moment, ha destacat, la declaració es troba en un “mer pla polític” i per tant “no està sotmès al control dels tribunals ni del Tribunal Constitucional”. Segons el ministre si transcendeix aquest àmbit l'executiu podria actuar com va fer amb la declaració de sobirania del Parlament del 2013, que va recórrer davant del Tribunal Constitucional per aconseguir-ne la suspensió.

“És veritat que aquesta ratlla que diferencia el que és polític del que és jurídic a vegades és difícil de delimitar, però lògicament estarem atents, valorant les declaracions que es facin i els documents que es puguin aprovar, i si considerem que té rellevància jurídica i que significa una declaració de voluntat d'una cambra d'una institució, és allà on pot sorgir la hipotètica impugnació”, ha dit.

Catalá també ha reaccionat al discurs d'aquest dilluns de la presidenta del Parlament, Carme Forcadell, que va culminar amb una referència a la República Catalana. “Jo crec que una persona que ocupa una institució ha de servir a la institució i no a una part d'ella, i si algun grup polític vol promoure alguna declaració haurà de ser el Parlament, en tot cas, qui adopti una declaració”.