La lluita pels sis escons
La mitjanit passada va començar la cursa de les generals del 20-D
Els diners que l'Estat destina a les comarques de Girona centraran els discursos
Avui és el primer dia de la campanya de les eleccions generals del 20-D. A la circumscripció de Girona hi ha en joc sis escons a la cambra baixa espanyola, que es disputen onze candidatures. Entre els arguments referits exclusivament a les comarques de Girona, les inversions que l'Estat fa a la demarcació seran, de nou, l'argument que trobarem en les explicacions de tots els candidats, inclosa la del PP. Però mentre que el partit del govern de Madrid les exhibeix com a argument al seu favor, la resta les critiquen perquè consideren que són insuficients o equivocades. En aquest àmbit, destaquen la xarxa ferroviària i, de manera especial, el desdoblament de l'N-II, tot i que amb matisos. En Comú Podem, per exemple, exigeix que s'acabin els trams ja iniciats, però que no se n'executin ni planifiquin de nous. Durant tota la legislatura CiU ha estat molt bel·ligerant amb aquesta infraestructura, i tot fa preveure que els antics socis de la federació continuaran sent-ho durant la campanya. Abans d'ahir, des de Democràcia i Llibertat van qualificar “d'escàndol” l'estat en què es troba el desdoblament, mentre que Unió situa l'obra com un tema prioritari, una rellevància que també han volgut donar-li en precampanya Ciutadans. Per la seva banda, els republicans, en una llista de greuges, qualifiquen l'N-II com “la mostra més clara del maltractament de l'Estat espanyol cap a les comarques gironines”, mentre que els socialistes han incorporat la despesa en infraestructures entre les deu prioritats per al pròxim mandat.
El PP no es mostra a la defensiva a l'hora de parlar de les inversions estatals a la demarcació. Al contrari, posa les obres a l'N-II com a exemple de l'esforç en despesa pública que en aquesta legislatura ha fet el govern de l'Estat a les comarques de Girona. Afirmen que el 2011 el panorama del desdoblament “era desolador” i que el van desencallar. Els populars també exhibeixen la nova biblioteca Carles Rahola o els avanços en la tramitació de la variant d'Olot.
Les opcions
En relació amb els comicis del 2011 hi ha unes quantes novetats notables en les candidatures. Convergència, que formava part de la llista guanyadora (CiU), ara es presenta amb la marca Democràcia i Llibertat, junt amb Demòcrates de Catalunya (els escindits d'Unió) i Reagrupament. El seu cap de llista, el convergent Jordi Xuclà, és el mateix de CiU del 2011.
Per seva banda, Unió es presenta en solitari, amb Montse Surroca (la número dos de CiU de fa quatre anys) al capdavant.
Una altra diferència significativa respecte al 2011 és Ciutadans, que caldrà tenir molt en compte arran dels seus resultats en les recents eleccions al Parlament. El seu candidat gironí és un militar retirat, el general Fernando López de Castro.
Quant a ICV, aquesta vegada forma part de la coalició En Comú Podem, junt amb Podem, EUiA, Barcelona en Comú i Equo. La seva cap de llista és Dolors Terrades, exmilitant del PSUC. ERC té de cap de llista una altra vegada Teresa Jordà, mentre que el PSC aposta pel jove Marc Lamuà com a cap de cartell, amb l'objectiu de recuperar el terreny perdut i aplicar l'anunciada renovació dels seus quadres dirigents.
Qui defensarà la gestió del govern de l'Estat i anunciarà els seus projectes per als pròxims anys serà Concepció Veray, cap de llista dels populars.
Completen les candidatures que es presenten a Girona UPyD, el Partit Animalista (PACMA), el Partit Comunista del Poble de Catalunya i Recortes Cero-Grupo Verde.
El procés viatja a Madrid
Entre les qüestions que no són exclusivament gironines que s'inclouen en els programes trobem, com era d'esperar, referències al procés sobiranista. El pes que hi té, però, varia molt depenent de la formació. Així, ERC i Democràcia i Llibertat ho remarquen molt, però enfocat de manera diferent. Mentre que els republicans afirmen que “anem a explicar a l'Estat i al món que ja hem començat a constituir-nos com a república”, la coalició liderada per Convergència té com a objectiu “la negociació i la reivindicació d'un referèndum d'autodeterminació on Democràcia i Llibertat votaria sí a la independència de Catalunya”.
Unió, per la seva banda, es compromet a promoure “un pacte perquè la Constitució garanteixi el reconeixement de la realitat nacional de Catalunya”.
Els d'En Comú Podem són partidaris d'un referèndum d'autodeterminació, i els socialistes defensen l'encaix de Catalunya a l'Estat a través d'una estructura federal.
