El jutge del TSJC vol que el Suprem jutgi tot el cas 9-N
El magistrat Abril comunica al tribunal espanyol que els indicis contra Homs no es poden separar dels que s'apunten a Mas, Rigau i Ortega
L'AMI es personarà a totes les causes contra municipis
La causa penal contra els principals organitzadors del procés participatiu del 9 de novembre del 2014 té un peu a Madrid. El magistrat del Tribunal Superior de Justícia de Catalunya (TSJC) i instructor del cas del 9-N, Joan Manel Abril, ha resolt d'enviar al Tribunal Suprem una exposició raonada en la qual defensa que els indicis (una carta) que ara s'apunten contra l'exconseller de Presidència i diputat al Congrés, Francesc Homs, no es poden separar dels que el desembre del 2014 la fiscalia va veure contra els llavors president de la Generalitat, Artur Mas, la vicepresidenta, Joana Ortega, i la consellera d'Ensenyament, Irene Rigau, segons va comunicar ahir el gabinet de premsa del TSJC.
L' exposició raonada del magistrat Abril és secreta i va contra la petició dels dos fiscals del cas, Francisco Bañeres i Emilio Sánchez Ulled, que li sol·licitaven que només enviés els indicis contra Homs al Suprem, i que el TSJC jutgés Mas, Ortega i Rigau. És més, el fiscal adscrit al Tribunal Suprem treballa amb la hipòtesi que l'alt tribunal espanyol jutjarà només Homs pel 9-N, segons fonts consultades. Qui té la darrera paraula és la sala d'admissió de la sala segona penal del Suprem, que ara es constituirà i serà formada per cinc magistrats, els quals decidiran si admeten el cas contra Homs o tots els investigats. La instrucció ja està gairebé feta: només resta que Homs declari com a investigat davant del jutge instructor del Tribunal Suprem, i si la seva defensa demana alguna prova més.
Amb aquesta mesura, el magistrat Abril no ha fet cas a les peticions de les defenses de Mas, Ortega i Rigau, que la setmana passada van demanar-li que arxivés el procediment contra ells en considerar que el que van fer no és constitutiu de cap delicte. El jutge, en mantenir el procés obert, considera que hi ha indicis que Mas, Ortega i Rigau van cometre el delicte de desobediència al Constitucional en no aturar el procés del 9-N. Aquest delicte implica inhabilitació professional. Els fiscals també hi veuen els delictes de malversació de fons públics i prevaricació.
D'altra banda, l'executiva de l'Associació de Municipis per la Independència (AMI) va decidir ahir personar-se en les causes obertes per l'Audiencia Nacional contra ajuntaments que han aprovat mocions a favor de la declaració del 9-N del Parlament de desconnexió amb l'Estat espanyol.
Segons va indicar en un comunicat l'executiva de l'AMI, després de mantenir una reunió a l'Ametlla de Mar (Baix Ebre), les mocions que han aprovat diversos ajuntaments catalans de suport a la resolució sobiranista són “declaracions polítiques” sense “cap tipus d'argument jurídic”. Després d'assenyalar que així ho han expressat “alguns jutges de la mateixa Audiencia Nacional”, l'AMI raona la seva intenció de personar-se en les causes judicials per defensar els ajuntaments afectats, però també per defensar-se a ella mateixa, en haver rebut requeriments d'informació.
L'AMI considera que el jutjat central d'instrucció número 2 de l'Audiencia Nacional “està utilitzant” les causes obertes contra certs ajuntaments “per a altres fins, com ara requerir, sense cap tipus de justificació, documentació a l'AMI, a l'Assemblea Nacional Catalana (ANC) i a l'Associació Catalana de Municipis (ACM)”. Segons l'AMI, aquesta petició d'informació “té una voluntat intimidatòria per intentar frenar el suport dels municipis al procés sobiranista que viu Catalunya”, però segons va afirmar el president provisional d'aquesta entitat, l'alcalde de Montblanc, Pep Andreu (ERC), “el municipalisme no es doblegarà i continuarà fent costat al govern i el Parlament”, segons l'agència Efe. Més de 280 ajuntaments han aprovat la moció sobiranista.
LES FRASES
El president del TSJC ara no veu “tensió” en els jutges
El president del Tribunal Superior de Justícia de Catalunya (TSJC), Jesús Maria Barrientos, va treure ferro del procés sobiranista que es viu a Catalunya, ahir, després que poques setmanes abans hagués assegurat que es viu una situació “difícil”, davant del Consell General del Poder Judicial en l'entrevista com a candidat a presidir el TSJC.
“No hi ha tensió a Catalunya” pel procés, va assegurar Barrientos als periodistes en sortir de la seva primera entrevista amb el conseller de Justícia, Carles Mundó. Fins i tot sobre la “incertesa” de futur que Barrientos va expressar al consell que sentien alguns magistrats que exerceixen a Catalunya va aclarir que ho deia per “motius familiars”, no pas pel procés. Barrientos i Mundó van admetre que, en la reunió, van tractar sobre la causa del 9-N, sense voler fer cap valoració. Amb tot, Mundó va manifestar: “No es poden usar els tribunals en benefici polític; això és tirar benzina al foc.” Pel que fa a l'administració de justícia, ambdós van refermar una bona entesa per intentar cobrir les mancances als jutjats, malgrat que el Ministeri de Justícia, que n'és el competent, els indica que no pot fer res mentre estigui en funcions. L'acord és demanar 9 jutjats nous, la majoria civils (dos a Granollers, dos a Sabadell, un a Badalona, un a Mataró, un a Terrassa, un a Girona, i un a Reus) i dues seccions penals al TSJC.
