El jutge del TSJC vol que el Suprem jutgi tot el cas 9-N

La causa penal con­tra els prin­ci­pals orga­nit­za­dors del procés par­ti­ci­pa­tiu del 9 de novem­bre del 2014 té un peu a Madrid. El magis­trat del Tri­bu­nal Supe­rior de Justícia de Cata­lu­nya (TSJC) i ins­truc­tor del cas del 9-N, Joan Manel Abril, ha resolt d'enviar al Tri­bu­nal Suprem una expo­sició rao­nada en la qual defensa que els indi­cis (una carta) que ara s'apun­ten con­tra l'excon­se­ller de Pre­sidència i dipu­tat al Congrés, Fran­cesc Homs, no es poden sepa­rar dels que el desem­bre del 2014 la fis­ca­lia va veure con­tra els lla­vors pre­si­dent de la Gene­ra­li­tat, Artur Mas, la vice­pre­si­denta, Joana Ortega, i la con­se­llera d'Ense­nya­ment, Irene Rigau, segons va comu­ni­car ahir el gabi­net de premsa del TSJC.

L' expo­sició rao­nada del magis­trat Abril és secreta i va con­tra la petició dels dos fis­cals del cas, Fran­cisco Bañeres i Emi­lio Sánchez Ulled, que li sol·lici­ta­ven que només enviés els indi­cis con­tra Homs al Suprem, i que el TSJC jutgés Mas, Ortega i Rigau. És més, el fis­cal ads­crit al Tri­bu­nal Suprem tre­ba­lla amb la hipòtesi que l'alt tri­bu­nal espa­nyol jut­jarà només Homs pel 9-N, segons fonts con­sul­ta­des. Qui té la dar­rera paraula és la sala d'admissió de la sala segona penal del Suprem, que ara es cons­ti­tuirà i serà for­mada per cinc magis­trats, els quals deci­di­ran si adme­ten el cas con­tra Homs o tots els inves­ti­gats. La ins­trucció ja està gai­rebé feta: només resta que Homs declari com a inves­ti­gat davant del jutge ins­truc­tor del Tri­bu­nal Suprem, i si la seva defensa demana alguna prova més.

Amb aquesta mesura, el magis­trat Abril no ha fet cas a les peti­ci­ons de les defen­ses de Mas, Ortega i Rigau, que la set­mana pas­sada van dema­nar-li que arxivés el pro­ce­di­ment con­tra ells en con­si­de­rar que el que van fer no és cons­ti­tu­tiu de cap delicte. El jutge, en man­te­nir el procés obert, con­si­dera que hi ha indi­cis que Mas, Ortega i Rigau van come­tre el delicte de deso­bediència al Cons­ti­tu­ci­o­nal en no atu­rar el procés del 9-N. Aquest delicte implica inha­bi­li­tació pro­fes­si­o­nal. Els fis­cals també hi veuen els delic­tes de mal­ver­sació de fons públics i pre­va­ri­cació.

D'altra banda, l'exe­cu­tiva de l'Asso­ci­ació de Muni­ci­pis per la Inde­pendència (AMI) va deci­dir ahir per­so­nar-se en les cau­ses ober­tes per l'Audi­en­cia Naci­o­nal con­tra ajun­ta­ments que han apro­vat moci­ons a favor de la decla­ració del 9-N del Par­la­ment de des­con­nexió amb l'Estat espa­nyol.

Segons va indi­car en un comu­ni­cat l'exe­cu­tiva de l'AMI, després de man­te­nir una reunió a l'Amet­lla de Mar (Baix Ebre), les moci­ons que han apro­vat diver­sos ajun­ta­ments cata­lans de suport a la reso­lució sobi­ra­nista són “decla­ra­ci­ons polítiques” sense “cap tipus d'argu­ment jurídic”. Després d'asse­nya­lar que així ho han expres­sat “alguns jut­ges de la mateixa Audi­en­cia Naci­o­nal”, l'AMI raona la seva intenció de per­so­nar-se en les cau­ses judi­ci­als per defen­sar els ajun­ta­ments afec­tats, però també per defen­sar-se a ella mateixa, en haver rebut reque­ri­ments d'infor­mació.

L'AMI con­si­dera que el jut­jat cen­tral d'ins­trucció número 2 de l'Audi­en­cia Naci­o­nal “està uti­lit­zant” les cau­ses ober­tes con­tra certs ajun­ta­ments “per a altres fins, com ara reque­rir, sense cap tipus de jus­ti­fi­cació, docu­men­tació a l'AMI, a l'Assem­blea Naci­o­nal Cata­lana (ANC) i a l'Asso­ci­ació Cata­lana de Muni­ci­pis (ACM)”. Segons l'AMI, aquesta petició d'infor­mació “té una volun­tat inti­mi­datòria per inten­tar fre­nar el suport dels muni­ci­pis al procés sobi­ra­nista que viu Cata­lu­nya”, però segons va afir­mar el pre­si­dent pro­vi­si­o­nal d'aquesta enti­tat, l'alcalde de Mont­blanc, Pep Andreu (ERC), “el muni­ci­pa­lisme no es doble­garà i con­ti­nuarà fent cos­tat al govern i el Par­la­ment”, segons l'agència Efe. Més de 280 ajun­ta­ments han apro­vat la moció sobi­ra­nista.