“Occitanie” tindrà el subtítol “Pyrénées - Méditerranée”
El Consell Regional ha votat avui la proposta de nom que farà al govern francès
El catalanisme polític insisteix en la reivindicació d'una “col·lectivitat territorial específica” com Còrsega
El Consell Regional de les antigues regions franceses Languedoc-Roussillon i Midi-Pyrénées ha votat avui a Montpeller “proposar al govern” el nom en francès Occitanie per la macroregió resultant de la fusió realitzada a inicis d'any. La decisió definitiva l'ha de prendre el govern francès el primer d'octubre, després de l'examen de legalitat que en farà del Consell d'Estat. El resultat dels vots dels consellers regionals ha estat de 85 a favor del nom Occitanie amb el subtítol Pyrénées-Méditerranée, 60 en contra i 9 abstencions. Tres consellers no han participat a la votació.
La majoria ha votat, doncs, favorablement la proposta de la presidenta socialista Carole Delga acceptant el resultat de la consulta no vinculant que va donar una àmplia majoria, de més del 45 %, al nom Occitanie. Delga, però, ha afegit a la proposta més votada un subtítol, el de Pyrénées-Méditerranée (el nom que havien defensat les organitzacions patronals).
No ha acceptat, finalment, les demandes dels partits i entitats catalanes (el col·lectiu SEM, amb interlocutors d'Unitat Catalana, ERC i Federació d'Entitats) que es van reunir amb ella per intentar que la regió on queda inclosa la Catalunya del Nord tingui una referència catalana. El nom oficial i el seu subtítol geogràfic “es podrà traduir en occità i català en segons quines ocasions” especifica la proposta votada avui per la majoria regional d'esquerres. Igualment s'ha anunciat la creació d'un organisme regional “per la promoció de la llengua catalana” i la instal·lació a Perpinyà de la seu de l'Euroregió Pirineus Mediterrània, que agrupa en aquest organisme europeu Catalunya, Illes Balears i la nova regió Occitanie.
Del nom regional a la reivindicació política
A la Catalunya del Nord el debat sobre el nom de la regió ha posat en primer pla la reivindicació històrica del catalanisme polític, obtenir de l'Estat francès un estatut particular de “col·lectivitat territorial” com el que té actualment Còrsega.
Dissabte passat el comitè Oui au Pays Catalan liderat per CDC va mobilitzar un miler de persones a Perpinyà per reclamar un “estatut de col·lectivitat territorial única” i pensa continuar les mobilitzacions incidint en lemes com “no sem occitans, sem catalans”.
El col·lectiu SEM -amb Unitat Catalana, ERC, CUP, ANC i la Federació d'entitats per la llengua- no vol enfrontar-se amb els occitans i s'ha reunit amb associacions occitanistes a Tolosa del Llenguadoc. Conjuntament, occitans i catalans, van adreçar a la presidenta Delga la demanda que el nom de la regió inclogués Pays Catalan al costat d'Occitanie.
Jean-François Laffont, president de Convergència Occitana explica que està d'acord amb els catalans. “Un nom ha de representar una identitat, no un accident geogràfic com fan els jacobins” explica. Occitanistes i catalanistes no accepten que “per acontentar els catalans del nord es limitin a esmentar els Pirineus o la Mediterrània.”
Els dos col·lectius que es mobilitzen a la Catalunya del Nord coincideixen, ara, en demanar a la regió i a l'Estat que el departament dels Pyrénées Orientales (un dels tretze que conformen la regió i que engloba totes les comarques catalanes sota administració francesa) passi a dir-se Pays Catalan. Un primer pas per aconseguir de l'Estat la “col·lectivitat territorial única”. O sigui, un estatut d'autonomia.