Rajoy resisteix i fia el seu futur a la debilitat del PSOE
El PP aconsegueix aglutinar el vot útil, erosionant Sánchez i Rivera, i recupera catorze escons respecte al 20-D
Els conservadors planten cara i reiteren que el govern clar és el de la gran coalició
Mariano Rajoy ha tornat a guanyar la revàlida de les eleccions generals i ho ha fet de manera molt més contundent que el 20-D, però tot i així, el seu futur com a president del govern espanyol continua en mans de la voluntat del PSOE. Els populars, si més no, anit respiraven alleugerits després de comprovar que havien superat les enquestes i, amb el 99,2% escrutat, havien recuperat catorze escons. El candidat conservador va fer la clàssica aparició al balcó de la seu de Gènova, envoltat del seu nucli dur, en un ambient de festa i oferint un aspecte molt més eufòric que fa sis mesos i llançant al PSOE el mateix missatge que al desembre: el PP té “dret” a governar.
La fita que s'havia marcat Rajoy era recuperar uns vint-i-cinc escons que el 20-D van penjar d'un fil. Només ho ha aconseguit en part, ja que han superat de bon tros el 30% de vots, mentre que en les anteriors eleccions es va quedar en el 28,7% i pel camí van perdre setze punts. La traducció amb escons va ser demolidora: 63 parlamentaris menys com a conseqüència de l'abstenció i de la forta irrupció de C's. Ahir, però, en van recuperar un bon grapat i, en aquest punt, donen per fet que Albert Rivera ja no podrà mantenir el seu veto a Rajoy a l'hora de negociar amb el PP. En tot cas, les forces de la dreta estan a set escons de la majoria absoluta. I els conservadors consideren que ho tenen a tocar.
Això sí, el PP confiava a millorar el resultat d'Units-Podem perquè la debilitat dels de Sánchez no els hauria permès tenir cap escletxa. En el PP, però, estan força convençuts que en aquesta ocasió Sánchez –més erosionat– acceptarà que governi el PP i no tindrà la temptació de negociar amb Podem i amb ERC i CDC.
Després de comprovar que l'estratègia de l'immobilisme li havia anat bé, Rajoy havia arrencat la campanya garantint que faria un discurs en positiu per convèncer l'electorat que els va girar l'esquena i que el vot més útil i patriòtic és per al PP per intentar, així, restar suports a C's i al PSOE. I ho ha aconseguit. Però en cap moment no es va oblidar d'atiar la por a Units-Podem, amb el benentès que temien que la suma de les restes a algunes circumscripcions els podia perjudicar. I també li ha funcionat.
La campanya li anava bé. L'ensurt, però, va arribar en el darrer tram amb la difusió de les converses entre el ministre Jorge Fernández Díaz i el cap de l'Oficina Antifrau de Catalunya, Daniel de Alfonso. Però mentre el PP es veia incapaç de calibrar l'impacte que podria tenir l'escàndol, va arribar el Brexit. I des del partit es donava per fet que la por a causa de la incertesa compensaria una eventual fuga de vot per la guerra bruta.
