Política

El Sinn Féin es fa fort

Els nacionalistes pugen fins al 22% dels vots i empaten amb els dos grans partits, segons un sondeig a peu d’urna

Proposen posar fi a la crisi de l’habitatge i de la sanitat pública i un referèndum de reunificació de l’illa

Els naci­o­na­lis­tes irlan­de­sos del Sinn Féin hau­rien obtin­gut un resul­tat històric, en arri­bar al pri­mer lloc jun­ta­ment amb els dos grans par­tits –el Fianna Fáil i el Fine Gael– en les elec­ci­ons legis­la­ti­ves cele­bra­des ahir a Irlanda. Segons el son­deig a peu d’urna de l’empresa Ipsos MRBI, aquests tres par­tits hau­rien asso­lit un tri­ple empat: el gover­nant Fine Gael tin­dria un 22,4% dels vots, seguit del Sinn Féin (22,3%, vuit punts més que el 2016) i el Fianna Fáil (22,2%). Dar­rere seu hi hau­rien els verds (7,9%), els labo­ris­tes (4,6%) i els soci­al­demòcra­tes (3,4%).

El Fine Gael governa des del 2011, quan va aga­far les reg­nes d’un país que, un any abans, es va veure forçat a dema­nar un res­cat a la Unió Euro­pea (UE) i al Fons Mone­tari Inter­na­ci­o­nal (FMI). La recu­pe­ració del país ha estat ràpida. Des del 2016, el Fine Gael ha lide­rat un govern mino­ri­tari amb el suport del prin­ci­pal par­tit de l’opo­sició, el Fianna Fáil. Els resul­tats de les elec­ci­ons, que van regis­trar una alta par­ti­ci­pació, abo­quen a un esce­nari de pac­tes, ja que cap par­tit obté la majo­ria abso­luta.

Varadkar va subs­ti­tuir Enda Kenny el 2017, en plena crisi del Bre­xit. Està ben con­si­de­rada la gestió que ha fet del Bre­xit i se’l vin­cula amb la trans­for­mació social d’Irlanda dels últims anys, mate­ri­a­lit­zada en l’apro­vació dels matri­mo­nis del mateix sexe, el 2018. Però el Bre­xit ha dei­xat de ser la gran pre­o­cu­pació dels irlan­de­sos, que ara miren cap endins. Els amoïna la situ­ació de la sani­tat pública, amb llarguíssi­mes llis­tes d’espera, i el preu de l’habi­tatge, amb els llo­guers impos­si­bles per als joves.

La líder del Sinn Féin, Mary Lou McDo­nald, ha promès crear 100.000 habi­tat­ges de pro­tecció ofi­cial. Els dos par­tits de la dreta cri­ti­quen que no podrà com­plir la pro­mesa elec­to­ral per l’alt cost que això supo­sa­ria. “Aques­tes són les elec­ci­ons més impor­tants en una gene­ració. [...] Si el Bre­xit fos un par­tit de fut­bol, estaríem a la mitja part”, va decla­rar Varadkar al final de la cam­pa­nya, en un intent de recor­dar que el Bre­xit no s’ha aca­bat.

Els vin­cles amb l’IRA

McDo­nald, de 50 anys, repre­senta una nova gene­ració de naci­o­na­lis­tes sense vin­cles amb l’IRA. Va ser ele­gida líder del par­tit el 2018, en subs­ti­tució de l’històric Gerry Adams, que tenia estrets lli­gams amb l’orga­nit­zació armada. Les noves gene­ra­ci­ons d’irlan­de­sos no rela­ci­o­nen el Sinn Féin amb l’IRA, sinó que el veuen sim­ple­ment com un par­tit d’esquer­res, soci­a­lista, l’únic capaç de fre­nar les enor­mes desi­gual­tats soci­als.

La pujada del Sinn Féin és també con­seqüència del Bre­xit i els naci­o­na­lis­tes volen con­vo­car un referèndum de reu­ni­fi­cació de l’illa. “Amb el Bre­xit entrem en una dècada d’opor­tu­ni­tats en què el nos­tre futur serà deci­dit per la gent d’Irlanda”, va dir McDo­nald. També va afir­mar: “Tenir minis­tres del Sinn Féin als dos cos­tats de la fron­tera, al nord i al sud, és la millor manera de pro­te­gir els interes­sos d’Irlanda en la pro­pera fase de les nego­ci­a­ci­ons del Bre­xit, men­tre avan­cem cap a un referèndum de reu­ni­fi­cació de l’illa.” La con­sulta està pre­vista en els acords de pau del 1998, que van posar fi a tres dècades de con­flicte armat entre catòlics i pro­tes­tants a la zona de sobi­ra­nia britànica d’Irlanda del Nord i que va dei­xar 3.600 morts. No dei­xen clar, però, quina ha de ser la majo­ria per cele­brar aquest referèndum ni durant quant de temps s’ha de sos­te­nir. Per Jonat­han Powell, nego­ci­a­dor dels acords, per culpa del Bre­xit “els pro­pers deu anys” hi haurà una votació per crear una Irlanda uni­fi­cada, cosa que mai no va pen­sar que pas­sa­ria “i que ara sem­bla del tot pro­ba­ble” perquè, “per pri­mer cop, hi ha una majo­ria que vol una Irlanda uni­fi­cada”. El Bre­xit de John­son situa la fron­tera amb la UE al mar i dis­tan­cia la regió britànica de Lon­dres. Els vin­cles del Sinn Féin amb l’IRA han aflo­rat en l’última set­mana de cam­pa­nya, quan Conor Murphy, el secre­tari de Finan­ces naci­o­na­lista nord-irlandès, va afir­mar que Paul Quinn, un jove tor­tu­rat i assas­si­nat per l’IRA fa tretze anys, era un cri­mi­nal. McDo­nald va haver de dema­nar dis­cul­pes a la família i va renyar Murphy. “El Sinn Féin intenta cons­truir un nou relat, però no ha nete­jat el seu pas­sat san­gui­nari; i la prova és la forma com el Sinn Féin taca el nom de Paul Quinn”, va asse­gu­rar Micheál Mar­tin, líder del Fianna Fáil. Tant Mar­tin com Varadkar han dei­xat clar que no for­ma­ran govern amb el Sinn Féin.

Són els comicis més importants en una generació. Si el ‘Brexit’ fos un partit de futbol, seria la mitja part
Leo Varadkar
PRIMER MINISTRE D’IRLANDA I LÍDER DEL FINE GAEL
Amb el ‘Brexit’ entrem en una dècada d’oportunitats en què la gent d’Irlanda decidirà el seu futur
Mary Lou McDonald
LÍDER DEL SINN FÉIN
El Sinn Féin intenta construir un nou relat, però no ha netejat el seu passat sanguinari
Micheál Martin
LÍDER DEL FIANNA FÁIL


Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.