Política

Erdogan, el veí molest d’Europa

L’afer migratori afegeix complexitat a les tenses relacions amb Ankara pel xoc del gas al Mediterrani i la guerra a Líbia

Els socis europeus, cada vegada més exasperats amb el líder turc, eviten encarar-s’hi

Con­tra­ri­ada i empre­nyada, però immòbil. Així està la Unió Euro­pea (UE) davant d’una Tur­quia desen­fre­nada que esprem els con­flic­tes al seu vol­tant per sobre­viure en temps de coro­na­vi­rus. A Brus­sel·les i a la resta de capi­tals euro­pees estan cada cop més exas­pe­rats per l’acti­tud des­a­fi­a­dora del pre­si­dent turc, Recep Tayyip Erdo­gan, però no tenen una visió com­par­tida sobre com enfron­tar-s’hi.

La tragèdia al camp de refu­gi­ats de Mória, a l’illa de Les­bos, ha retor­nat l’afer migra­tori a l’agenda política euro­pea, i ha afe­git com­ple­xi­tat a les ten­ses rela­ci­ons amb Ankara pel xoc del gas al Medi­ter­rani i la guerra a Líbia. Etern can­di­dat a entrar al selecte club euro­peu, Tur­quia és un veí incòmode amb qui no queda més remei que trac­tar.

“Les dinàmiques inter­nes tur­ques i el seu rol regi­o­nal són cada cop més pro­blemàtiques”, adme­tia el cap de la diplomàcia euro­pea, Josep Bor­rell, aquest inici de curs. La impli­cació turca a Líbia i el tor­ce­braç amb Grècia i Xipre pel jaci­ment de gas han fet pujar la tem­pe­ra­tura entre Ankara i Brus­sel·les. Els pro­ble­mes, però, ja van començar al març amb l’estri­pada de l’acord migra­tori.

Un movi­ment des­en­ca­de­nat pels interes­sos a Síria i les com­pli­ca­ci­ons inter­nes amb què Erdo­gan bus­cava rene­go­ciar el preu per que­dar-se els refu­gi­ats que Europa no vol. Brus­sel·les de seguida va moure els fils diplomàtics per arre­glar-ho veient el repunt d’arri­ba­des a les illes gre­gues. De cop i volta, la Covid va arri­bar i les con­ver­ses es van estan­car.

Ara que la UE es veu forçada a recon­si­de­rar la política migratòria pel des­as­tre huma­ni­tari a Les­bos, reco­bra interès el pacte amb Erdo­gan, ja que els governs euro­peus no pen­sen aban­do­nar l’estratègia d’exter­na­lit­zació i allu­nya­ment de la fron­tera.

“Tur­quia és un aliat cru­cial a l’OTAN i volem man­te­nir un marc de coo­pe­ració en matèria de migració”, sosté Bor­rell. Però l’equi­li­bri d’interes­sos ara és molt més difícil que fa mig any, pre­ci­sa­ment per l’esca­lada de tensió al Medi­ter­rani i els jocs de poders a Líbia.

Dis­crepàncies inter­nes

En els últims anys hi havia un cert con­sens entre els socis euro­peus entorn d’una posició mode­rada cap a Tur­quia. Tan­ma­teix, Erdo­gan ha tra­ves­sat una línia ver­me­lla aju­dant el govern libi que intenta der­ro­tar el gene­ral Haf­tar, que té el suport de França i altres ali­ats.

Molest, el pre­si­dent francès, Emma­nuel Macron, s’ha afe­git al bàndol dins la Unió Euro­pea que vol mà de ferro amb Tur­quia, men­tre Ale­ma­nya, Itàlia o l’Estat espa­nyol pre­fe­rei­xen cal­mar els ànims. “França veu el res­sor­gi­ment de Tur­quia, que està dis­po­sada a treure múscul al pati del dar­rere d’Europa, com un pro­blema estratègic que s’ha d’abor­dar a través de la política euro­pea”, indica l’ana­lista Asli Aydin­tas­bas en un arti­cle a l’Euro­pean Coun­cil on Foreign Rela­ti­ons.

Jun­ta­ment amb Grècia i Xipre, pres­si­ona per impo­sar san­ci­ons econòmiques com a represàlia per les explo­ra­ci­ons del gas al Medi­ter­rani, però Ale­ma­nya i Itàlia s’hi opo­sen perquè volen pro­te­gir els seus interes­sos.

A Brus­sel·les pre­pa­ren una llista d’opci­ons per res­pon­dre al pre­si­dent Erdo­gan, que els líders euro­peus dis­cu­ti­ran la set­mana que ve.

Mal­grat l’intent de lide­ratge de Macron dijous pas­sat en la cimera del Med-7 amb els socis del sud –l’Estat espa­nyol, Itàlia, Grècia, Xipre, Malta i Por­tu­gal–, la mà de ferro que pre­dica París s’entre­banca amb la rea­pa­rició del pro­blema migra­tori que la can­ce­llera ale­ma­nya, Angela Merkel, té ben pre­sent. A més, també són els ale­manys qui estan lide­rant un intent de medi­ació entre Grècia i Tur­quia al Medi­ter­rani.

Com cas­ti­gar Erdo­gan sense empi­par-lo massa i que obri la fron­tera? Resol­dre tots els pro­ble­mes (migració, ener­gia, con­flicte libanès i xipri­ota) alhora és gai­rebé missió impos­si­ble. “Atès que un gran pacte amb Tur­quia sem­bla ina­bas­ta­ble, Brus­sel·les haurà de fer petits pas­sos”, pro­nos­tica Aydin­tas­bas.

Per tant, les dis­crepàncies inter­nes empe­nyen el bloc euro­peu cap a unes san­ci­ons quirúrgi­ques con­tra el pre­si­dent turc cen­tra­des en la dis­puta pel gas, més que cap a la revisió de la unió dua­nera o les con­ver­ses d’accés a la Unió Euro­pea, les dues grans armes del seu arse­nal.

LES FRASES

Volem mantenir un marc de cooperació en matèria de migració
Josep Borrell
cap de la diplomàcia europea
Un gran pacte amb Turquia sembla inabastable
Asli Aydintasbas
analista del European Council on Foreign Relations

Ofertes catalanes per acollir refugiats de Mória

Redacció/N. Segura Raventós

El govern de Catalunya i l’Ajuntament de Barcelona han anunciat sengles ofertes per acollir refugiats del camp de Mória després de l’incendi. La Generalitat es compromet a fer-se càrrec d’un mínim de 100 i 20 menors no acompanyats, mentre que el consistori barceloní ha posat a disposició del govern espanyol un equipament municipal amb capacitat per a 55 persones, especialment famílies amb menors. Les ofertes arriben l’endemà que, per segon dia consecutiu, la policia grega reprimís amb gasos lacrimògens una protesta d’immigrants que exigien poder marxar de Lesbos. Ahir, però, els primers refugiats van entrar al nou camp provisional construït a l’illa, en espera d’un nou centre que substitueixi l’incendiat. Mentrestant, a Brussel·les tothom parla del nou pacte migratori que presentarà la Comissió aquest mes i que obrirà una nova discussió sobre el repartiment dels demandants d’asil, tot i que, segurament, el pacte que més preocupa a les capitals és el que tenien amb Turquia i que va saltar pels aires just abans de la pandèmia. Després de quatre anys cobrant per fer de mur de contenció de refugiats, Erdogan va veure l’oportunitat, al març, per treure més rèdit del pacte migratori del 2016. A Brussel·les mai han descartat donar més ajuda financera a Ankara, però ara molts països pateixen la crisi del coronavirus i, alhora, temen més arribades pels problemes econòmics a la perifèria. Del càlcul polític i econòmic que en facin dependrà la reedició del controvertit pacte amb Turquia o altres veïns.



Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.
[X]

Aquest és el darrer article gratuït dels 5 d'aquest mes

Ja ets subscriptor?

Fes-te subscriptor per només 48€ per un any (4 €/mes)

Compra un passi per només 1€ al dia