Política

L’ANC clama una entesa “del 52%”

L’entitat aplega milers de persones a Barcelona per reclamar un acord als partits independentistes que cristal·litzi en un govern fort

Paluzie no veu marge d’acord amb l’Estat i apel·la a plantejar-li una confrontació “no-violenta”

Per a l’Assemblea Nacional Catalana (ANC), el resultat de les eleccions del 14 de febrer passat són faves comptades. Calculadora en mà, l’independentisme va superar la barrera del 50% dels vots –un52%, si es vol filar més prim– i, per tant, aquesta majoria a les urnes s’ha de traduir en un govern fort i cohesionat, vertebrat al voltant d’ERC, JxCat i la CUP. Qualsevol de les altres combinacions possibles que ara mateix omplen hores de debats o tertúlies, com implicar els comuns en l’acord, ha de ser deixada de banda, segons l’entitat. I per fer pressió als partits en aquesta direcció, ahir al migdia va organitzar una concentració a la plaça de Catalunya de Barcelona, a la qual van assistir milers de persones. Quantes? Fa de molt mal dir perquè, com sol passar en aquestes ocasions, el ball de xifres entre els organitzadors –10.000 assistents– i la Guàrdia Urbana –3.000– era poc més que insondable. Fos quin fos, però, el nombre final, l’Assemblea va tornar a exhibir la seva capacitat de convocatòria en uns moments i unes circumstàncies, en plena pandèmia, no precisament propicis.

Ja som el 52% va ser el lema escollit per presidir l’acte i el seu escenari principal, amb el qual es volia sintetitzar el missatge que el sobiranisme ja ha assolit aquell propòsit tan anhelat de guanyar uns comicis no només en escons, sinó també en sufragis. Enmig de crides constants i reiterades des de la megafonia perquè els presents respectessin les mesures de seguretat, i que no en pocs casos eren sistemàticament ignorades, la mobilització es va iniciar passades les 12 del migdia amb la interpretació del Blowing in the wind de Dylan per la cantautora ebrenca Montse Castellà. Era la mateixa cançó que ja va tocar el 2017 en la manifestació independentista a Brussel·les. Posteriorment es va passar a la lectura del manifest a càrrec de diverses personalitats, on entre altres reivindicacions es demanava a ERC, JxCat i la CUP “que actuïn amb sentit d’estat” i que en aquesta nova etapa que s’obre busquin punts de concordança per damunt de perseverar en les diferències. És a dir, fer justament al revés del que ha succeït molts cops en la passada legislatura.

Va ser, però, la presidenta de l’Assemblea, Elisenda Paluzie, l’encarregada de desgranar el missatge polític del dia. Per començar, fent valdre la victòria assolida “en unes eleccions molt difícils per a l’independentisme, ja que les afrontava dividit, sense full de ruta o enmig d’una pandèmia”: “I, malgrat això, vosaltres, la gent, no heu fallat”, va subratllar. Aprofundint en l’argument, Paluzie va afirmar que el triomf en vots –el cèlebre 52%– certifica, o hauria de certificar, un salt d’escala en l’estratègia del sobiranisme, ja que li dona un gran argument per guanyar una batalla clau del relat, com és la legitimitat: “Que no ens tornin a dir que no som majoria. No ens deixem dir que no som majoria”, va ser la seva proclama al respecte.

ERC, JxCat i la CUP van ser els següents destinataris de les paraules de la presidenta de l’ANC. Els va instar a sumar esforços però no únicament per salvar la investidura: “No es tracta només que hi hagi un acord per formar un govern de les forces independentistes. Això ja ho hem tingut aquests darrers tres anys. Cal que es construeixi sobre la base de la confiança i del projecte comú”, va dir Paluzie, que alhora va admetre ser conscient “que les estratègies de les tres candidatures són diferents quant al moment i el mètode per culminar el procés d’independència”: “Però es comparteix l’objectiu, hem de trobar consensos en el camí i accions que ens permetin avançar”, va dir. Respecte al full de ruta que han de tenir tant aquest nou executiu com el conjunt del sobiranisme, l’Assemblea és més que escèptica sobre les possibilitats d’arribar a un acord amb l’Estat sobre un referèndum o l’amnistia. Cal, per tant, una altra via. “Hem de començar a preparar-nos per a un nou exercici real d’autodeterminació que impliqui una confrontació no-violenta des de la desobediència institucional i civil que ha de culminar amb la declaració d’independència que ens ha de portar a la República catalana”, va reblar Paluzie.

El poble ha complert i ara toca als càrrecs electes actuar en correspondència. No es pot malbaratar aquest resultat
Cal que l’acord entre partits es construeixi sobre la base de la confiança i del projecte comú
Elisenda Paluzie
presidenta de l’assemblea

Crits de “No volem els comuns”

Entre els concentrats en l’acte d’ahir, molts d’ells vinguts d’arreu de Catalunya en els 13 autocars organitzats per l’ANC, dominaven els cartells i proclames reclamant unitat o un govern independentista, però també els que apel·laven a vetar els comuns. “No els volem ni en pintura”, repetia una manifestant, situada a prop d’un bulliciós grup de Meridiana Resisteix entre els quals hi havia la Isabel. “Els partits ens han decebut una mica, i ara els demanen que no ho facin”, era el seu prec, pancarta en mà.



Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.