Política

Urnes per als pisos

Els residents a Berlín podran votar, avui, en un referèndum que planteja l’expropiació de les immobiliàries que acaparen més habitatges

El preu del lloguer a la capital alemanya s’ha duplicat durant la dècada del 2009 al 2019

La consulta no és vinculant, però serà observada amb molt d’interès per altres ciutats europees

Prenzlauer Berg, districte de l’antic Berlín Est, és un exemple paradigmàtic de gentrificació

A més d’ele­gir el Par­la­ment fede­ral, els habi­tants de Berlín tin­dran l’opor­tu­ni­tat de deci­dir, avui en referèndum, si volen que s’expropiïn les immo­biliàries que pos­se­ei­xen més de 3.000 habi­tat­ges a la ciu­tat, a canvi d’una com­pen­sació per sota del valor de mer­cat. És la res­posta que pro­po­sen un grup de ciu­ta­dans per fre­nar l’alça con­ti­nu­ada dels llo­guers a la capi­tal ale­ma­nya, que, sense arri­bar als nivells de Lon­dres o París, es van doblar durant la dècada entre el 2009 i el 2019.

Els pro­mo­tors de la con­sulta, que no és vin­cu­lant, defen­sen que la soci­a­lit­zació d’aquests habi­tat­ges s’empara en l’arti­cle 15 de la llei fona­men­tal ale­ma­nya (Cons­ti­tució), que reco­neix la pos­si­bi­li­tat de trans­fe­rir “ter­renys, recur­sos natu­rals i mit­jans de pro­ducció” a la pro­pi­e­tat pública per ser naci­o­na­lit­zats a través d’una llei que deter­mi­narà les cor­res­po­nents com­pen­sa­ci­ons. El cost desor­bi­tat dels llo­guers repre­senta un dels prin­ci­pals mal­de­caps per als ber­li­ne­sos, ja que el 85% no són pro­pi­e­ta­ris del pis on viuen.

La gen­tri­fi­cació que han expe­ri­men­tat diver­sos dis­tric­tes de Berlín és el que ha dis­pa­rat l’espi­ral infla­cionària i, amb aquesta, la neces­si­tat de posar-hi fre. El barri de Prenz­la­uer Berg, situat a la banda ori­en­tal del Mur, a l’antiga República Democràtica Ale­ma­nya (RDA), és un exem­ple para­digmàtic d’aquest procés de trans­for­mació urbana.

La major part dels blocs de pisos d’aquest barri per­ta­nyien a orga­nis­mes con­tro­lats pel govern de la des­a­pa­re­guda RDA, però, després de la reu­ni­fi­cació ale­ma­nya, van ser pri­va­tit­zats. Els van com­prar inver­sors que els van refor­mar i en van aug­men­tar el llo­guer, pro­vo­cant així la marxa dels habi­tants ori­gi­nals, incapaços de pagar la nova renda, i l’arri­bada de veïns de fora.

“És un cas típic d’oferta i demanda –resu­meix en Gabriel, pro­pi­e­tari d’una petita empresa de pro­gra­mari–. El barri s’ha con­ver­tit en una des­ti­nació popu­lar i hi vol a venir a viure més gent que l’habi­tatge dis­po­ni­ble. Per això els llo­guers són més cars que la mit­jana de Berlín.”

Un pas­seig, ahir, en un matí suau de dis­sabte, per­met com­pro­var el nivell soci­o­e­conòmic del barri, quan a l’hora del dinar s’omplen els locals, com l’ele­gant ter­rassa del cafè bis­trot Le Bel­fort, prop del car­rer Kollwitz, un dels més cars. A Prenz­la­uer Berg viuen, majo­ritària­ment, pare­lles joves amb fills, pro­fes­si­o­nals amb un ele­vat poder adqui­si­tiu pro­ce­dents molts d’ells d’altres països euro­peus i dels EUA. És per això que en Tim, ucraïnès de 35 anys i cap de pro­ducció d’una empresa tec­nològica, creu que, a Prenz­la­uer Berg, no gua­nyarà el sí en el referèndum sobre l’habi­tatge. “La gent es pot per­me­tre pagar aquests llo­guers. I si els apu­gen, es dedi­ca­ran a gua­nyar més diners.” Però l’espe­cu­lació ha dei­xat vícti­mes pel camí, molts ber­li­ne­sos que han hagut d’aban­do­nar el barri i tras­lla­dar-se a altres zones més econòmiques. Avui dia, hi ha pocs habi­tants que man­tin­guin un con­tracte antic i paguin un llo­guer per sota dels 500 euros. Karen M., escrip­tora i tra­duc­tora, també haurà de mar­xar del pis on ha vis­cut els dar­rers set anys com a rello­gada. “En aquest barri, un terç dels llo­guers no estan coberts legal­ment. Hi ha un mer­cat negre.” Per tant, el llo­ga­ter està des­pro­te­git quan el pro­pi­e­tari li reclama el pis. Qui també denun­cia males pràcti­ques és una dona de mit­jana edat que no vol reve­lar el seu nom i que acom­pa­nya una senyora gran que avança len­ta­ment amb un cami­na­dor. “El pro­blema és que hi ha molta gent molt interes­sada en els diners. Pres­si­o­nen la gent gran perquè se’n vagin de casa seva i es que­den el bloc, el refor­men i apu­gen els llo­guers”, explica aquest tes­ti­moni anònim que va ater­rar per pri­mer cop al barri el 1992, quan Prenz­la­uer Berg era una zona “grisa i bruta”.

Enmig del mer­cat set­ma­nal del car­rer Kna­ack, el dipu­tat del Bun­des­tag Klaus Min­drup parla amb els veïns. El seu par­tit, l’SPD (soci­al­demòcrata), defensa una llei d’habi­tatge que vin­culi l’aug­ment dels llo­guers a la inflació i que aposti per cons­truir més habi­tatge social de forma con­cer­tada entre ajun­ta­ments, empre­ses i coo­pe­ra­ti­ves. L’SPD no dona suport al referèndum d’avui, però Min­drup admet que el sí té mol­tes pos­si­bi­li­tat d’impo­sar-se. El resul­tat serà obser­vat amb interès per altres capi­tals, com ho va ser també la decisió del govern regi­o­nal de Berlín de con­ge­lar el preu dels llo­guers durant cinc anys. La norma, però, va ser tom­bada, final­ment, pel Tri­bu­nal Cons­ti­tu­ci­o­nal.

85
per cent
dels habitants de Berlín viuen de lloguer.


Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.