La Unió Europea gira l’esquena a la Tunísia democràtica

Era la nineta dels seus ulls. L’única història d’èxit de la pri­ma­vera àrab. I, de sobte, la Tunísia democràtica s’ha esfu­mat davant seu sense poder posar-hi remei. La UE mira de fer entrar en raó el nou autòcrata del país amb parau­les ama­bles, però l’opo­sició i les enti­tats de drets humans temen que sigui massa tard per reviure aquesta jove democràcia.

A finals de juliol, el pre­si­dent tunisià, Kaïs Saïed, va des­ti­tuir el govern, va tan­car el Par­la­ment i va assu­mir tots els poders. Eren “mesu­res excep­ci­o­nals” per afron­tar la crisi econòmica i pandèmica, deia. Han pas­sat gai­rebé tres mesos, Saïed no ha apar­tat les mans del poder i la UE encara no ho ha con­dem­nat. La che­er­le­a­der de la tran­sició democràtica a Tunísia s’ha que­dat sense veu.

Des de l’ender­ro­ca­ment del pre­si­dent Ben Ali, el 2011, Tunísia gau­deix d’una relació pri­vi­le­gi­ada amb el club euro­peu. És un dels països que més aju­des per capita rep de la UE al món. Entre el 2011 i el 2019, va obte­nir gai­rebé 6.700 mili­ons d’euros de fons euro­peus, segons dades de la Comissió Euro­pea. No només interessa per l’afer migra­tori: també ser­veix per demos­trar a Egipte, Tur­quia i el Mar­roc que el bon com­por­ta­ment democràtic té recom­pensa. “Si la UE no fa res per Tunísia, que­darà clar que real­ment no l’importa la democràcia”, avisa Tarek Mege­risi, ana­lista del Con­sell Euro­peu de Rela­ci­ons Exte­ri­ors.

Quan Saïed es va apo­de­rar del poder, a Brus­sel·les van ser cauts i van eme­tre un comu­ni­cat tou, en què es recla­mava “el res­ta­bli­ment de l’esta­bi­li­tat ins­ti­tu­ci­o­nal” i la “represa de l’acti­vi­tat par­la­mentària”. La crisi va enxam­par els euro­di­pu­tats de vacan­ces, així que el Par­la­ment Euro­peu tam­poc va dir gaire res. No obs­tant això, Tarek recorda que Saïed tenia molt suport al car­rer en aquell moment i que la UE havia d’anar amb peus de plom per no “vul­ne­rar la sobi­ra­nia tuni­si­ana”.

Però la popu­la­ri­tat del pre­si­dent està deca­ient i fa pocs ges­tos per res­ta­blir la democràcia par­la­mentària. Recent­ment, ha nome­nat un nou govern diri­git per pri­mer cop per una dona, Najla Bou­den Romd­hane, que, tan­ma­teix, es con­si­dera una figura tite­lla. “No s’estan pre­nent mesu­res cons­ti­tu­ci­o­nals”, adme­ten fonts diplomàtiques euro­pees.

L’alt repre­sen­tant de la UE, Josep Bor­rell, es va reu­nir amb Saïed al setem­bre per temp­te­jar-lo. “Li va dema­nar un calen­dari de com i quan pensa tor­nar als ter­mes cons­ti­tu­ci­o­nals”, con­fir­men aques­tes fonts, però adme­ten que Brus­sel·les no té una estratègia clara per “donar suport a la democràcia i a l’estat de dret” del país. Pre­ci­sa­ment avui, els minis­tres d’Afers Estran­gers del bloc dis­cu­ti­ran en una reunió “com Tunísia pot tor­nar a la via democràtica”. Mege­risi diu que el club euro­peu podria ele­var la pressió ara que està pre­pa­rant el pres­su­post comu­ni­tari de l’any vinent. I és que les seves aju­des són vitals per a un país a les por­tes d’una catàstrofe econòmica. “Ara bé, el pro­blema de la Unió Euro­pea és la manca d’estratègia”, apunta l’expert.