Ha estat de les darreres diputades que han arribat al Parlament, i ho fa per primera vegada. Ja se l’ha fet seu?
El primer dia em vaig perdre, però ara ja me’l conec bastant perquè hi passes moltes hores. L’altre dia, passejant pel parc de la Ciutadella, pensava que és molt gratificant saber que el teu lloc de feina és aquí.
Vostè volia ser informàtica…
Sí, vaig estudiar enginyeria tècnica d’informàtica de sistemes a la Pompeu, aquí al costat, i llavors no em passava pel cap que acabaria aquí.
I hi ha exercit mai, d’informàtica?
He estat fent cursos per a ciutadans de diferents edats del meu poble i tot just ara havia de començar un projecte específic d’informàtica en l’empresa vitivinícola on he estat treballant els darrers anys fent diferents tasques. Però ho he hagut de deixar estar amb l’entrada al Parlament. Havia de ser una cosa o l’altra, perquè tots dos projectes requerien moltes hores, i vaig triar el Parlament perquè aquestes oportunitats no les tens sempre. He de lluitar pel que crec i el meu lloc és aquí. Des de fa uns mesos em dedico plenament a la política.
Quan se li va despertar aquesta vocació?
Quan era petita, la política no m’agradava gaire, perquè en pobles petits com el meu la gent és reticent a involucrar-s’hi. Des de ben jove, però, que participo en moltes entitats i associacions de Vilobí del Penedès i hi tinc una xarxa social important. Diferents partits polítics em van venir a buscar perquè m’incorporés a les seves llistes municipals, però no em sentia còmoda amb cap d’ells i sempre ho vaig rebutjar.
I què la va dur a fer el pas?
Fa uns deu anys vaig decidir involucrar-me per salvar els pèlags de Vilobí, un espai amb una biodiversitat important que estava en perill, i vaig crear un partit dedicat als veïns i veïnes, plenament municipalista i sense color polític: Sent Vilobí. I així és com vaig entrar de regidora a l’Ajuntament.
I el salt del municipalisme al Parlament?
Jo tenia clar que havia de treballar pel poble, però la independència també em cridava molt. Així que em vaig apuntar a la Crida i al Consell per la República i vaig començar a impulsar-los al meu territori. Amb la proximitat amb Junts per Catalunya, vaig acabar sent-ne la coordinadora del partit a l’Alt Penedès i, veient la meva vessant més activista i municipalista, em van animar a formar part de la llista del Parlament, i la veritat és que vaig sortir força votada.
I a l’agost va agafar l’acta de diputada per la renúncia de Jordi Puigneró. Tenint en consideració que havia anat 22a a la llista electoral, comptava entrar-hi?
Ja m’havien advertit que era possible que durant la legislatura em toqués fer aquest pas. Junts volia posar cares noves per treballar el dia a dia del Parlament i és el que estic decidida a fer.
Quines primeres impressions té d’aquesta experiència? És com s’ho imaginava?
No. L’acta de parlamentària la vaig agafar a l’agost, però l’activitat va començar a mitjans de setembre. Per tant, porto encara poc temps. M’he trobat que la gent tenia ja un rodatge previ, mentre que jo estic començant a agafar-lo ara. He vist companys extraordinaris amb una gran qualitat i enfoco aquesta etapa amb il·lusió i ganes d’aprendre i sense perdre de vista l’objectiu clar de la independència. Aquí cada dia es veu que sense independència econòmica, recursos, ni competències, no podrem fer la Catalunya que volem.
Aquest edifici imposa. No troba a faltar el municipalisme, el contacte amb la gent?
Tinc molt clar que he de fer i trepitjar el territori. Fer cafès amb la gent també és una part important de la feina de diputada i fa que no perdis el contacte amb la realitat. Amb les visites mantens el vincle i escoltes les necessitats de la gent. És una cadena que no es pot trencar i jo vull fer-ne molt, de territori, perquè el Penedès tradicionalment no ha tingut molta representació al Parlament. Evidentment, treballo per a tot Catalunya, però també vull representar bé aquestes quatre comarques de la vegueria del Penedès. Té moltes necessitats i problemes i no teníem ningú que ens representés. Per tant, és com una demanda del territori, i també m’han votat per això.
Com és el dia a dia al Parlament?
Encara m’estic situant i vaig a tope. Cada dia surten coses noves, gent que et demana reunions..., és un no parar. Però és molt interessant. Ara he començat a participar en les diferents comissions i, a banda, hi ha l’activitat parlamentaria més forta, sobretot quan hi ha plens. I durant els caps de setmana és quan em dedico al territori.
De quines comissions forma part?
Estic a les d’Igualtat i Feminismes i a la del Síndic de Greuges. A més, acabo d’entrar a les de Joventut i Infància i també estaré a la intergrupal de protecció dels animals, que potser acaba esdevenint una altra comissió pròpia. És un tema que m’interessa molt.
Parlava abans de la fita de la independència. Venim d’anys de molta agitació en què semblava que podia estar a tocar i ara sembla que l’ambient s’ha refredat.
Jo tinc clar que és la solució, i per això soc aquí. I penso que, mentre no hi hagi un referèndum vinculant, és vigent el mandat de l’1-O. Vist de lluny pot semblar que s’ha aturat tot una mica, però s’estan fent passes endavant, des d’aquí i des de l’exili. Potser s’hauria de fer des d’una altra banda, però no ens deixen. Hem de seguir amb l’estratègia que tenim per arribar a la independència.
El carrer ja no sembla tan engrescat.
La pandèmia hi ha ajudat molt, però ara detecto un cert rebrot. Després de la desmotivació general, la independència torna a agafar embranzida.
Com veu el seu futur, després d’aquest salt qualitatiu que representa entrar al Parlament?
És molta responsabilitat. Per això, més que futur, jo visualitzo el present. Vull fer la meva tasca amb el doble objectiu de treballar dia a dia pel territori fent també el camí cap a la independència.
En ser una de les cares més noves del Parlament, la gent no la deu conèixer gaire. Què li agrada fer quan té temps lliure?
El dedico a l’activitat cultural i folklòrica on estic involucrada des d’adolescent. Fem representacions que combinen teatre i música.