De la dimissió de Gorbatxov a l’enverinament de Navalni, catorze dates clau de la Rússia postsoviètica

Mikhaïl Gorbatxov,

últim president soviètic i impulsor de l’obertura política i la modernització econòmica de l’URSS, anuncia la seva dimissió. La Unió Soviètica, l’estat nascut de la Revolució d’Octubre del 1917, deixa d’existir oficialment. El poder, inclòs el botó nuclear, recau en Borís Ieltsin, president de la Federació Russa.

Vladímir Putin,

primer ministre de Ieltsin, ordena intervenir a Txetxènia. Serà una guerra sagnant que acabarà el 2009.

L’exespia i dissident rus

Aleksandr Litvinenko mor a Londres, on vivia, enverinat amb poloni-210. Una investigació del Regne Unit conclourà, deu anys més tard, que va ser assassinat per dos sospitosos que “probablement” van actuar per ordres dels serveis d’espionatge russos (FSB) amb l’aprovació del president Putin.

Ieltsin

dimiteix i Putin, primer ministre, assumeix la presidència de Rússia. Guanyarà totes les eleccions successives en què es presentarà.

El submarí

nuclear ‘Kursk’ naufraga al mar de Barentz amb 118 tripulants a bord. És la pitjor catàstrofe naval des del final de l’URSS.

Un comando terrorista txetxè

assalta el Teatre Dubrovka de Moscou i hi reté 850 ostatges. Exigeixen la retirada de les tropes russes de Txetxènia (foto) i el final de la segona guerra en aquesta república independentista. Tres dies després, forces especials d’intervenció llançaran una operació amb un agent químic per posar fi al segrest. En l’acció moriran almenys 170 persones: 130 ostatges i els 40 membres de l’escamot.

Un grup

islamista assalta una escola a Beslan (Rússia) i hi reté ostatges. L’operació de rescat acaba amb 334 morts, la majoria nens.

Mor abatuda a trets la periodista russa Anna Politkóvskaia

. Opositora a Putin, havia investigat les atrocitats en la guerra de Txetxènia.

Putin

firma l’annexió de Crimea després d’haver envaït la península i promogut la guerra a l’est d’Ucraïna ajudant els rebels prorussos.

Geòrgia

s’enfronta a Rússia per les seves províncies separatistes d’Ossètia del Sud i Abjàsia, prorusses. La guerra dura 5 dies.

Referèndum

sobre la reforma constitucional que permet a Putin acumular més mandats. El guanya amb el 78,5% dels vots.

L’oposició russa

denuncia, en una multitudinària protesta a Moscou, frau en les legislatives, que havia guanyat el partit oficialista.

Navalni, enemic número u de Putin, és enverinat. A Berlín, on ingressa, es confirma que va ser atacat amb un agent nerviós.

Borís Nemtsov,

viceprimer ministre rus amb Ieltsin i opositor de Putin, mor assassinat a trets al pont Bolxoi Moskvoretski, a 200 metres del Kremlin. El polític liberal, doctor en ciències fisicomatemàtiques, havia estat un actiu organitzador i participant de les protestes del 2011-2013 a Rússia per reclamar unes eleccions sense frau. L’assassinat va tenir lloc la vigília d’una marxa opositora contra la crisi econòmica i la guerra a Ucraïna.