Una acció llampec

El tret de sor­tida de l'ano­me­nada Guerra dels Sis Dies que va enfron­tar Israel amb Egipte, Síria i Jordània, ara fa 40 anys, va ser l'ano­me­nada ope­ració Focus, que va con­sis­tir en des­truir com més avi­ons mili­tars egip­cis millor.

L'ope­ració estava molt pen­sada: l'avi­ació egípcia feia una ronda aèria quan sor­tia el sol i ater­rava cap a les 8 del matí. Ata­car en aquell moment era òptim, ja que els pilots esta­rien con­fi­ats i els apa­rells no tin­drien prou com­bus­ti­ble per reac­ci­o­nar.

Així doncs, l'avi­ació isra­e­li­ana va acon­se­guir des­truir 286 dels 420 apa­rells egip­cis. També va aca­bar amb 13 bases aèries i 23 esta­ci­ons de radar. Israel, en canvi, només va per­dre 19 dels seus 250 avi­ons.

Hores després, l'ope­ració es repe­ti­ria con­tra l'avi­ació jor­dana i la siri­ana. L'endemà encara ata­ca­rien una base aèria ira­quiana. Aques­tes ope­ra­ci­ons va ser deci­siva en el desen­vo­lu­pa­ment de la guerra

Alhora, la infan­te­ria va envair la península del Sinaí i va ata­car la franja de Gaza, que va ser ocu­pada l'endemà, després de vio­lents com­bats con­tra els egip­cis.

Síria i Jordània
Com a res­posta, i també enga­nyats per uns infor­mes que deien que Israel estava sent der­ro­tat al Sinaí, Jordània va bom­bar­de­jar la zona d'influència isra­e­li­ana de Jeru­sa­lem i Síria ata­cava, des dels Alts del Golan, els assen­ta­ments de Gali­lea. Prou motiu com per ini­ciar una acció de represàlia.

L'endemà, 6 de juny, l'exèrcit isra­elià va con­que­rir Umm Qua­tef, el-Arish, Latrun, Ram Al·lah i Jenín, alhora que ini­ci­ava el setge de la part vella de Jeru­sa­lem.

El 7 de juny, la marina i els para­cai­gu­dis­tes isra­e­li­ans van cap­tu­rar Xarm el-Xeic, on ara hi ha un bal­ne­ari turístic que ha estat víctima de diver­sos atemp­tats isla­mis­tes. Amb aquesta ope­ració, Israel acon­se­guia reo­brir els estrets de Tiran i decla­rava un esta­tut d'aigües inter­na­ci­o­nals de lliure pas per als vai­xells mer­cants.

Al final del dia, gai­rebé tota la península del Sinaí estava en mans isra­e­li­a­nes.

Però a més, una altra bri­gada de para­cai­gu­dis­tes va ocu­par la part vella de Jeru­sa­lem, que incloïa l'Espla­nada de les Mes­qui­tes, zona en litigi per­ma­nent des de lla­vors, perquè era i és un símbol per als musul­mans.

Final­ment, els isra­e­li­ans van pene­trar a Nablús, Judea i Hebron, entre altres ciu­tats, fins arri­bar al riu Jordà.

Atac al Liberty
El 8 de juny no hi va haver cap bata­lla impor­tant, però sí es va pro­duir un fet crític: les for­ces aèries isra­e­li­a­nes van ata­car el vai­xell esta­dou­ni­denc USS Liberty i en va fer 34 morts i 173 ferits. L'atac va ser un error dels isra­e­li­ans, tal com van deter­mi­nar les diver­ses comis­si­ons d'inves­ti­gació. Alguns van dir lla­vors que l'atac va ser inten­ci­o­nat, però es tracta d'una versió absurda i inver­sem­blant.

Aquest mateix dia, Israel va fer una pro­posta de treva, accep­tada per Egipte però no per Síria. En con­seqüència, Israel va con­cen­trar els atacs en aquest país els dies 9 i 10 i va ocu­par diver­ses pobla­ci­ons dels Alts del Golan.

Síria, tot i tenir unes pèrdues infe­ri­ors a les que es pen­sava, es va reti­rar. I si Israel no va avançar fins a Damasc va ser per causa de la intensa pressió inter­na­ci­o­nal. Així doncs, la guerra va fina­lit­zar el 10 de juny.

Durant uns moments, aquest con­flicte va estar a punt de remoure el com­plex esca­quer de la Guerra Freda. La Unió Soviètica va amenaçar amb inter­ve­nir a favor dels seus ali­ats en la regió i, en res­posta, els Estats Units van enviar la Sisena Flota a la costa de Síria.

(Demà, ter­cera i última part de la història)