Política

Els polítics fan una crida a refer ponts invocant la “resiliència” dels catalans

Generalitat, Diputació i Ajuntament van celebrar una cerimònia conjunta per insistir en el procés independentista malgrat “els matisos” entre partits

Els repre­sen­tants de l’Ajun­ta­ment de Girona, la Dipu­tació i la dele­gació de la Gene­ra­li­tat van coin­ci­dir a recla­mar la uni­tat política i popu­lar i a fer valer la capa­ci­tat de superació de la soci­e­tat cata­lana davant les adver­si­tats, fins i tot asse­gu­rant que l’endemà de l’11 de setem­bre de 1714 “els pocs ciu­ta­dans super­vi­vents van tor­nar a la feina”, com va dir la dele­gada del govern, Laia Cañigue­ral, en l’acte de cele­bració ins­ti­tu­ci­o­nal de la Diada, ahir al matí al pati de les Magnòlies.

Tant Cañigue­ral com Miquel Noguer, el pre­si­dent de la Dipu­tació, van fer ser­vir l’expressió “resiliència” per refe­rir-se al tarannà que han demos­trat els cata­lans al llarg de la història per ani­mar la població a “no dei­xar refre­dar la mobi­lit­zació per la inde­pendència”, l’únic camí per fer front a les desi­gual­tats, la pobresa, la crisi climàtica o la deso­cu­pació, segons va remar­car també el vice­al­calde Quim Ayats. Tot i el mis­satge d’uni­tat que volien trans­me­tre amb la cerimònia, que van obrir amb El cant dels ocells inter­pre­tat pel músic olotí Dani López, tots tres repre­sen­tants van adme­tre els entre­bancs de les dis­pu­tes polítiques. Miquel Noguer, de Junts, que va dibui­xar un estat d’ànim “entre l’espe­rança i la frus­tració” des de les pri­me­res dia­des mul­ti­tu­dinàries fins a les deso­la­des de la pandèmia, va ser el més explícit en con­si­de­rar que “la gran lliçó de la Diada” seria “dei­xar de banda els mati­sos” i “les llui­tes de mirada curta”, i Laia Cañigue­ral, d’ERC, va sumar-s’hi en pro­po­sar de “remar ple­gats i escol­tar i res­pec­tar totes les estratègies”.

La dele­gada, que va recor­dar que aquest dia “es com­me­mora de fet una der­rota” que, de tota manera, no va impe­dir que Cata­lu­nya fos al cap de poc cap­da­van­tera en la pri­mera Revo­lució Indus­trial, va invo­car el mateix espe­rit de “resiliència i valen­tia” per assu­mir els rep­tes de la inde­pendència. “Hi ha molta feina a fer”, va adver­tir, i per assu­mir-la “s’han de tei­xir com­pli­ci­tats i con­sen­sos”, va con­cloure en una nova al·lusió a repa­rar els ponts tren­cats. Per la seva banda, Quim Ayats va subrat­llar la importància que tant les ins­ti­tu­ci­ons com els ciu­ta­dans avan­cin “amb pas ferm” cap a un futur de “pau i lli­ber­tat”.

Abans que tots els assis­tents, entre els quals hi havia l’excon­se­llera Dolors Bassa; la con­se­llera d’Uni­ver­si­tats, Gemma Geis, o el rec­tor de la Uni­ver­si­tat de Girona, Quim Salvi, aca­bes­sin dem­peus can­tant Els sega­dors, es va escol­tar en una gra­vació impul­sada dins el pro­jecte Càntut la veu de la veïna Dolors Pla­ne­lla can­tant una versió tan ale­gre i vin­guda de tan lluny de L’hereu Riera, que per un moment va pro­pi­ciar que tots remes­sin, en efecte, en la mateixa direcció.



Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.
[X]

Aquest és el primer article gratuït d'aquest mes

Ja ets subscriptor?

Fes-te subscriptor per només 48€ per un any (4 €/mes)

Compra un passi per només 1€ al dia