“Amb l’actual govern municipal no s’hi pot parlar, ens menystenen”

Bé, cal reconèixer, pri­mer, que hem estat dos anys de pandèmia; això ha fet que fos una legis­la­tura com­ple­ta­ment dife­rent. D’altra banda, el nos­tre grup estava for­mat majo­ritària­ment per per­so­nes bas­tant joves, i hem fet un grup molt cohe­si­o­nat i que hem tre­ba­llat molt en pro­fun­di­tat pel pro­jecte que ja dibuixàvem per a l’any 2019, i que pre­sen­ta­rem l’any vinent.

El que veiem és que en el govern muni­ci­pal són tres par­tits, cadas­cun té la seva àrea, i difícil­ment un es posa a aju­dar l’altre. No és un govern cohe­si­o­nat, sinó que és un govern pira­mi­dal que no tre­ba­lla cohe­si­o­nat. Es nota en les notícies, en el dia a dia, en les deci­si­ons que pre­nen i que no tenen sen­tit...

Ni el banc d’ali­ments, ni l’alberg de transeünts, que es va tan­car de la nit al dia sense cap expli­cació. El banc d’ali­ments el va dei­xar de ges­ti­o­nar la Creu Roja, i això va pas­sar sense cap expli­cació per part del govern muni­ci­pal, ni cap solució o res­posta que fos cohe­rent. Nosal­tres hem inten­tat cri­ti­car allò que no ens sem­bla bé, però també fem apor­ta­ci­ons posi­ti­ves. I aques­tes apor­ta­ci­ons mai no es tenen en compte, sinó que ens menys­te­nen, i penso que això és una cosa que val­dria la pena can­viar. Ells tenen una majo­ria abso­luta i no ens neces­si­ten per a res, és cert, però crec que podrien ser més oberts.

Del pres­su­post, el regi­dor del govern que n’és el res­pon­sa­ble és de la CUP i té molt bona pre­dis­po­sició al diàleg, això cal dir-ho. Tot i això, a la pràctica no podem posar-nos d’acord en algu­nes coses perquè les veiem molt dife­rents. Miri: fa uns deu o onze anys aquest Ajun­ta­ment tenia 30 mili­ons de deute en un pres­su­post de 15 mili­ons. És a dir, es tro­bava en una situ­ació molt difícil de ges­ti­o­nar. Els ser­veis no s’han de dei­xar de pres­tar. Amb els anys i l’esforç dels ciu­ta­dans, l’endeu­ta­ment de l’Ajun­ta­ment s’ha anat reduint i ara estem en un 25 o 30%, i per tant estem en situ­ació de poder donar res­posta a més deman­des ciu­ta­da­nes: més neteja, més atenció i més dedi­cació. En gene­ral, tenir una major cura d’una ciu­tat que, a més, fa de capi­tal.

Sem­pre hem defen­sat la capi­ta­li­tat de Tàrrega: no només de comarca, sinó una capi­ta­li­tat que va molt més enllà. Tàrrega exer­ceix una atracció més enllà dels límits comar­cals i atreu un dego­teig d’habi­tants. Ara ja estem al llin­dar dels 18.000 habi­tants. En poc temps hem arri­bat a ser la segona ciu­tat de Ponent en població. Aquest crei­xe­ment ha d’anar acom­pa­nyat de poder garan­tir els llocs de tre­ball. De manera que cal millo­rar ser­veis i infra­es­truc­tu­res, des de les comu­ni­ca­ci­ons a la neteja urbana, i fer de Tàrrega una ciu­tat atrac­tiva per rebre empre­ses.

És molt difícil par­lar-hi cada dia. Bàsica­ment no par­lem. Abans, quan estàvem nosal­tres en el govern, hi havia molt més diàleg. En aca­bar el ple quedàvem, parlàvem, ens trobàvem amb els altres grups... El diàleg era fac­ti­ble i natu­ral. Ara no és així. Un exem­ple: l’Ajun­ta­ment acos­tuma a dei­xar-nos un lloc on poder fer reu­ni­ons dels grups. Nosal­tres les fèiem a les nou del ves­pre. Però, sense par­lar-ne, van deci­dir que no podíem fer-ne, que tan­ca­ven a les nou del ves­pre, i que si volíem fer una reunió de grup, l’havíem de fer a casa. Així en mol­tes altres qüesti­ons. Als que no som en el govern no ens con­si­de­ren Ajun­ta­ment, quan ho som com qual­se­vol altre regi­dor.

Jo dis­tin­gi­ria el par­tit i les per­so­nes. Els ante­ri­ors regi­dors que tenien, ara ja no hi són, en l’actual govern. Si hi fos­sin, pot­ser les coses hau­rien anat d’una altra manera. També pot ser que els actu­als no conei­xen prou l’Ajun­ta­ment i el seu fun­ci­o­na­ment, perquè tenen molt poca experiència. Excepte el por­ta­veu dels soci­a­lis­tes i una regi­dora d’Esquerra, són com la major part del nos­tre grup: per­so­nes que per pri­mera vegada assu­mei­xen aquesta res­pon­sa­bi­li­tat.

Les dipu­ta­ci­ons són els ajun­ta­ments dels ajun­ta­ments: en els seus pres­su­pos­tos des­ti­nen uns enor­mes recur­sos als muni­ci­pis i con­sells comar­cals de tota la demar­cació. La de Lleida es governa en coa­lició. Però no és una coa­lició d’ERC i Junts, sinó d’ERC i, amb el nom de Junts, molts dipu­tats que en rea­li­tat són del PDe­CAT. De Junts per Cata­lu­nya, a la Dipu­tació, només en som dos. L’única queixa que puc posar és que els can­vis de legis­la­tura, a vega­des, poden para­lit­zar coses que estan començant, o es volen can­viar del tot, i això a vega­des no es fa amb prou agi­li­tat per poder-ho comu­ni­car als muni­ci­pis amb temps. A més, s’han produït una sèrie de cir­cumstàncies de per­so­nal, amb gent que s’ha jubi­lat i can­vis del sis­tema informàtic i de gestió, que ha pro­vo­cat una mica de des­bor­da­ment a l’hora de fer atenció als ajun­ta­ments. Hi ha hagut retards, però s’hi està posant solució, per des­comp­tat.

Per a mi seria impor­tant que la gent que pot deci­dir sobre això refle­xi­oni sobre què convé als seus muni­ci­pis. La cis­te­lla de vots de Junts pot ser molt simi­lar, encara que amb peti­tes diferències, a la que tin­gui el PDe­CAT, i també pot ser molt simi­lar a Impul­sem. Si ho miréssim estric­ta­ment en ter­mes de resul­tats polítics, és evi­dent que una divisió de Junts i el PDe­CAT enfor­teix Esquerra. Aquesta és la rea­li­tat que no hem de per­dre de vista, em sem­bla a mi. D’altra banda, cadascú ha de pen­sar què és el millor per al seu muni­cipi. Lleida és una demar­cació amb 2.320 muni­ci­pis, el 80% dels quals no pas­sen de 2.000 habi­tants. Per tant, és difícil fer-hi una llista, i encara més fer-ne dues. La situ­ació, en aquest sen­tit, pot ser com­pli­cada. Per això penso que és necessària, que no ha de ser con­fron­tació entre nosal­tres. I seria bo arriba a acords.

Sí, per des­comp­tat, són diferències més a escala naci­o­nal que no pas local. Hi ha molts alcal­des que es man­te­nen en el PDe­CAT i que tenen els seus regi­dors que són afi­li­ats a Junts. Seria incon­gru­ent que en pobles així pre­tenguéssim fer llista tots dos par­tits. Suposo que exis­tirà una llista blanca de Junts i podrà donar solució a aques­tes even­tu­a­li­tats que ens podem tro­bar en molts pobles.

Ho anun­ci­a­rem al mes de novem­bre. Ens hem cen­trat ara a defi­nir l’equip i el pro­jecte de ciu­tat que puguem ofe­rir. És una pos­si­bi­li­tat que sigui jo mateixa la cap de llista, però no és l’única.

Sí. Tàrrega té un poten­cial de crei­xe­ment molt impor­tant. Ens ho hem de creure. Ho hem de poten­ciar, i els ciu­ta­dans se n’han de sen­tir orgu­llo­sos i impli­cats, perquè aquest crei­xe­ment ha de com­por­tar pre­ci­sa­ment això: som la segona capi­tal en habi­tants de Lleida, amb molt poca diferència amb Bala­guer, però ja fa dos anys que som la segona ciu­tat en habi­tants. Penso que la situ­ació geogràfica, en aquesta cruïlla de camins, C.14 i A-2, li dona un poten­cial impor­tant. La via del tren també li aug­menta, mal­grat que hem de tenir un tren millor. I també l’ADN dels tar­ga­rins: tenim un pas­sat jueu, de comer­ci­als, i podríem bus­car en aquesta arrel i poten­ciar-la. Tenim a prop impor­tants indústries. Cal des­ta­car que allà on tre­ba­llen més tar­ga­rins és a la coo­pe­ra­tiva de Guis­sona. Això és a 20 km de Tàrrega . És una indústria que tenim molt a prop i molts dels seus tre­ba­lla­dors pre­fe­rei­xen con­ti­nuar vivint a Tàrrega. Tenim també el canal Segarra-Gar­ri­gues. Som la capi­tal del Segarra-Gar­ri­gues, i l’aigua ens ha de donar una riquesa i un poten­cial en un futur no gaire llunyà, bas­tant imme­diat. Nosal­tres, li avanço, ens fixem en el 2034, quan es com­pli­ran els 150 anys de Tàrrega ciu­tat. Per tant, el nos­tre pro­jecte anirà enca­mi­nat cap a aquesta visió de futur. Pot­ser en l’ani­ver­sari hi haurà un altre equip de govern, però que haurà de tro­bar les coses encar­ri­la­des perquè Tàrrega creixi en opor­tu­ni­tats per a tot­hom. Això és el que volem tots. Això ho volen tots els governs. El que falta és expli­car de quina manera es vol fer, i que no quedi tot el parau­les. També cal des­ta­car la gran vida cul­tu­ral que té Tàrrega, i que va molt més enllà de la Fira del Tea­tre. La fes­tes majors i la vida de les asso­ci­a­ci­ons i enti­tats s’han de pre­ser­var i poten­ciar.