Solbes incompleix

Una cosa és un compromís solemnitzat a l’escalfor d’un debat d’investidura per buscar l’abstenció de CiU i una altra és el treball tècnic i humà necessari per complir-lo. La promesa de José Luis Rodríguez Zapatero de tenir les balances fiscals en dos mesos venç el diumenge 8 de juny, però no veuran la llum ni en festiu ni l’endemà, que és laborable. El ministeri d’Economia i Hisenda que comanda Pedro Solbes ha demanat un mes de pròrroga per complir i promet publicar-les entre juliol i agost.

La promesa va néixer el 8 d’abril al Congrés de diputats en la primera rèplica de Zapatero al portaveu de CiU, Josep Antoni Duran. “Em puc comprometre que abans de dos mesos el ministeri d’Economia i Hisenda publicarà les balances fiscals per primer cop al nostre país”, va proclamar l’aleshores aspirant a la investidura, trencant amb un tabú dels 30 anys de democràcia. El gest de mostrar per primer cop què aporta cada comunitat a l’Estat i què en rep a canvi va forçar Duran a canviar el no per l’abstenció.

Un mes de retard
Fonts del ministeri d’Economia i Hidenda, però, recorden que el seu calendari ha sigut diferent i que, tot i l’anunciada continuïtat de Solbes com a vicepresident econòmic, l’organigrama del ministeri no es va tancar fins a un mes després de la investidura. “Portem només un mes treballant en les balances fiscals i ara ens faltaria el segon mes”, esgrimeixen.

Traves pel relleu a l’IEF
Sense anar més lluny, l’Institut d’Estudis Fiscals, que assessora el ministeri i d’on provenen els experts del grup de treball, ha canviat de direcció en aquest temps. El seu director fins aleshores, Jesús Ruiz-Huerta, va cedir el testimoni el 29 d’abril a José María Labeaga, catedràtic d’anàlisi econòmica a la UNED.

Entre els nomenaments al ministeri i el relleu a la direcció de l’IEF, doncs, el grup de treball només ha posat fil a l’agulla a partir de la primera setmana de maig i actualment “treballa a marxes forçades amb el compromís de tenir-ho tot abans de l’estiu”.

En l’anterior legislatura, Solbes es va aferrar a la falta de consens sobre el mètode de càlcul per aturar una vella demanda dels partits catalans. Finalment, es van acordar dues metodologies possibles al grup de treball de l’IEF. Solbes, això sí, sempre ha insistit que s’han de deslligar del nou finançament.

L’únic precedent de la publicació d’unes balances fiscals a l’Estat es deu a la Fundació BBVA, que el novembre del 2007 va elaborar un minuciós estudi del període 1991-2005. En els quinze anys estudiats, cada català va rebre de mitjana 1.094 euros menys dels que va aportar i el 2005 el saldo negatiu va arribar fins als 1.604 euros.

En l’estudi del BBVA, els seus autors i catedràtics Ezequiel Uriel i Ramon Barberán van descartar l’enfocament del flux monetari i van prendre com a base l’enfocament càrrega-benefici, en considerar-lo més afinat. Fins i tot feien una ponderació especial en casos com la inversió al Museu del Prado, concloent que el 75% recau en els madrilenys perquè és més fàcil que el visitin i el 25% en la resta de ciutadans.

El ministeri, però, no utilitzarà un únic mètode sinó que publicarà “diverses” balances fiscals, la qual cosa complica encara més el que la Fundació BBVA ja va definir com un “treball de xinesos”.