Política

Conflicte bèl·lic al Pròxim Orient

“He passat per un infern que mai hauríem imaginat”

Una de dues les ostatges alliberades, Yocheved Lifschitz, relata com va ser el seu captiveri a la Franja

L’israeliana de 85 anys no s’està de criticar les forces de seguretat i el govern per haver subestimat Hamàs

El gest de Yovc­hed Lifs­hitz, una de les dues ostat­ges alli­be­ra­des dilluns per Hamàs, ha sorprès tot­hom. Quan era lliu­rada al per­so­nal de la Creu Roja, es va girar per donar la mà a un dels mili­ci­ans i li va desit­jar “sha­lom”, pau, en hebreu.

Lifs­hitz, de 85 anys, va ser segres­tada al qui­buts de Nir Oz, a tocar de la Franja de Gaza, durant l’atac del pas­sat 7 d’octu­bre, quan la milícia isla­mista pales­tina va matar unes 1.400 per­so­nes i en va rap­tar més de 200. Divuit dies després, ja a Tel Aviv, ha rela­tat el seu mal­son als mit­jans, en una com­pa­rei­xença on no ha estal­viat retrets a les auto­ri­tats isra­e­li­a­nes per no haver sabut evi­tar la tragèdia.

“Vaig pas­sar per un infern que mai a hauríem ima­gi­nat”, ha asse­gu­rat en decla­ra­ci­ons a les por­tes de l’hos­pi­tal on ha estat atesa. La dona ha rela­tat que el dia de la cap­tura va ser tras­lla­dada en moto,com un sac, del qui­buts cap a la Franja i pel camí va rebre cops de bastó, que si bé no li van tren­car res, li van pro­vo­car “feri­des greus” i li van fer “difícil res­pi­rar”. A més, li van robar el rellotge i les joies.

Un cop a Gaza, la van fer cami­nar unes dues o tres hores a través d’una “tera­nyina” de túnels humits fins a una sala on hi havia vint-i-cinc ostat­ges més. Allà els segres­ta­dors els van dir que eren cre­ients i que “no ens farien mal”, i que tin­drien les matei­xes con­di­ci­ons que ells als túnels. Després els van sepa­rar en grups de cinc i va ser conduïda amb qua­tre cap­tius més a una habi­tació.

“[Allà] Ens van trac­tar bé”, ha afir­mat Lifs­hitz, que ha deta­llat que cada dos dies els visi­tava un metge i por­tava medi­ci­nes. Els segres­ta­dors els hi nete­ja­ven els lava­bos i garan­tien les con­di­ci­ons sanitàries perquè, a parer seu, “tenien por dels con­ta­gis”. “Van tenir cura de totes les nos­tre neces­si­tats, això s’ha de dir en favor seu”, ha con­ce­dit. Segons ella, els homes que els cus­to­di­a­ven van ser “ami­ga­bles” i van par­lar amb ells, excepte de “política”. Pel que fa al men­jar, els hi dona­ven un àpat al dia de pita, for­matge i cogom­bre.

En la seva opinió, Hamàs ho tenia tot pre­pa­rat per rete­nir ostat­ges. Ha posat d’exem­ple que hi havia xampú i sua­vit­zant per a ells. És per això que ha retrès a l’Exèrcit i al Shin Bet (intel·ligència inte­rior) que no fos capaç de cop­sar què pre­pa­rava la milícia, mal­grat els senyals d’alerta: “En algun punt, no s’ho van pren­dre seri­o­sa­ment”. “Ens va per­ju­di­car greu­ment. Vam ser els bocs expi­a­to­ris del lide­ratge”, ha lamen­tat.

També ha cri­ti­cat que la tanca de segu­re­tat que va cos­tar més de 400 mili­ons d’euros no servís de res per atu­rar l’“eixam” de ter­ro­ris­tes que el 7 d’octu­bre va tren­car el silenci d’un matí de sàbat per bom­bar­de­jar les pobla­ci­ons del sud d’Israel i irrom­pre al seu qui­buts. “Va ser molt des­a­gra­da­ble, molt difícil”, ha recor­dat.

El marit de Yovc­hed, Oded Lifs­hitz, de 83 anys, és un dels habi­tants de Nir Oz que con­ti­nua segres­tat. La família con­fia que esti­gui bé perquè parla àrab i coneix gent a Gaza, ja que tots dos eren acti­vis­tes per la pau que aju­da­ven pales­tins a rebre trac­ta­ment mèdic a Israel.

Les decla­ra­ci­ons de Lifs­hitz han irri­tat la premsa con­ser­va­dora isra­e­li­ana, que sense cri­ti­car-la direc­ta­ment, ha con­si­de­rat un “error” haver-li donat cober­tura, perquè suposa una “victòria pro­pa­gan­dista per Hamàs”.



Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.