conflicte bèl·lic a l’est d’europa
Les tropes russes insisteixen a envoltar Avdiivka malgrat les baixes
Moscou incrementa el personal de les Forces Armades de 2 a 2,2 milions de persones, la qual cosa representa un increment de la força de combat en gairebé 170.000 homes
Les tropes russes haurien aconseguit alguns progressos a la zona d’Avdiivka, un dels principals bastions ucraïnesos en el front oriental, en els voltants del qual es lliura la batalla més acarnissada dels últims mesos, i on els militars ucraïnesos combaten per a evitar ser envoltats.
“Les forces russes van dur a terme operacions ofensives prop d’Avdiivka el 3 de desembre i recentment van fer avanços confirmats”, ha assenyalat en el seu últim informe el ’think thank’ estatunidenc Institut per a l’Estudi de la Guerra (ISW).
Els experts de l’ISW han indicat que segons imatges geolocalitzades d’aquest dissabte, les tropes russes han avançat a l’oest de la línia del ferrocarril al nord de Stepove, situada a només 3 quilòmetres al nord-oest d’Avdiivka.
La ciutat, un veritable fortí, es troba a tot just 10 quilòmetres al nord-oest de Donetsk, capital de la regió homònima, plaça forta de Rússia en l’est d’Ucraïna des de 2014, quan va esclatar la revolta prorussa.
La zona més calenta al front oriental ha estat un dia més l’eix d’Avdiivka, on les tropes de Kíiv, segons el comandament militar ucraïnès, han rebutjat 21 atacs, infligint nombroses baixes a les tropes russes. I és que, si bé la caiguda de l’hivern ha alentit la marxa de les accions bèl·liques, la intensitat dels combats no ha decaigut en el front oriental.
No obstant això, són cada vegada més les veus, tant a Ucraïna com a Rússia, que adverteixen que la guerra ha entrat en una nova fase i que pot convertir-se en una carrera de fons.
Una nova etapa de la guerra
“No hi ha dubte que ara ha començat una nova etapa de la guerra per a tots (inclosos els socis d’Ucraïna). Una etapa en la qual cal abandonar l’excessiu conservadorisme (més aviat, la passivitat) i decidir els objectius finals”, ha escrit en X (antic Twiiter) l’assessor de l’Oficina de la Presidència ucraïnesa Mijaíl Podolyak qui ha advertit que “cal abandonar les il·lusions perilloses” sobre que Rússia torni sobtadament al seu estat anterior a la guerra i pugui negociar.
A Moscou, si s’ha de jutjar per les decisions del president rus, Vladímir Putin, tampoc veuen pròxim la fi de les accions militars. Així, aquest divendres, el cap del Kremlin va decretar l’increment del personal de les Forces Armades de 2 a 2,2 milions de persones, de les quals 1,32 milions són soldats, la qual cosa representa un increment de la força de combat en gairebé 170.000 homes.
“L’increment del personal de les Forces Armades obeeix a l’augment de les amenaces al nostre país relacionades amb l’operació militar especial (a Ucraïna) i la contínua ampliació de l’OTAN”, ha explicat el ministeri de Defensa de Rússia.
Ucraïna tem que decaigui l’ajuda occidental
Una de les grans preocupacions de Kíiv és la interrupció del flux regular de l’ajuda occidental tant financera com militar per a afrontar una guerra de desgast, tàctica per la qual aparentment aposta Rússia després del fracàs de la guerra llampec que va plantejar al començament de la campanya.
La Casa Blanca ha advertit avui al Congrés que si no aprova fons addicionals abans de Cap d’Any, els Estats Units no podran continuar subministrant armament i equips a Ucraïna, la qual cosa implicaria greus conseqüències en els camps de batalla.
Així ho va manifestar la directora de l’Oficina d’Administració i Pressupost dels EUA en sengles missives adreçades als líders republicà i demòcrata del Congrés, segons mitjans estatunidencs.
A Europa també hi ha els qui s’oposen a brindar assistència militar a Ucraïna: el president de Bulgària, Rumen Radev, considerat prorús, ha vetat aquest dilluns un acord entre el govern del seu país i l’ucraïnès per al lliurament d’un centenar de vehicles blindats de fabricació soviètica.
Segons ha explicat la Presidència en un comunicat, el cap de l’Estat va retornar el document a l’hemicicle per considerar que els diputats no estaven prou informats per a poder discernir si Bulgària pot prescindir de l’equip que es preveu donar a Ucraïna per al transport de tropes. No obstant això, basta que el Parlament búlgar repeteixi la votació per a deixar sense efecte el veto presidencial.
