Política

Europa

Fragmentació perillosa a Alemanya

L’aparició de partits nous sacseja el tauler polític i posa en risc el cordó sanitari a l’entorn dels ultres

L’escissió esquerrana de Sahra Wagenknecht pot captar electorat de l’AfD per la seva línia antiasil

L’excap dels serveis secrets Maassen anuncia la creació d’una altra formació radical de dretes

De resultes del caos administratiu, diumenge es repetiran parcialment a Berlín les generals del 2021

Als anys sei­xanta del segle pas­sat, el Par­la­ment ale­many o Bun­des­tag era cosa de tres: el bloc con­ser­va­dor, els soci­al­demòcra­tes i els libe­rals. En una pri­meríssima etapa després de la Segona Guerra Mun­dial, hi havia espai per a for­ma­ci­ons mino­ritàries –com ara el Par­tit Cam­pe­rol o fins i tot el Comu­nista, poste­ri­or­ment pro­hi­bit–. Però la força de la Unió Cris­ti­a­no­demòcrata (CDU) amb Kon­rad Ade­na­uer, el pri­mer can­ce­ller de la República Fede­ral d’Ale­ma­nya (RFA), o, després, del Par­tit Soci­al­demòcrata (SPD) de Willy Brandt, les va arra­co­nar. Aques­tes dues for­ma­ci­ons s’alter­na­ven el poder i els libe­rals exer­cien prin­ci­pal­ment de soci de govern. El sis­tema elec­to­ral ale­many havia estat dis­se­nyat per afa­vo­rir els grans par­tits i evi­tar la frag­men­tació política. Superar el llistó del 5% –mínim per obte­nir escons– era difícil per als petits.

Els pri­mers que van tren­car el sos­tre de vidre van ser els Verds, als anys vui­tanta. Amb la reu­ni­fi­cació, el 1990, s’hi van afe­gir els post­co­mu­nis­tes, després fusi­o­nats amb L’Esquerra. I fins al 2017, amb l’arri­bada d’Alter­na­tiva per Ale­ma­nya (AfD), no havia acce­dit al Bun­des­tag cap par­tit ultra­dretà. El blin­datge con­tra els ultres ha fun­ci­o­nat fins ara, ja que la resta del Par­la­ment els rebutja com a socis.

Aquesta pau i aquest ordre estan en perill. No és només una con­seqüència de l’afe­bli­ment tant del bloc con­ser­va­dor, ara a l’opo­sició, com dels soci­al­demòcra­tes del can­ce­ller Olaf Scholz, que en les últi­mes elec­ci­ons gene­rals van que­dar en un 24,1 i un 25,7%, res­pec­ti­va­ment. Tam­poc no és pro­ducte de l’empenta de l’AfD, que ocupa la segona posició en intenció de vot a escala naci­o­nal o la pri­mera a la mei­tat est del país.

El fac­tor que fa tron­to­llar el tau­ler és l’apa­rició de par­tits nous. Dues són, de moment, aques­tes for­ma­ci­ons: l’escissió de L’Esquerra coman­dada per Sahra Wagenk­necht, exlíder del post­co­mu­nisme de l’Est i fun­da­dora d’una “aliança” per­so­na­lista –BSW o Bündnis Sahra Wagenk­necht–; i una altra escissió, lide­rada per l’excap dels ser­veis secrets Hans-Georg Maas­sen, amb el nom d’Unió de Valors.

La pri­mera es diu esquer­rana però defensa una política migratòria sem­blant a la de l’AfD. La segona surt del bloc con­ser­va­dor de la CDU i no des­carta coo­pe­rar amb l’AfD. Al par­tit de Wagenk­necht se li pro­nos­tica un 6% dels vots i un paper d’“enter­ra­dor” de L’Esquerra, con­dem­nada a l’extinció par­la­mentària. Per a la Unió de Valors encara no hi ha son­de­jos fia­bles, ja que tot just acaba d’anun­ciar-se’n la cre­ació. Maas­sen és un indi­vidu tòxic, des­tituït el 2018 per afi­ni­tats amb els ultres i actu­al­ment sota obser­vació de l’espi­o­natge inte­rior.

A aques­tes dues opci­ons s’hi poden afe­gir els ano­me­nats Elec­tors Lliu­res, que ja són socis de govern a Bavi­era i han gua­nyat posi­ci­ons en altres estats fede­rats. Volen sal­tar a l’esfera naci­o­nal en les elec­ci­ons gene­rals, pre­vis­tes per al 2025. I també es parla d’un pos­si­ble par­tit nou ori­en­tat als tres mili­ons de ciu­ta­dans d’ori­gen turc i lle­ial al pre­si­dent d’aquell país de l’Ori­ent Mitjà, Recep Tayyip Erdo­gan.

L’aposta més clara

En aquest nou tau­ler polític, l’aposta més clara és la de Wagenk­necht. De moment, l’AfD ha començat a per­dre punts als son­de­jos i se situa ara en el 19%. Aquest des­cens no es atribuïble a les mobi­lit­za­ci­ons des­fer­ma­des con­tra els ultres arran de la reunió entre neo­na­zis, mem­bres de l’AfD i també del par­tit de Maas­sen en què es va par­lar d’expul­sar mili­ons de ciu­ta­dans estran­gers. És degut prin­ci­pal­ment a la teòrica capa­ci­tat de Wagenk­necht per reco­llir vots entre el radi­ca­lisme dretà.

Aquest des­gast dels ultres, però, pot aca­bar donant-los la clau del poder, ja que l’AfD, encara que acon­seguís ser la pri­mera força en les elec­ci­ons regi­o­nals de setem­bre a l’est, neces­si­tarà un soci. Ni Wagenk­necht ni encara menys Maas­sen no es com­pro­me­ten a man­te­nir el cordó sani­tari entorn els ultres. Per a totes dues for­ma­ci­ons radi­cals, l’esquer­rana i la dre­tana, l’ene­mic és el tri­par­tit de Scholz entre soci­al­demòcra­tes, verds i libe­rals o l’actual opo­sició con­ser­va­dora. És a dir, l’esta­blish­ment ale­many. Aquest any hi ha qua­tre grans cites elec­to­rals a Ale­ma­nya: les euro­pees del juny i les regi­o­nals que tin­dran lloc a l’est del país al setem­bre. A totes qua­tre aspira l’AfD a avançar posi­ci­ons o fins i tot a acce­dir al poder. L’objec­tiu pri­o­ri­tari és el land de Turíngia, on domina la par­tida Björn Höcker, repre­sen­tant del radi­ca­lisme més pro­per als neo­na­zis.

Abans d’aques­tes elec­ci­ons, diu­menge vinent hi haurà una cita amb les urnes per a un de cada qua­tre votants ber­li­ne­sos. Serà la ter­cera vegada que se’ls demana el vot, després de l’anul·lació dels resul­tats de les elec­ci­ons gene­rals del 2021. Va ser arran del caos admi­nis­tra­tiu gene­rat a molts col·legis, que va con­ver­tir en imprac­ti­ca­ble l’exer­cici nor­mal del vot.

Fa un any, i a instàncies de la justícia, es van repe­tir els comi­cis regi­o­nals que també s’havien cele­brat en paral·lel el 2021. Ara la repe­tició és de vots de les gene­rals de fa dos anys i mig. No es pre­veu que afec­tin el repar­ti­ment d’escons actual del Bun­des­tag. I, posats a inci­dir en l’absur­di­tat de tot ple­gat, tam­poc no ser­vi­ran per mesu­rar amb una certa fia­bi­li­tat la força de Wagenk­necht. Com que és repe­tició, els repre­sen­tants d’aquest nou par­tit con­cor­ren a la mateixa llista de L’Esquerra mal­grat ser-ne ara una escissió.

19
per cent
en intenció de vot –la segona a escala federal– té l’extrema dreta d’AfD, una mica menys que fa unes setmanes a causa de la irrupció del partit de Sahra Wagenknecht, esquerrà però antiasil.


Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.
[X]

Els nostres subscriptors llegeixen sense anuncis.

Ja ets subscriptor?

Fes-te subscriptor per només 48€ per un any (4 €/mes)

Compra un passi per només 1€ al dia