Victòria històrica del PSC, que es prepara per governar

“Tenim bones sensacions”, va comentar el candidat del PSC, Salvador Illa, quan, poc abans de dos quarts de vuit del vespre, va arribar a la seu del partit acompanyat de la cap de campanya, Lluïsa Moret. L’expectació era enorme. I les sensacions es van anar confirmant a mesura que avançava la nit. Els socialistes guanyen per primer cop a la història les eleccions al Parlament de Catalunya en vots, amb més de 870.000, i amb 42 escons, 9 més que el 2021.

En tres anys, el PSC ha aconseguit sumar més de 210.000 sufragis. La puja ve impulsada bàsicament per la demarcació de Barcelona, on es mantenen com a primera força i passen de 23 a 28 diputats, però també per un creixement significatiu a Tarragona, on ascendeixen de 4 a 6 parlamentaris. Igualment, pugen a Lleida, de 3 a 4, i es mantenen en 4 a Girona. La formació roja recupera un múscul que Ciutadans havia debilitat en passades convocatòries i arrasa a l’àrea metropolitana. És la força més votada a tots els municipis del Barcelonès, en una majoria amplíssima del Baix Llobregat i al gros del Vallès Occidental.

El PSC tenia dos objectius fonamentals en aquesta convocatòria: repetir com a guanyador dels comicis, tal com ja va passar el 2021, però també que es trenqués la majoria absoluta independentista. I així ha estat. Junts, ERC i la CUP es queden en 59 escons i això desbrossa el camí a Illa, que, aquest cop sí, intentarà arribar a una entesa per governar. A partir d’aquí, les possibilitats que s’obren són fonamentalment dues: un tripartit amb els republicans i els comuns, l’opció preferida pel candidat socialista, o bé una entesa amb Junts, més o menys descartada durant la campanya. Interrogat sobre aquesta darrera aliança en una entrevista a El Punt Avui, Illa confessava: “Junts no és l’opció amb més afinitat per governar.” El presidenciable del PSC, però, també podria intentar fer-ho en solitari arribant a acords puntuals ara que semblaria que el fantasma de la repetició electoral s’allunya.

“Catalunya obre una nova etapa”, va proclamar el candidat del PSC, rebut amb crits d’“Illa president” i “Visca Catalunya socialista” i una banda sonora de xiulets i aplaudiments. Illa va confirmar que, així que es constitueixi la mesa del Parlament, anunciarà al president o presidenta de la cambra la seva voluntat de presentar-se a la investidura com a president de la Generalitat. De pactes, però, ahir no en va parlar. Sí que, en canvi, va citar les polítiques del president del govern espanyol, Pedro Sánchez, com un dels factors determinants per a la victòria del PSC.

El resultat de les eleccions dona per bona l’aposta d’Illa enterrant el procés i denunciant una “dècada perduda” a mans dels independentistes, l’opció per la millora dels serveis socials i el retorn a l’Estatut del 2006 per a la millora del finançament, així com l’aprofundiment en els traspassos de competències que habilita la carta catalana.

La victòria també és un aval a la campanya dels socialistes, eminentment metropolitana i que ha comptat amb la total implicació del president del govern espanyol, Pedro Sánchez. Malgrat que la reflexió de Sánchez sobre si continuava o no al capdavant del govern espanyol va impactar fortament en l’inici de la campanya catalana, en especial en la programació dels socialistes, superat l’inèdit moviment i presa la decisió de quedar-se, el president del govern espanyol ha posat tota la carn a la graella i s’ha abocat de ple en una cursa amb aparicions multitudinàries com ara a la Fira d’Abril, el primer míting a Sant Boi de Llobregat i aquest divendres apareixent de sorpresa a Tarragona. No és perquè sí, a Sánchez, la victòria del PSC, que s’afegeix als bons resultats dels socialistes bascos en els comicis a Euskadi, li dona aire per a la legislatura i, més, a les portes que s’aprovi l’amnistia.

Els comicis d’aquest 2024 han culminat una remuntada que el PSC va començar a fer en les eleccions del 2021 –quan va passar de 17 a 33 diputats. Moltes coses han passat en aquests darrers tres anys, en què la sortida de Junts del govern que compartien amb ERC va fer miques la majoria independentista del 52% i, de retruc, la política de blocs que havia caracteritzat els darrers anys. L’acord pressupostari entre els republicans i els socialistes del 2023 –també amb els comuns– va donar centralitat a la formació d’Illa i va permetre deixar enrere l’estigma d’haver donat suport a l’aplicació de l’article 155 el 2017.