Junqueras deixa la presidència d’ERC però desitja tornar a liderar el partit

El pre­si­dent d’ERC, Oriol Jun­que­ras, ha dei­xat el càrrec però no renun­cia a tor­nar a lide­rar el par­tit i, de fet, el dis­curs que ha fet aquest matí en la seva com­pa­rei­xença pública fa evi­dent que desitja tor­nar a lide­rar-lo. Negant que s’hagi sen­tit pres­si­o­nat pel par­tit per aban­do­nar el càrrec, Jun­que­ras ha com­pa­re­gut des de la seu d’ERC per jus­ti­fi­car que, dimarts, hagués publi­cat una carta a la militància dient que se sent amb for­ces per con­ti­nuar lide­rant i, ahir, en l’exe­cu­tiva del par­tit s’anunciés que dimi­tirà després del 9 de juny. La jus­ti­fi­cació que ha donat aquest matí és que, al congrés naci­o­nal de novem­bre, vol optar al lide­ratge “des del peu del car­rer, d’igual a igual” amb qual­se­vol altre mili­tant. De fet, Jun­que­ras no ha afir­mat explícita­ment en cap moment del dis­curs que vul­gui tor­nar a optar a la pre­sidència o tor­nar a ser can­di­dat a la Gene­ra­li­tat –tam­poc ho ha res­post clara­ment quan se li ha pre­gun­tat explícita­ment– però sí que ha arri­bat a reconèixer que es veu “encapçalant” ERC fins i tot adme­tent que pot­ser no és el que vol la militància: “Jo me’n sento capaç i ningú m’hi veu”.

La com­pa­rei­xença pública no ha apor­tat cap nove­tat res­pecte a la seva situ­ació i a la del par­tit sinó que ha estat una jus­ti­fi­cació del per què no renun­cia a tor­nar a lide­rar ERC tot i aban­do­nar la pre­sidència. Tot es pre­ci­pi­tava en l’exe­cu­tiva d’ahir al ves­pre. Diu­menge, davant dels mals resul­tats, Pere Ara­gonès feia un dis­curs de lide­ratge i anun­ci­ava que assu­mi­ria res­pon­sa­bi­li­tats per­so­nals i que la direcció del par­tit n’assu­mi­ria de col·lec­ti­ves. Dilluns al matí, el mateix Ara­gonès anun­ci­ava que es reti­rava de la pri­mera línia política i no encapçala­ria el grup par­la­men­tari. Era el sacri­fici per­so­nal però també mar­cava el full de ruta imme­diat per als altres lide­rat­ges d’ERC. Però, en canvi, dimarts Jun­que­ras publi­cava una carta en què es rea­fir­mava “amb força” per con­ti­nuar al cap­da­vant del par­tit. L’exe­cu­tiva d’urgència d’ahir al ves­pre can­vi­ava part del guió. La secretària gene­ral d’ERC, Marta Rovira, hi anun­ci­ava que dei­xa­ria el càrrec en el pro­per congrés naci­o­nal del novem­bre i dema­nava la reno­vació de tots els lide­rat­ges –al matí també l’expor­ta­veu d’ERC al Congrés, Joan Tardà, decla­rava als mit­jans que, de vega­des, lide­rat­ges impor­tants poden ser un obs­ta­cle pel par­tit. Sen­tint-se pres­si­o­nat o no, el cert és que Jun­que­ras sor­tia també dimi­tit de l’exe­cu­tiva del ves­pre.

Aquest matí feia un dis­curs per jus­ti­fi­car per què es plan­teja optar, de nou, al lide­ratge al congrés naci­o­nal del novem­bre. Un cop aban­doni la pre­sidència el 9 de juny, Jun­que­ras vol “con­tri­buir modes­ta­ment” al “procés d’escolta, recon­nexió, recons­trucció del relat” que ha de fer ERC de cara al pro­per congrés. Per això ho farà com a mili­tant de base i no com a pre­si­dent, argu­menta. Sense expli­ci­tar la seva aspi­ració a cap càrrec con­cret, Jun­que­ras ha rea­fir­mat que només podrà “aju­dar a cons­truir un relat com­par­tit, de majo­ries” per ERC si acon­se­gueix “l’aval explícit, reno­vat” de la militància en el pro­per congrés del 30 de novem­bre.