Sense l’operació de l’Incasòl, de comprar els terrenys del ‘plàtan’, hi hauria risc d’especular
Antònia Castelló - Parets del Vallès
Jordi Seguer i Romero va néixer el 1973 a Parets. És llicenciat en periodisme i en història moderna i contemporània per la UAB. Ha estat director de l’emissora municipal de ràdio Rap 107 FM i director del canal de televisió Vallès Visió, entre d’altres. Ara, és director de l’àmbit d’ocupació, comerç, mercats, economia social i orientació de l’Ajuntament de Sant Cugat del Vallès. El 2015, va decidir liderar l’opció d’Ara Parets-Esquerra Republicana, primer com a independent i més tard com a militant, i el 2019, durant dinou mesos va ocupar l’alcaldia amb Sumem Esquerres a Parets fins que els fins llavors seus socis (SEAP) i el PSC li van presentar una moció de censura.
Ara Parets-ERC van obtenir 7 regidors; en van augmentar dos. És un vot de confiança?
Sí, i cal tenir en compte que Parets és dels pocs municipis on ERC no pateix una davallada. De fet, la nostra candidatura està farcida d’independents de diferents col·lectius i barris. El 2023, creixem amb dos regidors i guanyem per primera vegada les eleccions municipals, que a Parets sempre les havia guanyades històricament el PSC, per un estret marge de vots. La mala sort és que els partits del govern que hi havia fins aleshores, per vint-i-pocs vots, reediten la coalició.
La moció de censura va passar factura a les forces que la van presentar?
Teníem dades i estudis que la gent no va avalar. Fins i tot els votants del PSC no trobaven bé les formes, i els votants de Sumem Esquerres a Parets també estaven dividits. I això i la gestió hi van influir. Quan fas una moció de censura, és per millorar la gestió de l’anterior govern. En dos anys, no van demostrar res, i, en comptes de sortir-ne afavorits, les urnes van premiar la gestió del govern plural. Sumem, que s’havia creat com un partit per fer fora els socialistes del govern, ara és qui els dona suport, la gran incongruència.
Com valoren el primer any de mandat del PSC-SEAP?
Pels que som de Parets de tota la vida i hem viscut la política, no és que faci un o dos anys que hi són; l’alcalde està en política des de l’any 95. L’alcalde no té lideratge ni un projecte de futur per a Parets. És més del mateix. Allò que prometen en campanya no es compleix, i el que ens satisfà és que han de gestionar els seus nyaps.
Com per exemple?
La piscina municipal Miguel Luque està tancada des del maig de l’any passat, per la reparació de la coberta. De fet, per la manca de manteniment durant anys i anys. L’únic govern que va començar a actuar a la piscina va ser el govern plural, però, amb la moció de censura i la tornada al poder, van tornar a prioritzar grans obres i van optar per la deixadesa dels equipaments municipals. També han reparat la residència d’avis Pedra Serrada, que van inaugurar ells el 2012 i des de l’inici tenia degotalls i no hi havia ni aire condicionat. Aspectes que nosaltres estàvem treballant, i els vam forçar a tirar-ho endavant, gràcies sobretot a una subvenció de gairebé el 50% de la Generalitat. Un altre nyap important és la piscina d’estiu, que havia de costar un milió d’euros i, passades les eleccions, descobrim que hi ha hagut un sobrecost de gairebé el 40%. A hores d’ara, encara no s’ha fet la recepció definitiva de les obres, i aquest hivern hi ha hagut una fuita al vas principal, que s’ha hagut d’arreglar.
Falta habitatge públic a Parets. És una assignatura pendent?
En 44 anys de govern de la Generalitat, mai no s’havia invertit en habitatge públic, i era una necessitat evident. Era una de les nostres grans apostes, i tot i no aconseguir el govern, hi hem continuat treballant. Què hem aconseguit? Doncs aturar el projecte del plàtan, que contemplava la instal·lació d’una gran superfície comercial en una ubicació molt criticada pels veïns i que nosaltres mai no vam veure clar, i sense la garantia que la resta del solar fos per a habitatge públic. Un projecte que tant comerç com Territori de la Generalitat va fer caure, perquè van fer un estudi que deia que a Parets feia falta habitatge, no un centre comercial. De fet, el pla general, en la modificació del PGOU, en el pla de millora urbana, sobre el 2010, determina que la zona del plàtan és urbanitzable; nosaltres no hem canviat res. I el pla general què deia? Que havia de ser habitatge privat. Per tant, si s’hagués mantingut la qualificació sense l’operació de l’Incasòl d’adquirir els terrenys del plàtan, sempre hi hauria hagut el risc d’especular. El projecte de construcció de 116 habitatges protegits, tots HPO, la majoria per a lloguer, es farà en diverses fases i s’ha de decidir la ubicació amb els veïns. Qualsevol força política hauria d’estar contenta que la Generalitat construeixi aquests habitatges, te’ls cedeixi i que l’Ajuntament no hi hagi de posar-hi ni un euro. Aquí no ho celebren, tenien altres interessos: el projecte de PSC i Sumem no era habitatge protegit, sinó una superfície comercial.