Política

Junts deixa molt tocat Sánchez

Nogueras tomba els pressupostos a la primera de torn i també la llei d’estrangeria, i arrisca la legislatura

En l’aire el repartiment de menors i Hisenda té un mes per al nou objectiu d’estabilitat que guiï la Generalitat

El Congrés sí que aprova el decret anticrisi amb l’IVA de l’oli al 0%, la llei de paritat i la renovació judicial

El que havia de ser el pri­mer i feliç ani­ver­sari de les elec­ci­ons del 23 de juliol es va con­ver­tir per a Pedro Sánchez en el cruel recor­da­tori de la seva debi­li­tat i l’anunci pre­ma­tur que la seva legis­la­tura pot morir abans d’hora per obra de Junts, que, hores abans de la visita del pre­si­dent a Bar­ce­lona per reu­nir-se amb Pere Ara­gonès, va cele­brar l’efemèride pre­ment el botó del vot en con­tra en els dos punts més impor­tants per al govern dels nou que es vota­ven ahir al Congrés: la presa en con­si­de­ració de la reforma de la llei d’estran­ge­ria per fer obli­ga­tori el repar­ti­ment dels menors no acom­pa­nyats arri­bats a les Canàries i que des del 2022 és volun­tari i, per a sor­presa de tot­hom, els objec­tius d’esta­bi­li­tat que són el pri­mer pas dels pres­su­pos­tos esta­tals del 2025 i la guia amb què tre­ba­lla la Gene­ra­li­tat. Si Míriam Nogue­ras era qui posava veu al no al repar­ti­ment obli­gat de menors dic­tat des de Madrid –“Cata­lu­nya és i ha estat terra d’aco­llida. La res­posta del govern espa­nyol a la soli­da­ri­tat de Cata­lu­nya ha estat la de sem­pre: abu­sar-ne”, va dir–, qui ver­ba­lit­zava el no als objec­tius d’esta­bi­li­tat pres­su­postària era Josep Maria Cru­set tot invo­cant l’exe­cució pres­su­postària (“el 45% a Cata­lu­nya és un 212% a Madrid, cinc vega­des més”) com a motiu. El doble tor­pede a la línia de flo­tació va aga­far a con­tra­peu la minis­tra d’Hisenda, María Jesús Mon­tero, molt enfa­dada amb Junts, segons van rela­tar fonts del seu entorn a aquest diari tot i que en públic pre­fe­ria mos­se­gar-se la llen­gua i car­re­gar con­tra el PP. “Junts també governa en ajun­ta­ments que en resul­ten per­ju­di­cats”, es va limi­tar a dir Mon­tero. Més dur era Gabriel Rufián (ERC): “Som més a prop que ahir d’una moció de cen­sura d’Alberto Núñez Feijóo votada per Junts. I és poc opi­na­ble per la dinàmica de vot de Junts amb la dreta i la ultra­dreta espa­nyo­les, amb PP i Vox. Feijóo no va pac­tar amb Junts fa un any perquè no va poder i Vox li ho va impe­dir, però al final aca­barà pas­sant”, etzi­bava Rufián. “Junts està donant l’esquena al lle­gat més social de Pujol, aquell que deia que és català qui viu i tre­ba­lla a Cata­lu­nya, i entre Pujol i Sílvia Orri­ols està ele­gint Orri­ols”, va reblar.

L’objec­tiu del govern amb el clàssic ple escom­bra del juliol era tan­car la car­peta legis­la­tiva i enviar un mis­satge de salut de ferro abans de les vacan­ces i a set dies que el jutge Juan Car­los Pei­nado visiti La Mon­cloa per pren­dre decla­ració al pre­si­dent en el cas con­tra la seva dona, Begoña Gómez, però el doble dis­gust de Junts va fer que Sánchez acabés incom­plint l’agenda per­so­nal i no acudís al Congrés per evi­tar la foto­gra­fia en l’hora greu de la der­rota en el pri­mer ani­ver­sari elec­to­ral del 23-J. Hi havia nou vota­ci­ons en joc: la presa en con­si­de­ració de la reforma de l’arti­cle 35 de la llei d’estran­ge­ria per fer obli­ga­tori el repar­ti­ment de menors quan les comu­ni­tats recep­to­res sobre­pas­sin el 150% de la seva capa­ci­tat, els objec­tius d’esta­bi­li­tat pres­su­postària que ser­vei­xen de guia per a Hisenda i per a la Gene­ra­li­tat i la resta, el decret de l’escut anti­crisi que inclou la mesura de Junts de l’IVA del 0% a l’oli, la llei de pari­tat (amb una sor­presa en forma d’esmena que no hi té res a veure, que és l’aval al Congrés per fer un iti­ne­rari de dèficit tot i el vet del Senat), la llei d’agents fores­tals, la llei de bom­bers fores­tals, la llei de cre­ació de l’auto­ri­tat d’inves­ti­gació d’acci­dents fer­ro­vi­a­ris, i, final­ment, la reforma de la llei del poder judi­cial i els nome­na­ments al Con­sell Gene­ral del Poder Judi­cial.

Set vota­ci­ons gua­nya­des a dues

El govern encai­xava el fracàs de veure tom­bats els dos pri­mers punts, i va obte­nir l’apro­vació dels set últims. La minis­tra Mon­tero va recor­dar que el camí del dèficit ofe­ria a la Gene­ra­li­tat i a la resta 10.000 mili­ons més i una mica més d’oxi­gen perquè fins ara tenien l’obli­gació de regis­trar un superàvit del 0,1% el 2025 i el 2026 i ara gua­nya­ven dues dècimes més de marge fis­cal nou amb un dèficit del 0,1% el 2025, el 2026 i el 2027, però va cul­par el PP de “l’asset­ja­ment i der­ro­ca­ment”. “No s’entén que el PP esti­gui per­ju­di­cant els seus governs”, va dir Mon­tero en al·lusió a les onze comu­ni­tats popu­lars.

Enuig de Mon­tero amb Junts

El revés de Junts al pròleg dels pres­su­pos­tos no implica que no es puguin pre­sen­tar en temps i forma, segons Mon­tero, però la lec­tura política que fa el govern és que Junts no és de fiar per nave­gar la legis­la­tura –“estava tot par­lat i això no es porta a votació sense diàleg i garan­ties d’apro­vació”, avi­sen des d’Hisenda– quan impugna l’acord del Con­sell de Minis­tres i del Con­sell de Política Fis­cal i Finan­cera de fa vuit dies en què va par­ti­ci­par la con­se­llera Natàlia Mas. L’entorn de Mon­tero sosté que no va saber el vot de Junts fins deu minuts abans que inter­vingués Cru­set al pati del Congrés davant la premsa a un quart de nou del ves­pre (el ple havia arren­cat deu hores abans, a les 10 del matí, i va durar dotze hores inin­ter­rom­pu­des), i Junts ho rebat: “Esta­ven avi­sats.” Qui es per­me­tia pre­su­mir en l’hora de l’adeu de dipu­tat i rumb al Senat era Edu­ard Pujol: “Set és un número màgic i no és xan­tatge. És política.”

Debat migra­tori apas­si­o­nat

El minis­tre Ángel Víctor Tor­res (Política Ter­ri­to­rial) inten­tava fins al final que Junts passés a l’abs­tenció en la llei d’estran­ge­ria, en un debat d’una passió que difícil­ment reco­llirà el diari de ses­si­ons en tota la inten­si­tat. “Es tracta de nens i nenes que no tenen veu però que amb els seus ulls cri­den dolor i por perquè el pati­ment que ells han vis­cut no l’ha vis­cut ningú de vostès mai”, va etzi­bar Luc André Diouf, un home de 59 anys nas­cut a Joal (Sene­gal) que no va arri­bar a les Canàries en cayuco sinó en avió amb visat de turista però que va dor­mir 45 dies al car­rer, a la vora de la platja de Las Can­te­ras (Las Pal­mas), abans de ser refe­rent sin­di­cal i des del 2019 dipu­tat del PSOE. “Ni per uns nens són capaços d’apar­car l’odi que es tenen. Avui no puc arri­bar a les Canàries dient que el Congrés ha dit que no. Jo no tinc dis­curs per expli­car a les Canàries que el Congrés no és capaç de tre­ba­llar en matèria migratòria i refor­mar la llei i adap­tar-se a la nova situ­ació”, implo­rava Cris­tina Valido (Coa­lició Canària) a punt de plo­rar. “La cari­tat és orde­nada. No se’ls pot treure el pa als nos­tres fills per donar-lo a altres. Per això la soli­da­ri­tat és amb els nos­tres fills”, reba­tia Andrés Alberto Rodríguez Almeida (Vox).

El minis­tre Tor­res anun­ciarà avui quin és el pla B per a l’aco­llida dels menors (que hi hagi ara els 6.000 nens a les Canàries és com si a l’Estat n’hi hagués 130.000, com­para el minis­tre) després de la des­feta par­la­mentària, però el d’ahir era un ple dels que ser­vei­xen de brúixola i alhora de test d’estrès a la legis­la­tura. I Junts va deci­dir que el dia de l’ani­ver­sari elec­to­ral i el dia de la reunió de Sánchez a Bar­ce­lona amb Pere Ara­gonès amb inves­ti­dura de Sal­va­dor Illa com a teló de fons, els titu­lars són per a Junts. “Apel·lo a gent com Xavier Trias, Jordi Turull, Josep Rull, gent que té un lle­gat al dar­rere i que pot­ser no com­par­tei­xin els dis­cur­sos que s’escol­ten aquí molt pròxims a la ultra­dreta”, etzi­bava Rufián a Junts. Que Sánchez pensi a tor­nar a tirar els daus el 13 d’octu­bre si no hi ha inves­ti­dura cata­lana i hi ha elec­ci­ons al Par­la­ment, avui ja sem­bla menys irreal que ahir.

LES FRASES

Catalunya és i ha estat terra d’acollida. La resposta del govern espanyol a la solidaritat de Catalunya és la de sempre: abusar-ne
Míriam Nogueras
portaveu de junts al congrés
Som més a prop d’una moció de censura de Feijóo votada per Junts. Donen l’esquena al llegat més social de Pujol per Orriols
Gabriel Rufián
portaveu d’erc al congrés
No s’entén que el PP estigui perjudicant els seus governs. I Junts governa també en ajuntaments que en resulten perjudicats
María Jesús Montero
vicepresidenta i ministra d’hisenda


Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.
[X]

Aquest és el primer article gratuït d'aquest mes

Ja ets subscriptor?

Fes-te subscriptor per només 48€ per un any (4 €/mes)

Compra un passi per només 1€ al dia