L’UCE escalfa motors per al centenari de l’aixecament de Prats de Molló

Ara fa cent anys, amb el catalanisme esbandit en l’inici de la dictadura de Primo de Rivera, un partit independentista i d’arrel insurreccional com Estat Català, creat tot just el 1922 i acostumat justament per això a la lluita en la clandestinitat, aguantava molt millor que la Lliga o Acció Catalana i s’erigia com la veritable i gairebé única oposició al règim. “Aquests escamots es van desenvolupar com l’escuma, i es van radicalitzar. De propaganda i bombes fètides, i pallisses a vicaris que predicaven en castellà, alguns van passar a organitzar el complot del Garraf, un intent d’atemptat contra Alfons XIII el 1925”, exposava aquesta tarda l’historiador Fermí Rubiralta, en un acte al Fogar Rural de Prats de Molló, on s’ha traslladat per un dia l’activitat de la Universitat Catalana d’Estiu des de Prada.

En tot cas, el líder d’Estat Català era Francesc Macià, un antic tinent coronel de l’exèrcit espanyol que s’havia passat a la política relativament tard, el 1905 arran de l’assalt a la redacció de la revista satírica Cu-cut, que havia estat diputat a Madrid per la Lliga però que el 1915 havia renegat del catalanisme “regeneracionista” d’Espanya que representava per tal de buscar un trencament. “Macià no participa en res del primer intent de construir un autogovern a Catalunya, la Mancomunitat; agafa una altra via, no institucional ni de construcció de país, sinó la irlandesa: creu en la insurrecció armada”, analitzava avui el també professor d’història contemporània, i diputat de Junts, Agustí Colominas.

En aquestes adverses circumstàncies, Macià iniciava primer una campanya per intentar reclutar suports i finançament a Rússia, amb poc èxit, i es traslladava després justament a Prats de Molló, a l’altre cantó de la frontera, des d’on va ordir un pla per mirar d’enderrocar la dictadura i declarar la república catalana, a partir d’una entrada simbòlica fins a Olot amb alguns joves que havia format en les arts militars i que s’havia de completar amb una vaga general de la CNT i les insurreccions en algunes casernes catalanes. El pla va acabar fracassant abans ni tan sols de posar-lo en marxa, el novembre de 1926 per la delació d’un dels seus voluntaris italians, però l’episodi ha deixat una petjada gran en la història de Catalunya, i molts aprenentatges que segons Colominas encara es poden aplicar en l’actualitat. “Els fets de Prats només s’han d’entendre com una baula en un procés molt més llarg en un individu que s’ha posat al cap construir un catalanisme de base republicana, social i inicialment insurreccional”, ha exposat. I és que els 129 detinguts van ser sotmesos en els mesos següents a un judici a París en què Macià de seguida va reconèixer els fets per tal de convertir-lo en la pràctica en un acte polític de difusió de la causa independentista arreu del món. I se’n va sortir, perquè les condemnes van ser relativament suaus, els fets van tenir repercussió a fora i a dins de Catalunya i a més des de l’exili va poder fer una gira pels casals catalans americans a fi de reforçar la seva posició, fins al punt que fins i tot redacta des de Cuba la primera Constitució catalana. Amb això, quan va tornar de l’exili el febrer del 1931, després de la caiguda del règim, ho va fer “com un veritable heroi”, segons exposava Rubiralta. A partir d’aquí, funda ERC i, de manera sorprenent, guanya les eleccions de l’abril, arran de les quals es proclamarà la República -primer la catalana, tot just tres dies- i es recuperarà després la Generalitat de Catalunya, amb ell mateix de president. “Macià no té una posició rectilínia” en la seva trajectòria, sinó que “fa tota mena d’apostes”, resumia avui Colominas, que també arribava a una altra conclusió. “Indiscutiblement de tot això se’n treu una lliçó evident: un únic personatge, en un moment determinat aconsegueix aglutinar al seu entorn una olla de grills que es diu catalanisme en totes les seves variants per tirar endavant un projecte de reivindicació de l’autogovern”.

Coneguda la història, la caravana de l’UCE s’ha traslladat tot seguit a la Casa Macià, on va viure mentre preparava l’aixecament, i que ara es troba en procés de restauració i museïtzació, segons ha explicat l’exconseller a l’exili Lluís Puig. Una ofrena al memorial de Francesc Maci, molt a la vora, à ha completat la visita. “Catalunya poua la seva força dins les seves arrels”, hi resa una placa.