Xevi López
Portaveu de Som Riudellots-Independents de la Selva i cap de l’oposició
“Ens ho trobem tot a última hora. El tarannà no ha canviat”
“Quan ja estava tancat de paraula l’acord de govern entre Som i Junts i l’anàvem a signar, ERC ho va donar tot a Santamaria”
“Vam aconseguir que, per primer cop des del 1979, no hi hagués majoria absoluta, i no necessàriament havíem de ser en el govern”
Hem de treballar per trobar una nova ubicació de la festa major, però amb el mateix model
Som Riudellots-Independents de la Selva va néixer per posar fi a les majories absolutes al municipi. “Ho vam aconseguir”, afirma el seu portaveu, Xevi López. La formació, amb 225 vots i 2 regidors, és l’única força a l’oposició. ja que, finalment, el pacte de govern el van subscriure Junts (415 vots i 5 regidors) i ERC (334 vots i 4 regidors). López (Girona, 1986) és advocat i el responsable jurídic i de contractació d’una empresa pública. Ha triat el paratge de la font del Mas Vilà de Riudellots per a la fotografia, perquè és allà on va gestar-se el naixement de Som, una de la quinzena de llistes que té Independents de la Selva a la comarca. López, portaveu d’Independents en el Consell Comarcal, havia estat regidor de Junts –de dinamització econòmica, comunicació i noves tecnologies, entre altres àrees– en l’equip de govern amb Montserrat Roura d’alcaldessa, fins que, el 2020, es va saber que s’havia reenviat el correu electrònic dels vigilants municipals durant la pandèmia per coronavirus. La fiscalia va arxivar el cas, el juny del 2021. Curiosament, a López el va substituir, llavors, Josep Santamaria, que és l’actual alcalde de Riudellots.
Com va néixer Som Riudellots?
Som Riudellots neix per la inquietud de gent que no tenia experiència política. Neix amb la necessitat d’entomar una nova etapa després de la sortida de Roura [després de 20 anys a l’alcaldia], per fer noves propostes i proposar noves inversions, tal com apareix en el programa electoral. L’objectiu era trencar la majoria absoluta que hi havia hagut sempre des del 1979 al municipi i ho vam aconseguir.
En relació amb això de les noves propostes, es pot ser innovador en política local?
La nostra intenció era que, per primer cop en l’etapa democràtica, hi hagués un govern de coalició, amb més d’un actor. No necessàriament hi havíem de ser nosaltres [en el govern]. Que, a partir del 2023, hi hagués més polítiques consensuades per més d’un grup.
Com es va gestar l’actual equip de govern, de Junts i ERC?
Al principi, amb els resultats a la mà, ens vam posar a disposició de qui volgués formar govern. Vam rebre propostes de tots els grups [de Junts i d’ERC]. Molt més amb Junts. Va haver-hi tres o quatre trobades, amb repartiment de responsabilitats i vam avançar a bon port. Crèiem que Junts i ERC tancarien un acord, però tots dos ens buscaven. Pels avanços i per tarannà, vam avançar més amb Junts i vam arribar a un preacord. Lluís Barnés [portaveu d’ERC] es volia partir l’alcaldia dos anys amb Josep Santamaria [Junts]. Era una línia vermella. Nosaltres donàvem quatre anys a qualsevol dels dos grups [amb el soci]. Quan ja estava tancat de paraula l’acord amb Junts i l’anàvem a signar, ERC ho va donar tot a Santamaria [Junts]. I ho vam saber a través d’un missatge de Whatsapp.
Van passar, doncs, de ser socis de govern a l’oposició?
En el moment que es va fer, no en vam fer gaire de sang. Volíem que hi hagués un acord de coalició. La paraula de l’alcalde, però, va quedar en mal lloc, i tot allò pactat va caure com un castell de cartes. L’acord [de Junts i ERC] em sembla molt bé democràticament, perquè representa el 80% dels electors.
Quina és la línia de treball de Som Riudellots?
Primer, donem suport als projectes compartits i que ja figuraven en el programa electoral, com ara la necessitat d’una biblioteca i de treballar en el nou POUM. Encara estem amb normes subsidiàries i que han generat tants problemes. Sé que fer el POUM és una cosa llarga i complicada i que és un treball de tres o quatre anys, però s’hauria de començar a fer com més aviat millor.
Hi han començat a treballar?
Ho preguntem en els plens, però diuen que encara no, per falta de recursos materials i humans. [...] Hem estat una construcció de mà estesa, però hi ha coses que no ens agraden, com ara el canvi de model de festa major.
Hem vist la seva intervenció en el ple municipal. No els agrada?
Arran de l’última festa major, ens han dit que [l’any que ve] coincidiria amb la de Santa Coloma de Farners. Políticament, volen que sigui una festa íntima i de format petit. D’alguna manera, es trenca la dinàmica de barraques allà fora el pavelló i un gran concert.
No els convenç el canvi?
El problema que hi ha hagut és que va contractar, molt temps enrere Figa Flawas [al setembre] i Tyets [l’any passat] per a l’any següent a uns preus assequibles. I aquests grups van explotar i va ser un concert de gran format.
I alguns veïns es van queixar?
Sí, alguns veïns es van queixar i d’altres no van dir res; potser vol dir que ja els va estar bé. Coincidim que la ubicació no és bona, però això no ha de comportar un canvi de model. Hem de treballar per trobar una ubicació nova, però amb el mateix model.
Com troben que és la gestió de l’equip de govern?
Pel que fa al funcionament, sempre es va dir que les coses es parlarien i es farien de manera consensuada, però ens hem trobat, per exemple en les ordenances fiscals, canvis en l’últim moment. Tampoc no tenim clar quin és seu propòsit. Es va improvisant i és un acord [entre Junts i ERC] sense rumb. No sabem, negre sobre blanc, quins objectius tenen. La relació amb l’alcalde és fluïda. La nostra actitud és que reivindiquem sempre un espai de treball i que no ens ho trobem tot a última hora. És el tarannà que hi havia fins ara [amb Montserrat Roura d’alcaldessa] i no hem notat canvis en aquest sentit. En canvi, quant a associacions, hem recuperat entitats que estaven inactives, i això és molt positiu i hi estem d’acord.
Van donar suport al pressupost municipal per al 2024?
El vam aprovar perquè va ser un pressupost de mínims, amb despesa ordinària i sense inversions. Han fet modificacions amb inversions. Hi estem força d’acord.
S’ha previst una inversió al polígon de 700.000 euros.
Tenint en compte l’endeutament zero de l’Ajuntament i la salut financera municipal, tenim una gran font de recursos que és el polígon industrial [252 empreses i 7.700 llocs de treball segons dades de la Diputació, l’últim trimestre del 2023]. L’Ajuntament no fa una contribució regular en el manteniment del polígon i, per tant, la inversió no és proporcional a l’aportació que ells fan. El polígon ha passat a un segon pla en inversió.
Escriure un comentari
Identificar-me.
Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar.
Vull ser usuari verificat.
Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.