Un poble com una bassa d’oli

Calonge i Sant Antoni sempre ha estat, si més no políticament, un poble complicat, dur, amb personatges si l’un curiós, l’altre encara més. Si féssim la comparació entre els grecs, més civilitzats, i els macedonis, esquerps lligats més a la terra que a la polis, els calongins serien més aviat dels segons –si bé no han tingut cap Alexandre–. El que més sorprèn ara, després de dècades de picabaralles polítiques –moltes d’origen familiar–, és la pau que s’hi respira. I més quan hi ha més llistes al govern que a l’oposició. Si hem de fer una anàlisi del municipi, i més enllà dels reptes de futur i de l’acció del govern, que ja tocarem de passada, és important fer un balanç de la situació política. I és aquí on ens hem de fixar en la figura de l’alcalde. Deia el famós tango Volver de Carlos Gardel que “es un soplo la vida, que veinte años no es nada”. El pas del temps és inexorable i, per bé que moltes coses canvien, d’altres, i és important remarcar-ho, s’entossudeixen a consolidar-se. Tant si agrada com si no.

Aturem-nos en la figura de Jordi Soler. Va iniciar el seu periple polític aviat farà vint-i-dos anys. A les eleccions del maig del 2003 va obtenir només tres regidors dels tretze que llavors formaven el consistori. Allà va demostrar una notable habilitat, cohesionant forces de diferents colors i ideologies. Resultat: va aconseguir prou suport per ser nomenat alcalde. Aquest inici ens marca la seva habilitat per fer aliances, sense la qual no es pot entendre el municipi de la darrera dècada. I Soler arriba a les eleccions del 2023 guanyant clarament. Semblava que amb la baixada electoral del 2019 i el desgast de quinze anys d’alcalde, per a Soler seria difícil afrontar una remuntada. Ho va fer. I aquí és on tenim un fet diferencial de Calonge. Ens ho explica ell mateix: “No he conegut mai una majoria absoluta, jo això no sé què és.” D’això en diríem fer de la necessitat virtut. Alguns crítics l’han titllat d’autoritari i, fins i tot, de comprar vots. No li ha passat factura. Soler va iniciar aquest mandat, doncs, amb un govern format pels sis regidors de Junts, els dos del PSC i el regidor del PP, repetint la majoria que tenia en l’anterior. Però pocs mesos més tard es va incorporar al govern el regidor de Tots pel Poble, de manera que l’equip de govern el van formar deu regidors dels disset que integren el ple. A partir d’aquí tenim un nou salt –o triple– en aconseguir que la regidora de Guanyem entri al govern. El resultat és l’equip més ampli de la història del municipi i, també, el més divers des d’un punt de vista ideològic. I de retruc formant l’oposició menys àmplia de la història. Soler valora aquesta majoria: “Com a resultat d’aquest ampli consens, hem pogut avançar en temes importants que preocupaven a la ciutadania.” Un altre debat és on queda el marge per fer oposició. Segons la cap de l’oposició, Carme Viñas (ERC), aquest és molt petit i, segons remarca, encara ho és més perquè el govern no té en compte els grups de l’oposició.

En aquestes circumstàncies, el mandat esdevé una bassa d’oli, amb un govern que pot aprovar tots els projectes sense entrebancs i on a l’oposició només queden ERC (4), Avancem (1) i SOMCiSA (1). Dit d’una altra manera, hi ha més partits al govern que a l’oposició. A partir d’aquí és fàcil preveure una segona part de mandat, si no esclata cap tema sobrevingut, plàcida; una mena de pax romana o, per continuar amb el símil, una pax soleris. Al llarg d’aquests vint anys, no només s’han anat llimant les diferències entre Calonge i Sant Antoni, sinó que fins i tot s’ha arribat al punt de canviar el nom del municipi incorporant al topònim el del nucli costaner –a Palamós, tot just ara ho estan posant finalment sobre la taula amb el de Sant Joan.

Reptes i actuacions

El municipi té molts reptes sobre la taula. Un és l’accés a l’habitatge. Calonge no és aliè a la situació d’aquesta emergència social que arrasa pobles i ciutats. Per mirar d’incidir-hi, la cooperativa Sostre Cívic, en col·laboració amb l’Ajuntament, ha impulsat un projecte d’habitatge cooperatiu pioner per a joves menors de trenta-cinc anys. La iniciativa ha permès recuperar un edifici en desús, que estava en mans d’una entitat bancària, dotant-lo de catorze habitatges i espais comunitaris, rehabilitats en clau de sostenibilitat per afavorir l’autoconsum i aprofitar l’energia produïda. Un segon repte, i important, és engegar tota la maquinària per posar al dia el nou servei de recollida de deixalles sòlides. No serà fàcil i més, segons destaca la cap de l’oposició, Carme Viñas, si es va fer partint, segons alerta, d’un estudi econòmic que no era correcte. El nou servei de recollida de residus sòlids urbans, neteja viària i de platges i gestió de la deixalleria municipal es va licitar per un import de 56.115.765 euros al llarg de nou anys, adjudicat a GBI Paprec. Aquest és el contracte més important licitat mai per l’Ajuntament. El servei ha d’estar totalment implantat l’1 de juny del 2025. Segons l’alcalde, Jordi Soler, “aquest nou contracte ha de millorar molt el servei, ha de solucionar els problemes derivats de l’augment de població dels darrers anys i ha de servir per a les noves zones que s’han urbanitzat i que en l’anterior contracte no estaven incloses”.

Un dels problemes del municipi és la pèrdua de la sorra a la platja de Sant Antoni. L’Estat ha de fer dos espigons nous, però de moment no hi ha calendari. El primer serà un dic corb emergit de 150 metres, que perllongarà l’actual dic situat davant de la riera Aubi, construït el 1987. Aquest dic tindrà un primer tram de 70 metres rectes i els 85 metres restants tindran forma corbada i un segon tram submergit mig metre, amb una longitud total de 130 metres. D’altra banda, l’estabilització de la platja d’es Monestrí inclourà la construcció d’un segon espigó, també corbat i emergit de 215 metres de longitud. Finalment, i entre molts altres projectes rellevants, com la reurbanització de Mas Pere, s’està fent una nova plaça al cor de Calonge. Aquesta és una de les actuacions urbanístiques més rellevants dels darrers anys al nucli antic i farà de nexe entre la recentment reformada sala polivalent del Cercle Calongí i la Sala Fontova.