Quin és el repte que ha d’afrontar l’Escala?
Un dels nostres principals reptes és el d’allargar la temporada turística i aconseguir que la gent tingui feina tot l’any. Un poble que té salut és aquell que està ocupat i on les famílies poden viure dels seus ingressos i accedir a l’habitatge, tot i que som conscients que aquest darrer punt és ara mateix molt complicat. L’objectiu és lluitar contra l’estacionalitat allargant la temporada turística al màxim.
Un objectiu clar. Però com es porta a terme?
Fonamentalment entenent què som i qui som. Ho he dit al principi, som un municipi turístic. I, tret d’això, els sectors primaris o secundaris, que serien la pesca o les fàbriques d’anxoves, relacionades amb aquest sector, ocupen una part important, és cert, però petita.
Per això cal tenir altres complements.
I ho aconseguirem fent que el turisme es mogui més enllà de la temporada d’estiu. I per això ens cal tenir molt clar i entendre que la cultura i el patrimoni tenen un paper clau.
I aquest partit, el de la cultura, on es juga a l’Escala?
Aquest darrer any som de les poques poblacions que hem pogut estrenar dos equipaments culturals de primer nivell. El primer, el Museu d’Arqueologia d’Empúries, que ha inaugurat una nova exposició permanent. És cert que no és una iniciativa municipal, però sí que ens lliga amb el que comentava. I el segon, aquest sí que totalment municipal, el Clos del Pastor.
Caterina Albert com a actiu.
Exactament. Volem fer valdre i difondre el llegat de Víctor Català, el personatge més important que tenim; explicant la seva història a la vegada també expliquem la nostra. Com deia, són dos grans equipaments que ens ajuden a treballar per desestacionalitzar la temporada des de la cultura i el patrimoni. Amb el gran complement de les activitats que fem al llarg de l’any, que volten el miler.
Satisfets dels resultats del Clot del Pastor?
Molt. El projecte museístic es va estrenar a final de l’any passat. Els caps de setmana es fan visites guiades. El que volem és trobar un equilibri per poder-lo oferir al llarg de tot l’any.
Un dels projectes que tenen entre mans és la reforma del passeig marítim. En quina situació es troba?
Aquesta és una de les grans actuacions de mandat, sense cap mena de dubte. La intervenció a la platja i al port d’en Perris van ser dues fases que van canviar una mica el funcionament del nucli antic. El que fem ara seria el tancament d’aquesta reforma. Les obres es van iniciar al novembre i l’actuació va segons el termini previst, que és de set mesos. Vam insistir molt a Costes de l’Estat per conservar l’espai de l’antiga piscina de l’hotel Voramar i ho vam aconseguir. Ens servirà de mirador i mur o escullera per protegir la platja en aquest sector. L’objectiu és arribar al juliol amb tot el gruix de l’obra ja fet.
L’altra gran actuació és la urbanització dels Emperadors. Com està?
Ara fa poc fèiem una mica d’història amb l’arquitecte municipal d’aquest projecte. És la primera urbanització de l’Escala i es va iniciar als anys cinquanta del segle passat. Es va fer el pla parcial, es va començar a construir, però no es van fer la majoria dels serveis i la urbanització. Després de redactar el projecte el 2011 i superar diversos temes judicials, estem a punt de començar els treballs a principis de març. Ara estem pendents dels treballs de seguiment arqueològics. Cal fer un treball acurat perquè està dins la zona arqueològica d’Empúries. Sabem que si es troben restes hi haurà afectacions als veïns i volem que siguin les mínimes possible.
El tema de l’habitatge preocupa, i molt. Com ho veu?
És un tema complicat i no hi veig una solució. Pensi que estem en un mercat lliure i regular-lo pot ser contraproduent. A altres països s’ha fet i els ha anat en contra. Pel que fa als habitatges buits sí que hi veig recorregut. A l’Escala, però, no en tenim gaires que siguin propietat d’entitats bancàries. Aquí el mercat és molt viu i s’estan venent moltes propietats, cosa que fa, evidentment, pujar els preus. No tinc una solució màgica. El que sí que tenim són oportunitats.
Com ara quines?
Tenim un sector propietat de l’Incasòl, la Closa del Llop, que ja està desenvolupat urbanísticament. Ara estem parlant amb l’Incasòl per aplicar accions de manera immediata. Aquest tema es va iniciar el 2008 i l’administració actuant va ser l’Incasòl, que tenia la propietat.
De què estem parlant?
L’Incasòl té tres parcel·les per a habitatge protegit i estem fent una modificació de planejament per poder facilitar llicències. De fet, en té cinc, de parcel·les, però tres són les d’habitatge protegit. És veritat que el tema ha canviat des que es va desenvolupar el 2011 i ara ens cal ajustar algunes coses. Des de l’Ajuntament, a través de l’àrea d’Habitatge, mirarem de desenvolupar, segurament no aquests tres sectors, però sí un. Estem parlant d’uns vint-i-quatre pisos. A la Closa del Llop s’hi poden fer cap a vuitanta-quatre habitatges protegits. Ara estem treballant en un dels sectors i tenim ganes que es vagin activant els altres.
Hi ha més temes que els preocupen ara mateix?
N’hi ha dos: l’aigua i el sistema de recollida de deixalles. L’aigua és un tema complicat. L’Escala, tot i ser Alt Empordà, queda fora de la situació d’emergència, perquè es nodreix del Baix Ter.
El repte?
Millorar l’eficiència de la xarxa. Estem al voltant del 60% d’eficiència i hauríem d’arribar al 80%. Pel tema de residus als abocadors paguem una gran quantitat, gairebé un milió d’euros.
Què preveuen?
Hem de millorar la taxa de reciclatge i hem d’aplicar una fórmula mixta. Ara també estem parlant amb l’empresa perquè els costos associats, bàsicament personal i consumibles, cal ajustar-los. Estem mirant de reencaminar-ho. Ara estem fent uns estudis i veurem quines són les accions que haurem de prendre. Caldrà veure si el contracte es pot aguantar per als quatre anys vinents que ens queden. Estem veient que molts municipis l’han rescindit i ho han tornat a posar a licitació. Nosaltres mirarem de continuar perquè el cost que paguen els escalencs és molt bo. El que sí que volem és que no quedi afectat el servei.