El desgast de les escombraries
Premià de Mar ha estrenat un nou model de recollida de la brossa no exempt de polèmica i de crítiques
Aquest any han de començar les actuacions a la finca de Can Sanpere, expropiada per l’Ajuntament
La construcció de la segona escola bressol tensa les relacions amb una part de la comunitat musulmana
Premià de Mar ha superat un 2024 que, sense haver estat un annus horribilis per al govern de Junts i ERC, ha portat més d’un episodi de tensió i conflicte social. Al capdamunt de la llista, el nou model de recollida d’escombraries amb contenidors intel·ligents que va obligar a capgirar els hàbits de la ciutadania i que ha representat un maldecap constant per al consistori liderat per Rafa Navarro. El mateix alcalde ha reconegut que el 2024 ha estat “un any de merda” en sentit literal i corrobora en l’entrevista que acompanya aquesta anàlisi municipal que el sistema ha suposat un desgast personal amb el qual no comptava. A les crítiques dels grups de l’oposició, que han retret especialment la falta d’informació a la ciutadania i les deficiències del model, s’hi van afegir des del primer moment les mobilitzacions contràries al sistema, els atacs a través de les xarxes socials i els contenidors espatllats i vandalitzats. De fet, aquest cúmul de despropòsits és el que argumenta el govern per no haver presentat encara les dades que justifiquin el canvi i que demostrin que hi ha hagut una millora significativa en la recollida de la brossa i un repartiment més just de la taxa. Navarro no ha estalviat crítiques a un corrent crític que, segons assegura, es movia per interessos que poc tenien a veure amb el funcionament del nou model.
Un any per a Can Sanpere
Aquest any, si res no ho torça, es podran començar a veure les primeres actuacions a la finca de Can Sanpere, adquirida per l’Ajuntament el febrer del 2024 a través d’una expropiació i que tancava un dels episodis urbanístics més llargs i complexos de la història recent del municipi. Amb un pressupost que ja té una partida per iniciar l’enderroc dels edificis malmesos, també s’ha buscat l’ajut de la Diputació per treure el màxim profit de l’edifici central de l’antiga fàbrica que va ser declarat in extremis bé cultural d’interès local (BCIL) pel ple l’any 2017. També serà el moment de començar a recollir les propostes del que ha d’esdevenir en el futur i de com s’ha de gestionar el conjunt, amb un especial valor per la seva centralitat, i que es preveu que pugui acollir habitatges, el conegut com a edifici bufanda, i ser la nova seu del mercat municipal. Segons el govern municipal, la participació en aquest primer avantprojecte tant per part de la resta de grups polítics com de la mateixa societat està garantida.
L’anunci, amb un ampli consens polític, que la segona escola bressol municipal aniria a l’edifici del Voramar va provocar al novembre una irada resposta del col·lectiu musulmà Alttauba. Aquesta entitat fa més de vint anys que utilitza el primer pis com a lloc de pregària després que un acord amb l’Ajuntament els facilités el trasllat des del carrer Núria, perquè aquell local incomplia la normativa i havia rebuig veïnal a la intenció de construir una mesquita al carrer Joan Prim. Al municipi maresmenc la comunitat musulmana s’estructura al voltant de tres grups. Un dels quals va aconseguir comprar una nau al Torrent Malet, però els membres d’Alttauba no volen compartir l’espai i reclamen els seus drets sobre l’edifici del Voramar. Ha fet falta cridar un mediador per intentar trobar una sortida a la confrontació, però des del consistori es manté que tan bon punt es disposi del projecte executiu es començarà la reforma, perquè està condicionada als ajuts de la Generalitat.
Espigons que s’allarguen
El juny del 2023 el Ministeri per la Transició Ecològica encetava a Premià de Mar la primera de les actuacions previstes al litoral maresmenc orientades a evitar la regressió de les platges, un dels mals endèmics de la comarca. En concret, s’havia de construir un espigó paral·lel a la costa davant la platja del Bellamar i s’havia d’allargar el de l’estació amb l’afegit d’una peça perpendicular al final. L’abocament de 350.000 metres cúbics de sorra havia de completar una obra pressupostada en 4 milions d’euros i vuit mesos de feina. No va ser així, perquè l’actuació es va aturar a finals d’aquell any i no es va tornar a emprendre fins al novembre passat amb l’objectiu de finalitzar l’última part. Malgrat tot, sembla que l’estructura ha complert amb el seu objectiu i el litoral premianenc se n’ha sortit tan bé en les darreres llevantades que els tècnics del ministeri volen aplicar les mateixes solucions a la costa de Montgat, el següent de la llista.
Impuls per al comerç local
Entre els deures per aquest 2025 en matèria d’urbanisme, també destaquen l’inici de les obres de l’escola Mar Nova, una vella reivindicació que ha hagut de superar una cursa d’obstacles de vuit anys i que es preveu que pugui obrir les portes el curs 2026/27, i l’aposta per transformar el carrer Jacint Verdaguer, entre els carrers Joan Prim i Marina, en un nou pol comercial que complementaria el ja existent a la Gran Via i als carrers adjacents amb l’objectiu de consolidar el municipi, i en això sí que coincideixen govern i oposició, en el referent comercial del Baix Maresme.
Precisament un dels debats que aquests mesos s’han tornat a posar sobre la taula és el de la segona estació de tren a Premià de Mar. Ubicada a la zona de Can Pou, s’hauria de convertir en l’estació principal de la població. El director de Rodalies de Renfe, Antonio Carmona, va visitar fa uns mesos Premià i es va mostrar predisposat a treure la pols a un estudi que preveia un equipament que ja té el vistiplau de la Generalitat, que s’ubicaria entre el carrer de Santiago Rusiñol i la rotonda que enllaça el carrer de Ramon de Penyafort i l’N2. El cost vorejaria els 12 milions d’euros i, segons les previsions, la nova estació la utilitzarien una mitjana de 6.700 persones, 4.000 de les quals serien usuaris de l’estació actual. Una estació que precisament està pendent d’unes millores valorades en 600.000 euros i que suposaran la reforma de les marquesines existents. Les obres s’haurien d’executar el primer semestre d’aquest any. Del mal estat del pas soterrat, Carmona es va limitar a prendre nota i a dir que ho estudiaria.
